Virginia Woolf

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Virginia Woolf
Virginia Woolf
Virginia Woolf
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Virginia Woolf (Londres, 25 de gener de 1882 — Lewes, Sussex, 28 de març de 1941) fou una escriptora anglesa.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • Al desembre de 1910, o al voltant d'aquesta data, el caràcter humà va canviar.[1]
The Common Reader, 1925.
  • Algunes persones acudeixen als sacerdots, altres a la poesia, jo als meus amics.[2]
(en anglès) Some people go to priests; others to poetry; I to my friends.
  • Durant la major part de la història, Anònim fou una dona.[2]
(en anglès) For most of history, Anonymous was a woman.
  • Estimadíssim,

Vull dir-te que m’has donat la felicitat completa. Ningú hagués pogut fer més del que tu has fet per mi. Si us plau creu-me. Però se que mai podré superar això: i estic malgastant la teva vida. És aquesta bogeria. Res ni ningú em pot persuadir. Tu pots treballar, i estaràs molt millor sense mi. Veus, ni tan sols puc escriure això, el que prova que tinc raó. Tot el que et vull dir és que abans que la malaltia apareixes nosaltres érem completament feliços, i ho érem gràcies a tu. Ningú hauria pogut ser tant bo com tu ho has estat, des del primer dia fins ara. Tothom sap això. V.

Carta a Leonard Woolf, 28 de Març del 1941.
  • Gaudeixo de gairebé tot. Tot i així tinc una incansable buscadora en mi. Perquè no hi ha un descobriment a la vida? Alguna cosa sobre la que una pot posar-hi les mans a sobre i dir “és això”?
Diari de Virginia Woolf, 27 de Febrer del 1926.
  • I aquí arribo a la gran dificultat dels escriptors de memòries- una de les raons del perquè moltes de les que llegeixo, i en llegeixo moltes, són fracassos. S’obliden de la persona a qui varen passar les coses. La raó és que és molt dificil descriure qualsevol ésser humà. Ho sigui que diuen: “Això és el que va passar”; però no parlen de com era la persona a la que li va passar. Aleshores, qui era jo? Adeline Virginia Stephen, la segona filla de Leslie and Julia Prinsep Stephen, nascuda el 25 de Gener del 1882, descendent de molta gent, alguns famosos, alguns obscurs; nascuda en una gran connexió, nascuda no de pares rics, sinó de pares benestants, nascuda en un món de finals del segle dinou molt comunicatiu, literat, escriptor de cartes, visitant i articulat.
A Sketch of the Past, 1939.
  • L'escriptura és com el sexe. Primer ho fas per amor, després ho fas pels teus amics i més tard ho fas per diners.[2]
(en anglès) Writing is like sex. First you do it for love, then you do it for your friends, and then you do it for money.
  • Per gaudir de la llibertat, hem de controlar-nos a nosaltres mateixos.[2]
(en anglès) To enjoy freedom we have to control ourselves.
  • Per què m’hauria de molestar amb preguntes que passaran l’eternitat sense resposta? Aquella estranya onada d’agonia; la melancolia paralitzant els meus sentits, bellament, i tot això per res.
Diari de Virginia Woolf, 5 de Juliol del 1919.
  • Res del que ha passat fins ara ha sigut registrat.[2]
(en anglès) Nothing has really happened until it has been recorded.
