Ase: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 34: Línia 34:
| notes =
| notes =
| refs = <ref name="5milrefranys" />
| refs = <ref name="5milrefranys" />
}}
{{Dita
| dita = El [[sol]] de [[maig]] estella el cap del burro.
| notes =
| refs = <ref name=5milrefranys/>
}}
}}
{{Dita
{{Dita

Revisió del 19:49, 23 ago 2015

Ase
Ase català
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'ase, ruc o burro (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.

Dites populars

  • A l'ase gemegador, carrega'l sense por.[1]
  • Amb l'ase i amb la mala muller, a bastonades hom s'ha de fer.[1]
  • Burro mort, civada a la cua.[2]
  • Corb, menja carn de burro mort.[3]
  • Dona boja i burro guit, bon partit.[1]
  • El sol de maig estella el cap del burro.[1]
  • L'ase d'en Mora, que de quantes veu s'enamora.[1]
  • Moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc.[4]
  • Ni ase ni traginer ni filla d'hostaler.[1]
  • Ni bleda ni ruc gruixer ni cigarro de calé.[3]
  • No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable.[5]
  • No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami.[1]
  • Per Sant Miquel anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra.[3]
  • Somera que té pollí, no va mai dreta al molí.[1]
  • Tres coses fan de mal domar: els rucs, les dones i les cordes d'espart.[3]

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: [6]

  • A Camprodon, fan el burro i no en són.
  • A Sant Silvestre, estiren els burros del cabestre (o lliga el burro pel cabestre).
  • Desgraciat és l'ase que no pot estrenar albarda.
(var.) Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast.
  • Home casat, ruc espatllat.
  • Per la corda es troba el ruc.
  • Quan s'ase no pot, sa somera ajuda.
  • Qui fa tres, ase és.
  • Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es lleixiu.
  • S'ase no és vell mai.
  • Voleu engreixar s'ase? donau-li palla.

Frases fetes

  • Ésser com els burros de l'Urgell, que en veure la càrrega ja suena.[1]
Dita popular Ésser molt malfeiner
  • Rebre més llenya que un ruc d'Urgell.[6]
Dita popular Rebre molts cops.
  • La vergonya era verda i se la va menjar un burro (ase, ruc).[7]
Dita popular Dir-li a algú que no té vergonya.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  2. «Refranero Multilingüe». Madrid: Centro Virtual Cervantes, cop. 1997. [Consulta: 4 juliol 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X. 
  5. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127. 
  6. 6,0 6,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Gargallo Gregori, Jose. «El Refranyer: Dites i refranys». L'autor, cop. 2010. [Consulta: 18 novembre 2014].