Víctor Alexandre i Benet

Víctor Alexandre i Benet
Fotografia de Víctor Alexandre i Benet
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Obres a Viquitexts

Víctor Alexandre i Benet (Barcelona, 10 d'abril de 1950) és un escriptor en llengua catalana.

Cites

• Quan la legalitat és injusta, és de justícia transgredir la legalitat.

Discurs en l'homenatge a Lluís M. Xirinacs. També és la capçalera de la pàgina web de Víctor Alexandre.

Palau de la Música Catalana, 13 d'octubre del 2008.

• Una llengua, qualsevol llengua, a banda de ser la prova irrefutable de l'existència d'un poble, explica la manera de ser, de pensar i de sentir d'aquell poble.

29 de desembre de 2011.

• Nacionalisme espanyol i intel·ligència són termes contradictoris.

19 de març de 2012.

• "La suposada perillositat dels meus llibres rau en el fet que associo la independència al sentit comú, no pas a qüestions polítiques, i això desarma els qui s'hi oposen."

• "L'única manera de canviar una realitat adversa és imaginant-ne una altra de millor."

• "Els catalans som febles, perquè no sabem que som forts."

Jo no sóc espanyol (1999)

• Els catalans estimem la vida i les persones, estimem la saviesa i el valor de la paraula, la ponderació i la llibertat, el seny, la justícia i la força de voluntat; estimem, en definitiva, les qualitats més nobles de la naturalesa humana, però no ens estimem nosaltres mateixos.

• Què cal fer quan el món ha arribat ja al 2001 i tu encara no li has pres l'os al simi que tens davant? No ofèn la teva intel·ligència ser-ne encara captiu?

• Arribarem al 300 aniversari de la nostra esfondrada finançant un Estat que nega que existim i que només ens vol com a contribuents nets i muts? Serem capaços, els catalans d'avui, de guanyar-nos el respecte dels catalans del nou mil·lenni? Sabrem, finalment, els catalans, guanyar-nos el respecte de la història?

Despullant Espanya (2001)

• No n'hi ha prou de veure el llautó als enemics de la llengua catalana, cal també no oblidar que la seva força s'alimenta de la nostra desídia.

• Si tanta facilitat tenim per assimilar paraules d'altres pobles, per què no assimilem també la seva normalitat nacional?

• L'universalisme espanyol és molt provincià. Mentre que per als universalistes espanyols Catalunya és una part d'Espanya, per als universalistes catalans Catalunya és una part del món.

• El més gran avantatge d'un poble sobre els qui el voldrien mort és l'autoestima de la seva gent.

Senyor President (2003)

• Si els catalans no defensem Catalunya, qui ho farà? Si els catalans no parlem la llengua catalana, qui la parlarà?

• Si mai no posaríem un peix petit a conviure amb un de gros en una peixera, tampoc no podem posar junts oficialment el català i l'espanyol a Catalunya. Bàsicament, perquè la gola del llop mai no ha estat un bon projecte de vida per al xai.

Despullats (2003)

• Catalunya no té cap possibilitat de sobreviure en el si d'un Estat que no sigui el seu.

• No podem emparar-nos sempre en l'ambigüitat. Tard o d'hora hem d'escollir entre la dignitat o la covardia. És per dignitat que un poble ha de saber dir prou; prou a l'agressió, prou a l'escarni, prou a la humiliació... Si, a més, governem o aspirem a governar aquest poble, la dignitat és un deure moral.

• Si hi ha al món un poble que té dret a ser independent, són els Països Catalans; si hi ha un poble al món que no mereix ser independent, són els Països Catalans.

• Una nació no pot ser mai la perifèria d’una altra nació, llevat que en formi part; i si en forma part, ja no és una nació, és un tros d’una altra nació.

El Cas Carod (2004)

• No és per raons polítiques que els catalans hem de reivindicar la nostra independència, sinó per sentit comú. Perquè és el sentit comú, directament emparentat amb l'instint de supervivència, allò que ens ha d'empènyer a autodeterminar-nos com a persones i com a poble.

El Somriure de Burt Lancaster (2005)

• Diàleg d'un dels contes:
  

- Té gràcia que el dolent sigui sempre el que es nega a ser assimilat.

- Per injusta que sigui, la història no pot ser revisada contínuament, senyor Guinard.

- Sobretot quan la revisió d'una injustícia suposaria la pèrdua de privilegis de l'injust, oi?

La paraula contra el mur (2006)

• La independència no és cap privilegi, la independència és un dret.

• Per què deu ser que tots els "doble-identitaris" només tenen una nació?

• Sóc independentista perquè em considero una persona prou madura per decidir per mi mateix. Per això no puc admetre que ningú decideixi per mi. Si necessito un consell el demano, però la decisió sempre és meva i només meva. Com meves són, conseqüentment, les responsabilitats que se'n deriven

TV3 a traïció : Televisió de Catalunya o d'Espanya? (2006)

• L'ésser humà usa sovint les paraules per maquillar la seva ignorància sense adonar-se que no hi ha delator més inclement que el llenguatge.

• El veritable universalista no és el qui vol fer de la humanitat un sol poble, sinó el qui exigeix respecte per tots els pobles de la humanitat

Nosaltres, els catalans (2008)

• No és mirant-se'l amb recel com una col·lectivitat es guanya el respecte del nouvingut, sinó incorporant-hi els seus valors.

• Les fronteres mai no són geogràfiques, són mentals.

Cor de brau (2011)

• Els humans exterminem espècies animals sense adonar-nos que la seva desaparició és el preludi de la nostra.

• De debò creuen que martiritzar un animal per pur divertiment, encara que no el matis ni li clavis cap arma, és motiu d'orgull cultural?

Enllaços externs

• Víctor Alexandre