València: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 93: Línia 93:
|dita= La xiqueta té soneta, la mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars.
|dita= La xiqueta té soneta, la mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars.
| refs = <ref name="sanchis1"/>
| refs = <ref name="sanchis1"/>
}}
{{Dita
|dita= Lo millor del món, València; això es sap per tot arreu. I lo millor de València, la nostra Mare de Déu..
| refs = <ref name="sanchis2"/>
}}
}}
{{Dita
{{Dita
|dita= Llunt de València, sa pàtria, comprén sols un valencià, del Paradís al tirar-lo, quan degué patir Adam.
|dita= Llunt de València, sa pàtria, comprén sols un valencià, del Paradís al tirar-lo, quan degué patir Adam.
| refs = <ref name="sanchis"/>
| refs = <ref name="sanchis"/>
}}
{{Dita
|dita= Quatre coses té València que al món enveja li fan: lo Micalet, la Senyera, La Verge i lo Rat Penat.
| refs = <ref name="sanchis2"/>
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 129: Línia 137:
| refs = <ref name="sanchis1"/>
| refs = <ref name="sanchis1"/>
|notes= "Rotllo" era un tipus de pà negre, el "rascamonyos" era una agulla llarga amb decoració al cap, que fea conjunt amb la pinta i la pinteta per al pentinat típic, en festes, de les llauradores valencianes.
|notes= "Rotllo" era un tipus de pà negre, el "rascamonyos" era una agulla llarga amb decoració al cap, que fea conjunt amb la pinta i la pinteta per al pentinat típic, en festes, de les llauradores valencianes.
}}
{{Dita
|dita= València serà València, mentres hi haja una barraca, el Miquelet, la paella, una falla i una traca.
| refs = <ref name="sanchis2"/>
}}
}}



Revisió del 08:57, 27 ago 2015

València
Ajuntament de València
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

València és un municipi situat a la plana litoral valenciana central; capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Citacions

  • No hi havia a València dos amants com nosaltres.[1]
Llibre de meravelles, 1971. — Vicent Andrés Estellés
  • El meu problema amb València és un amor intens i profund no correspost.[2]
El País — Quadern, 27 de novembre de 2008. — Joan Francesc Mira
  • A Bagdad, València i Palerm, un mercat és més que un mercat.[3]
(en italià) A Bagdad, a Valencia, a Palermo un mercato è qualcosa di più di un mercato.
 — Leonardo Sciascia

Dites populars

  • A l'alcalde de València, quan volen els llauradors, li fan pedre la paciència, i pendre prou malhumor.[4]
  • A València diuen: Patxo! i a Catalunya, redéu!, i a ses illes de Mallorca, com és ver la Vera Creu![5]
  • A València, el que va, pensa i pensarà.[6]
  • A València mataren tres; no per lladres ni per res, sinó perquè robaren, mataren i assassinaren la Mare del Jesuset.[4]
  • A València no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res.[4]
  • A València, vullc anar a vore les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense estisores.[4]
  • Bona gresca s'ha mogut de València en lo mercat, que l'alcalde no ha pogut aquetar els hortolans.[4]
  • Cabrerot de vinya vella, no desprècies a ningú, que ací no estem a València i sabem qui és cada u.[4]
  • En Alacant venen roses i en Xixona capullets, en València veta groga, tot és per als fadrinets.[5]
  • En València vullc comprar, per a fer-te serenata, un rossinyol cantador i una guitarra de plata.[4]
  • Eixa xica valenciana té el justillo mal tallat, i en el forro del justillo porta el nóvio retratat.[4]
  • En València tiren bombes i els valencians tenen fam; Sant Vicent per les muralles va menjant-se l'encisam.[4]
  • Gandia, València la xica.[5]
  • La xiqueta té soneta, la mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars.[4]
  • Lo millor del món, València; això es sap per tot arreu. I lo millor de València, la nostra Mare de Déu..[7]
  • Llunt de València, sa pàtria, comprén sols un valencià, del Paradís al tirar-lo, quan degué patir Adam.[8]
  • Quatre coses té València que al món enveja li fan: lo Micalet, la Senyera, La Verge i lo Rat Penat.[7]
  • Tu que te'n vas a València; tu que te'n vas i no véns, digues-li a la meua sogra que se'n vaja en tu corrents.[4]
  • Un estudiant a València, per fer riure la gent, se posava la jaqueta i els pantalons al revés.[4]
  • València és bona si la bossa sona.[6]
(var.) València és bona si la bossa sona. Si sona o no sona, València és bona.[6]
  • València és la terra del Jesuset: en no fer aire, ja no fa fred.[8]
  • València no s'ha fet en un dia.[6]
  • València per ser València, en eixir el sol, és de dia; en pondre's, es fa de nit, i en ser les dotze, migdia.[4]
  • València per ser València, en quatre diners, un rotllo, i en una pesseta blanca, pinteta i un rascamonyo.[4]
Dita popular "Rotllo" era un tipus de pà negre, el "rascamonyos" era una agulla llarga amb decoració al cap, que fea conjunt amb la pinta i la pinteta per al pentinat típic, en festes, de les llauradores valencianes.
  • València serà València, mentres hi haja una barraca, el Miquelet, la paella, una falla i una traca.[7]

Frases fetes

  • Quedar (o estar) a la lluna de València.[6]
Dita popular Quedar-se sense obtenir allò que s'esperava o sense conservar allò que ja es posseïa.
  • Quedar València a fosques.[8]
Dita popular Es diu quan es presenta un imprevist.

Referències

  1. Andrés Estellés, Vicent. Llibre de meravelles. València: l'Estel, 1971. 
  2. Beltran, Adolf. «Joan Francesc Mira: "El meu problema amb València és un amor intens no correspost"». El País - Quadern. Madrid: Ediciones El País, 27-11-2008. [Consulta: 21 març 2012].
  3. Chilet i Torrent, Vicent. Slow West. València: Llibres de la Drassana, 2015. ISBN 978-84-943885-0-7. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 65-72. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «València». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 85. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 60-61. 

Enllaços externs