Mar: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 35: Línia 35:
| dita = A la mar valletes, a la terra pastetes.
| dita = A la mar valletes, a la terra pastetes.
| refs = <ref name=gargallo/>
| refs = <ref name=gargallo/>
}}
{{Dita
| dita = Quan el mar cabreja, és senyal que fa [[tramuntana]].
| refs = <ref name="rocas" />
}}
}}
{{Dita
{{Dita
| dita = [[Tramuntana]], la mar plana.
| dita = [[Tramuntana]], la mar plana.
| refs = <ref name=gargallo/>
| refs = <ref name=gargallo/>
}}
{{Dita
| dita = Trons en mar, aigua a la terra.
| refs = <ref name="rocas" />
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 48: Línia 56:
| refs = <ref name=gargallo/>
| refs = <ref name=gargallo/>
}}
}}

{{Dita
| dita = Trons en mar, aigua a la terra.
| refs = <ref name="rocas" />
}}


=== ''Diccionari català-valencià-balear'' (1926-1962)===
=== ''Diccionari català-valencià-balear'' (1926-1962)===

Revisió del 19:25, 30 ago 2015

Mar
Mar de Wadden
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Citacions

  • El mar ajunta les terres que ell mateix ha separat.[1]
 — Alexander Pope
  • El bon marit estima la llar, com els bons marins estimen el mar, malgrat les tempestes.[2]
(en castellà) El buen marido ama el hogar, como los buenos marinos aman el mar; a pesar de las tormentas.
 — Noel Clarasó

Dites populars

  • A la mar valletes, a la terra pastetes.[3]
  • Quan el mar cabreja, és senyal que fa tramuntana.[4]
  • Tramuntana, la mar plana.[3]
  • Trons en mar, aigua a la terra.[4]
  • Val més un esparral a la mà que una tonyina a la mar.[5]
  • Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una.[3]


Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:

  • Deixa'm estar en terra, que la mar em mareja.[6]
  • En bona mar, tothom és bon mariner.[6]
  • En terra, a la mar i a tota banda, tortuga que té cranc, es cranc comanda.[6]
  • La mar, com més té, més brama.[6]
  • La mar fa forat i tapa.[6]
  • La mar no es mou sense vent.[6]

Pescadors de Cambrils (1991)

Recull de dites populars dels pescadors de Cambrils extretes del llibre El vocabulari dels pescadors de Cambrils:

  • A la mar, madera.[7]
Dita popular Com més gros sigui un bastiment (fet de fusta) millor resistirà.
  • A la mar no es pot dir mal dia que passat no sigui.[7]
Dita popular En un dia poden passar moltes coses, i un cop de sort et pot arreglar la pesquera.
  • La mar no es mou sense vent.[7]
  • Mar a esclatar, vent a mancar.[7]
  • Mar de fora, bots.[7]
  • Mar de llevant, llebeig.[7]
  • Qui és a la mar navega, qui és en terra judica.[7]
Dita popular El pescador ha de patir per treballar, però els de terra no hi poden fer res.

Referències

  1. Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el hombre y la mujer. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 abril 2024].
  4. 4,0 4,1 Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9. 
  5. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2.