Xaloc
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El xaloc és el vent del sud-est.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món.[1]
- Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.[1]
- Vent xaloc, molta mar i peix poc.[2]
- (var.) Vent de xaloc, mar molta i peix poc[3]
- Vent xaloc, vent burrit, a la mar bresques i a la terra humit.[2]
- Vent xaloc per la mar no és bo, ni pel camp tampoc.[2]
- Xaloc, és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera, gela el mestral.[2]
- Xaloc, molta mar i peix poc.[4]
- Xaloc, ni molt ni poc.[4]
- Xaloc, per la mar no és bo, i pel camp tampoc.[4](Men.)
- Xaloc per les coves, garbí a arrobes.[2]
- Xaloc, tanca la porta i fes bon foc.[4](Alcoi)
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
Tenir molta peresa
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntas, 1999, p. 20-29.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Amades, 1938.
- ↑ Fontana, 2016, p. 12.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Xaloc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
| |||||||||
_-_WGA2772.jpg)