  • Un no pot pensar bé, estimar bé, dormir bé, si no ha sopat bé.[2]
(en anglès) One cannot think well, love well, sleep well, if one has not dined well.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

  • "Cadascun tenia el seu passat tancat dintre de si mateix, com les fulles d'un llibre après per ells de memòria; i els seus amics podien només llegir-ne el títol." (La cambra de Jacob)
  • "No són les catàstrofes, els assassinats, les morts, les malalties les quals ens envelleixen i ens maten; és la manera com els altres miren i riuen i pugen les escalinates del bus" (La cambra de Jacob)
  • "Crec que totes les novel·les tracten del caràcter i que és per a expressar el caràcter, no el somni de doctrines, el cantar cançons o el celebrar les glòries de l'Imperi Britànic que la forma de la novel·la, tan rica, elàstica i viva, va evolucionant." (Mr. Bennett and Ms. Brown)
  • "El que crec és que si vivim més o menys un altre segle- parlo de la forma de vida col•lectiva que és la vida real i no de les petites vides separades que cadascú del nosaltres viu com a individual- i tenim cinc-centes lliures l’any i habitacions pròpies; si adquirim l’hàbit de la llibertat i el coratge d’escriure exactament el que sentim; si escapem una mica de la mundana sala d’estar i veiem els éssers humans no sempre en relació entre ells sinó en relació amb la realitat; i també el cel i els arbres o el que sigui que duen dins; si podem mirar més enllà del fantasma de Milton, cap ésser humà hauria d’apartar la vista del panorama; si ens enfrontem al fet, i és un fet, que no hi ha cap braç al que enganxar-se, sinó que anem sols i la nostra relació és amb el món de la realitat, no només el món d’homes i dones, la oportunitat arribarà i la poeta morta germana de Shakespeare ocuparà el cos que va ser tant sovint enterrat. Extraient l’essència de les desconegudes que foren les precursores, com va fer el seu germà abans que ella, ella naixerà. Ara bé que ella vingui sense aquesta preparació, sense el nostre esforç, sense la condició de que quan ella neixi li serà possible viure i escriure la seva poesia, no ho podem esperar, perquè seria impossible. Però defenso que ella vindrà si nosaltres treballem per ella, i que aquesta feina, fins i tot en la pobresa i la foscor, val la pena." (Una càmra pròpia)
  • "És obvi que els valors de les dones difereixen amb freqüència dels valors creats per l'altre sexe i no obstant això són els valors masculins els que predominen" (Una cambra pròpia)
  • "La bellesa d’un món que és apunt de sucumbir, és una arma amb dos talls, un de riure, un altre d’angoixa, i els dos desquartitzen el cor." (Una cambra pròpia)
  • "La història de l’oposició dels homes a l’emancipació de la dona és potser més interessant que la història de l’emancipació." (Una cambra pròpia)
  • "La veritat s’havia corregut per els meus dits. Cada gota havia escapat." (Una cambra pròpia)
  • "Les dones han viscut tots aquests segles com esposes, amb el poder màgic i deliciós de reflectir la figura de l'home, el doble de la seva grandària natural." (Una cambra pròpia)
  • "Les obres mestres no són naixements únics i solitaris; són el resultat de molts anys de pensar en comú, de pensar des de la col•lectivitat, de manera que l’experiència de la massa estigui darrere una sola veu." (Una cambra pròpia)
  • "M'atreviria a dir que Anon, que va escriure tants poemes sense signar-los, era sovint una dona." (Una cambra pròpia)
  • "Mentre escriguis allò que desitges, això és tot el que importa; i si importa per molt de temps o només per unes hores, ningú ho pot dir." (Una cambra pròpia)
  • "No es necessita una gran habilitat en psicologia per estar segur que una noia superdotada que hagués intentat utilitzar les seves habilitats de poetessa hauria estat tant frustrada i obstaculitzada per altra gent, tant torturada i trossejada per els seus propis instints contraris, que, podem estar segurs, hauria perdut la seva salut i el seu seny." (Una cambra pròpia)
  • "Perquè tots els menjars s'han cuinat, els plats i les tasses rentat; els nens han estat enviats a l'escola i llançats al món. No queda res de tot això; tot desapareix. Cap biografia, ni història, té una paraula a dir sobre això." (Una cambra pròpia)
  • "Poseu pany a les biblioteques si voleu, però no hi ha cap tanca, cap ferradura, cap candau que pugueu fer servir per barrar la llibertat de la meva ment." (Una cambra pròpia)
  • "Qualsevol que comet la temeritat d’escriure sobre Jane Austen es conscient de dos fets: primer, que de tots els grans escriptors ella és la més difícil d’atrapar en un acte de grandesa; segon, sempre hi ha vint-i-cinc senyors grans en un barri de Londres que ressenten qualsevol petita ofensa a la seva genialitat com si fos un insult a la castedat de les seva tieta." (Una cambra pròpia)
  • "Totes les dones haurien de posar flors sobre la tomba d’Aphra Behn, fou ella qui va guanyar el dret de posar veu als seus pensaments." (Una cambra pròpia)
