Alboraia: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Tema | nom = Alboraia | imatge = Alboraya. Ayuntamiento.JPG | descripció = Ajuntament d’Alboraia. | Viquipèdia = Alboraia | Viquitexts = | Viccionari = | Com...».
 
Línia 19: Línia 19:
}}
}}
{{Dita
{{Dita
| dita =Alboraia, xufera
| dita =Alboraia, xufera.
| refs = <ref name="sanchis"/>
| refs = <ref name="sanchis"/>
|notes= Es refereix al cultiu més característic de la zona: la xufa.
|notes= Es refereix al cultiu més característic de la zona: la xufa.
Línia 51: Línia 51:
| refs = <ref name="sanchis"/>
| refs = <ref name="sanchis"/>
}}
}}

== Referències ==
== Referències ==
{{referències|refs=
{{referències|refs=

Revisió del 09:09, 26 ago 2015

Alboraia
Ajuntament d’Alboraia.
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Alboraia és un municipi valencià que es troba en la comarca de l’Horta Nord.

Dites populars

  • A Alboraia, mare meua, me'n tinc que anar a casar, que em paguen el dot en xufes i tindré què rosegar.[1]
  • Alboraia, gran com és, pareix un corral de vaques; Almàssera és xicoteta, però allí hi han xiques guapes.[1]
  • Alboraia, xufera.[1]
Dita popular Es refereix al cultiu més característic de la zona: la xufa.
  • D'Alboraia hasta Espioca, de Misdlata al meu sequiol, va tocant una pavana Pep de l'Horta en caragol.[1]
  • De l'Horta soc llauradora, en Alboraia naixcuda, i cansada estic d'anar per als cucs a pelar fulla.[1]
Dita popular fa referència a la industria domèstica tradicional del cuc de seda.
  • Els d'Alboraia són granotes.[1]
Dita popular Fa referència al treball als aiguamolls de la platja.
  • Joano, cara de nano, ¿qui t'ha fet eixa muntera? - Una xixa d'Alboraia i una atra de l'Albufera.[1]
  • Llauradora d'Alboraia, torneu a vendre al Mercat, que l'alcalde diu que ara vos ho farà més barat.[1]
Dita popular Fa referència a una vaga de venedors al mercat de València qi+ue es produí el 1882.
  • Per a bons melons en Foios; en Alboraia, la col; Benimaclet per a peres, i per a raïm Puçol.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 50-51. 

Enllaços externs