Vi
De Viquidites
| Vi | |
| Copa de vi | |
| Projectes germans | |
| Article a la Viquipèdia | |
| Multimèdia a Commons |
|
| Definició al Viccionari | |
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda alcohòlica obtinguda del raïm mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Contingut |
Dites populars [modifica]
- El bon vi no necessita ram.[1]
- El vi de casa no emborratxa.[2]
- El vi vol coixí.[2]
- Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res.[3]
- Llibres i vins, els més antics.[2]
- Vessar vi, bon destí; vessar sal, mal senyal
- Llaurar la vinya brotada, pitjor que una pedregada
- Pel veremador el gotim millor.
- Celler que ressona, el vi se n'adona
- Traginer de vi no ha de ser borratxo
- Terra de romaní, terra de poc vi.
- Any de verema, bodega plena.
- Verema mullada, vi aigualit.
- El vi pel color, el pa per l'olor i tot pel sabor.
- Vi batejat, el beure'l és penat.
- Bon vi fa bona sang.
Dites relacionades amb altres aliments [modifica]
El vi és la llet dels pobres.
- De bon vi, bon vinagre.[4]
- El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants.[2]
- La llet sempre crida al vi: veniu, cosí.[3]
- Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.[2]
- Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata.[3]
- Vi i aiguardent, mort de moment.[5]
Frases fetes [modifica]
- Tenir algú bon vi.[6]
- Estar de bon humor després de beure molt de vi.
- Tenir algú mal vi.[6]
- Estar malhumorat després de beure molt de vi.
- Tenir més gènit que el vi de quatre.[2]
- Xerrar més que el vi.[2]
Referències [modifica]
- ↑ «Vi». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 de juny de 2012].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 307-333. ISBN 842974519X.
- ↑ 4,0 4,1 Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X.
- ↑ Gargallo Gregori, Jose. «El Refranyer: Dites i refranys». l'autor, cop. 2010. [Consulta: 4 juliol 2012].
- ↑ 6,0 6,1 «Vi». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 de juny de 2012]