  • "Tots aquests enfrontaments de sexe contra sexe, de qualitat contra qualitat; tota aquesta aclamada superioritat i imputada inferioritat, pertanyen a l’etapa de l’escola privada quan hi ha ‘’costats’’, i es necessari que un costat guanyi a l’altre, i es de la més gran importància caminar a una plataforma per rebre de les mans del Director una gerra ornamentada." (Una cambra pròpia)
  • "Un no pot pensar bé, estimar bé, dormir bé, si no ha menjat bé." (Una cambra pròpia)
  • "Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si desitja escriure ficció." (Una cambra pròpia)
  • "Us he dit en el transcurs d’aquest llibre que Shakespeare tenia una germana; ara bé, no la busqueu a Sidney’s life of the poet. Ella va morir jove, no va escriure mai una paraula... Jo crec que aquesta poeta que mai va escriure una paraula i va ser enterrada en una cruïlla encara viu. Viu en tu i en mi, i en moltes altres dones que no estan aquí aquesta nit, perquè estan rentant plats i posant nens al llit. Però ella viu; els grans poetes no moren; són presències contínues; només necessiten l’oportunitat de caminar entre nosaltres en carn i ossos." (Una cambra pròpia)
  • "Ens produeix nàusees la vista de personalitats trivials que es descomponen en l'eternitat de l'imprès." (El lector comú)
  • "És va i una ximpleria el parlar de conèixer el Grec." (El lector comú)
  • "Middlemarch, el llibre magnífic, el qual amb totes les seves imperfecciones, és una de les poques novel·les angleses per a gent madura." (El lector comú)
  • "Un bon assaig ha de tenir aquesta qualitat permanent; ha de baixar la seva cortina al voltant nostre, però ha de ser una cortina que ens tanca dintre, no fora." (El lector comú)
  • "(…) ella sentí aquesta cosa que anomenava vida, terrible, hostil i ràpida en atacar-te a la mínima oportunitat. Hi havia els eterns problemes: el patiment; la mort; la pobresa. Sempre hi havia una dona morint de càncer, fins i tot aquí. I tot així ella deia a tots aquests nens, heu de passar per això." (Cap al far)
  • "I això, pensà la Lily, aquestes escenes que ens inventem de la gent, és el que diem “conèixer” la gent, “pensar” en ells, “professar afecte” cap a ells!" (Cap al far)
  • "Havia fet servir el seu truc usual; ser amable. Ella mai el coneixeria. Ell mai la coneixeria. Les relacions humans eren totes com aquesta, pensà, i les pitjors (si no hagués estat per el senyor Bankes) eren entre homes i dones. Inevitablement, aquestes eren extremament falses." (Cap al far)
  • "Quin era el significat de la vida? Això era tot- una pregunta simple; una que tendia a rondar-te cada cop més, amb els anys. La gran revelació no havia arribat mai. Potser la gran revelació mai venia. En comptes, hi havia petits miracles diaris, il•luminacions, mistos encesos de sobte en la foscor; i aquí n’hi havia un." (Cap al far)
  • "Però una només despertava a la gent si sabia el que volia dir. I ella no volia dir una cosa, sinó tot. Les paraules petites trencaven el pensament i aquest esquarterat no deia res. ‘Sobre la vida, sobre la mort; sobre la senyora Ramsay’- no, pensà, una no podia dir res a ningú." (Cap al far)
  • "Una llum aquí requereix una ombra allà." (Cap al far)
  • "Aleshores, importava, es preguntà ella caminant cap a Bond Street , importava que ella s’havia d’extingir inevitablement? Tot allò havia de continuar sense ella; ho ressentia? O trobava consol en el fet de que la mort acabava absolutament?" (La senyora Dalloway)
  • "La vida mateixa, cada moment d'ella, cada gota d'ella, aquí en aquest instant, ara, en el Sol, en Regent's Park, va ser suficient, de fet, massa." (La senyora Dalloway)
  • "Són enemics el que un vol, no amics." (La senyora Dalloway)
  • "Una vida sencera era massa curta per tastar tot el sabor; per extreure cada gram de plaer, cada ombra de significat." (La senyora Dalloway)
  • "Sí, sempre mantingueu els clàssics a mà per a prevenir la caiguda." (Diari)
  • "Totes aquestes coses passen en un instant i duren per sempre." (Les ones)
  • "- Aquesta era la càrrega- rumià-, dipositada sobre mi al bressol; murmurada per les onades; respirada pels oms inquiets; cantussejada per dones; el que hem de recordar; el que oblidarem." (Entre Els Actes)
  • "Els llibres són miralls per l’ànima." (Entre Els Actes)
  • "Ells mai corrien les cortines abans de que fos massa fosc per veure-s’hi, ni tancaven les cortines abans de que fes massa fred. Perquè tancar el dia abans que acabés? Les flors encara eren lluents; els ocells piulaven. Podies veure més al vespre, que sovint passava ininterromput, quan no hi havia més peix a encarregar ni trucades per respondre." (Entre Els Actes)
  • "Semblava- el seu cas ho provava- que escrivíem, no amb les mans, sinó amb la totalitat de la persona. El nervi que controla el bolígraf comunica amb cada fibra del nostre ésser, teixeix el nostre cor, puntura el fetge." (Orlando)
  • "Els llibres continuen en altres llibres, a pesar del nostre hàbit de jutjar-los per separat." (Tres Guinees)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Albaigès, Josep M. Quin tip de riure! Antologia de disbarats. Barcelona: Lleida, 2009. ISBN 9788497797481. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Lewis, Jone Johnson. «Virginia Woolf Quotes». About Women's History. About.com, cop. 2012. [Consulta: 13 d'agost de 2012].