Charles De Gaulle

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charles de Gaulle
Charles de Gaulle
Retrat de Charles de Gaulle (1942)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Charles de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 — Colombey-les-deux-Églises, Xampanya, 9 de novembre de 1970), de nom complet Charles André Joseph Marie De Gaulle, fou un militar i estadista francès que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial. Fundador de la Cinquena República Francesa el 1958, fou el seu primer President (1959-1969).

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Com voleu governar un país que té dues-centes quaranta-sis varietats de formatge?[1]
(en francès) Comment voulez-vous gouverner un pays qui a deux cent quarante-six variétés de fromage?
  • El talent és un títol de responsabilitat.[2]
(en francès) Le talent est un titre de responsabilité.
(en francès) La fin de l'espoir est le commencement de la mort.
  • La pitjor desgràcia d'un general ximple és un general intel·ligent.[2]
(en francès) La pire calamité après un général bête, c'est un général intelligent.
  • L'autèntica escola del Comandament és la cultura general.[2]
(en francès) La véritable école du Commandement est la culture générale.
Vers l'armée de métier, 1934.
  • La política és un assumpte massa seriós per deixar-ho en mans dels polítics.[3]
(en francès) La politique est une affaire trop sérieuse pour être laissée aux politiciens.
Resposta a la declaració de Clement Attle que el considerava com un bon soldat però un polític dolent.
  • Visca el Quebec lliure![1]
(en francès) Vive le Québec libre!
Discurs a la comunitat francesa del Quebec a l'Ajuntament de Montreal, 24 de juliol de 1967.

Crida a la resistència (1940)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de la crida a la resistència de Charles de Gaulle pronunciades el 18 de juny de 1940 a la BBC Radio (Londres), poc després de l'armistici i l'ocupació de França per les tropes alemanyes:

  • Però s'ha dit l'última paraula? S'ha de perdre l'esperança? És definitiva la derrota? No![4]
(en francès) Mais le dernier mot est-il dit? L'espérance doit-elle disparaître? La défaite est-elle définitive? Non!
  • Els mateixos mitjans que ens han vençut ens poden portar un dia la victòria.[4]
(en francès) Les mêmes moyens qui nous ont vaincus peuvent faire venir un jour la victoire.
  • Aquesta guerra no està limitada al desgraciat territori del nostre país. Aquesta guerra no ha quedat decidida per la batalla de França. Aquesta guerra és una guerra mundial.[4]
(en francès) Cette guerre n'est pas limitée au territoire malheureux de notre pays. Cette guerre n'est pas tranchée par la bataille de France. Cette guerre est une guerre mondiale.
  • Passi el que passi, la flama de la resistència francesa no s'ha d'apagar i no s'apagarà pas.[4]
(en francès) Quoi qu'il arrive, la flamme de la résistance française ne doit pas s'éteindre et ne s'éteindra pas.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Lejeune, Anthony (ed.). The concise dictionary of foreign quotations. London: Stacey London, 1998. ISBN 9780953330003. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Charles de Gaulle a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  3. Ratcliffe, Susan. Oxford treasury of sayings and quotations. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2011. ISBN 9780199609123. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 De Gaulle, Charles. «Appel du 18 juin 1940 - l'appel à la Résistance lancé par le général de Gaulle». Paris: Fondation Charles de Gaulle. [Consulta: 7 desembre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]