Cabra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+2 5000 |
|||
| Línia 103: | Línia 103: | ||
| notes = |
| notes = |
||
| refs = <ref name="pastors" /> |
| refs = <ref name="pastors" /> |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Quan la cabra estornuda és que vol mudar el temps. |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name=5milrefranys/> |
|||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent. |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name=5milrefranys/> |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
Revisió del 16:36, 27 ago 2015
 Cabra Domèstica | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La cabra (Capra) és un gènere de mamífers que inclou fins a nou espècies diferents, conegudes com a cabres o íbexs. La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie domesticada de la cabra salvatge (Capra aegagrus). El fill de la cabra domèstica és anomenat cabrit.
Dites populars
- A la dona i a la cabra, corda llarga.[1]
- Cabres, lleons i ovelles, fan males parelles.[1]
- Cabrit robat no és estimat.[1]
- El cabrit d'un mes i l'anyell de tres.[1]
- El fill de la cabra ha d'ésser cabrit.[1]
- Els homes faran bondat quan les cabres portin llana.[1]
- En mala anyada, porc i cabra.[2]
- La cabra avesada a saltar fa de mal desavesar.[3]
- La cabra pels seus pecats, els genolls porta pelats.[1]
- La cabra, pels seus pecats, tenen els genolls pelats; i pels seus mals pensaments, la barba sota les dents; i per la seva culpa, la cua curta.[2]
- La cabra, pels seus pensaments, té la barba davall les dents.[1]
- La cabra, per les seves culpes, té les cames curtes.[1]
- La llet de cabra, fresca i bullida amb menta.[4]
- La marfuga entre les cabres, amb un any les deixa delmades.[2]
- Oca, dona i cabra, mala cosa si és magra.[1]
- Pel març, la cabra a l'arç, l'ovella a la cultiva i el bou al ribàs.[2]
- Pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.[2]
- Per on salta la cabra, salta la que mama.[1]
- Per Sant Martí les cabres a boquir.[2]
- Quan la cabra estornuda és que vol mudar el temps.[1]
- Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent.[1]
- Quatre cabres aquest any i quatre-centes antany.[2]
- Una mala cabra, tot el ramat llença a perdre.[1]
Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)
Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:[5]
- A la dona i a la cabra, corda llarga.
- A on bota sa cabra, bota es cabrit.
- Allà on s'alça sa cabra, s'alça sa cabrida.
- Cabra coixa, mai cura.
- Cabra coixa no viu sana.
- Cabra, per a que t'acabes.
- Cabra que bela, el cabrit li falta.
- Cabres virades fan cabrits virats.
- De cabres negres en surten cabrits virats.
- La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.
- La cabra de mon veí té més llet que la meua.
- La cabra que coixa sia, que no pari de tot el dia.
- Poques cabres, pocs xiulits.
- Qui guarda cabres, guarda diables.
- Qui no vol creure la bona mare, ha de creure la pell de cabra.
- Qui té cabres, que se les grati.
- Sa cabra més dolenta caga dins sa ferrada.
- Tant grata sa cabra, que jeu malament.
- Tanta culpa té qui mata la cabra com qui li té la garra.
Frases fetes
- Carregar les cabres (a algú).[3]
- El negoci d'en Robert amb les cabres.[1]
- Estar cabrejat.[1]
- Estar com una cabra (o boig com una cabra).[3]
- Haver mamat llet de cabra.[3]
- Tenir tanta bondat com les cabres llana.[1]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Cabra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 agost 2013].
- ↑ Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003, p. 39-42. ISBN 849779074X.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.