Alpont
Aparença
|
Vista d’Alpont des de Camp de Baix | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 39°52′32″N 1°0′49″W |
| Lloc web | http://www.alpuente.es |
Alpont és un municipi valencià de la Serrania.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- L'Alcalde d'Alpont té un gorrí, i per molt que mengi no està lluït.[1]
- (en castellà) El Alcalde de Alpuente tiene un gorrino, y por mucho que coma no está lucido.
- Els mossos de Baldovar fan rics els pares, amb la ronya dels seus peus femen els bancals[1]
- (en castellà) Los mozos de Baldovar hacen ricos a los padres, con la roña de sus pies estercolan los bancales.
- Baldovar és un llogaret del municipi d’Alpont.
- Més valen les saies vermelles que porten les alpontines, que els mossos de Titaguas amb corbata i gavardina[1]
- (en castellà) Más valen las sayas rojas que llevan las alpontinas, que los mozos de Titaguas con corbata y gabardina.
- A Alpont, mossos vigorosos tan alts com els pins.[2]
Començament del Romanç geografic de la Serrania
- Si se't perd la llavor, busca-la a les foies d'Alpont.[3]
- (en castellà) Si se te pierde la simiente, búscala en las hoyas de Alpuente
- Perquè els cinquens se'n van ploren les noies d'Alpuente. què serà?[4]
- (en castellà) Porque los quintos se van lloran las mozas de Alpuente. Aún no se han ido y ya lloran, al marcharse ¿qué será?
- Alpont ja no és Alpont, Alpont ja és capital, que tenim de patrona la Mare de Déu de la Pietat.[3]
- (en castellà) Alpuente ya no es Alpuente, Alpuente ya es capital, que tenemos de patrona la Virgen de la Piedad.
- Per les serres d'Alpont hi va una partida i al capità en diuen José Marí[1]
Fragment d’una cançó de la guerra carlina. Es canta al Villar.
- A Alpont hi ha sant Blai, a Corcolilla el Consol, santa Caterina a Ares, però a Xelva hi ha el Remei.[1]
- (en castellà) En Alpuente está san Blas, en Corcolilla el Consuelo, santa Catalina en Aras, pero en Chelva está el Remedio.
- Corcolilla és un llogaret d’Alpont, Ares (Ares dels Oms) abans també ho era. Dita de Xelva.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sanchis Guarner, 1983, p. 50, Vol. 5.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 47, Vol. 5.
- ↑ 3,0 3,1 Sanchis Guarner, 1983, p. 49, Vol. 5.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 49-50, Vol. 5.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.