Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra. Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Blanquerna
Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill
Blanquerna, edició de Johan Joffre del 12 de juliol 1521.
Blaquerna o Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill, conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors.
...en molt bon stament és lo papat e la cort de Roma e per aquell ordenament [de Blanquerna Papa] se segueix gran examplament a la fe catolicha...[1]
— Ramon Llull
E així vivia e stava Blanquerna ermita, considerant que hanc no fo en tan plaent vida ni anch no hac tan aparellat de exalçar molt sa anima en Déu.[1]
— Ramon Llull
Blanquerna se levava a la miga nit, e obria les finestres de la cel·la per ço que veés lo cel e les estrelles, e comencava sa oració corn pus devotament pudia, per tal que tota sa ànima fos ab Déu e que sos hulls fossen en làgremes e en plors.[2]
— Ramon Llull
Aprés lo sol post, Blanquerna se puyava en lo terrat qui era sobre la cel·la e stava en oració tro al prim son, esguardant lo cel e les stel·les ab hulls ploroses e ab cor devot...[2]