Callosa d'en Sarrià: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 51: Línia 51:
{{Dita|dita = De Callosa és l'home!.
{{Dita|dita = De Callosa és l'home!.
|refs = <ref name="sanchis"/>
|refs = <ref name="sanchis"/>
|notes = S'utiliza per fer referència a persones molt tossudes }}
|notes = S'utiliza per fer referència a persones molt tossudes. }}
{{Dita|dita = Mut i Callosa!.
|refs = <ref name="sanchis"/>
|notes = S'utiliza per demanar silenci. }}


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 08:46, 29 ago 2015

Callosa d'en Sarrià
Escut de Callosa d'en Sarrià
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Callosa d'en Sarrià és un municipi de la Marina Baixa.

Dites Populars

  • Callosa, la pollosa.[1]
  • Callosa, cau de rabosa.[1]
  • Callosins, com els albercocs porquins, molts però roïns.[1]
(var.) Callosins, com els albercocs porquins, bonacosa i ben roïns.
  • Callosa terra del Jesuset, quan no fa aire, no fa fred.[2]
  • Carrer major de Callosa, quantes voltes t'he passat a mitjanit i a deshora, ¡que pos m'has aprofitat!.[2]
  • En lo poble de Callosa diuen que no hi ha fadrines, i el diumenge de matí ixen com les roses fines.[2]
  • Marieta de Callosa, si tú en vullgueres a mí et faria unes sabates de la pell del meu rossí.[3]
  • Un tort, geperut i coixo, en Callosa s'ha casat; què tal seria la xica que encara ha eixit enganyat.[2]

Frases fetes

  • De Callosa és l'home!.[2]
Dita popular S'utiliza per fer referència a persones molt tossudes.
  • Mut i Callosa!.[2]
Dita popular S'utiliza per demanar silenci.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms». Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional.. València: L’Estel, 1965, p. 70-71. 
  3. Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra.. València: Imprenta Diana, 1947, p. 174.