Dotze

Dotze
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons
Altres numeracions
Numeral romà	XII
Binari	11002
Hexadecimal	C16

El dotze és el nombre que segueix l'onze i que precedeix el tretze. S'escriu 12 en xifres àrabs, XII en les romanes i 十二 en les xineses. L'ordinal és el dotzè. El quantitatiu és dotze (En tinc dotze). L'agrupament és la dotzena.

Citacions

Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó, el Cananeu, i Judes, l'Iscariot, aquell qui el va trair.^[1]

Evangeli segons Mateu. Mt. 10,2-4.

Dites populars

A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes.^[2]
A les dotze de la nit, el dimoni sota el llit.^[3]
Amb fam o sense fam, a les dotze dinam.^[4]

(var.) Tant si hi ha com si no hi ha fam, a les dotze dinam.^[4]

Cada paraula, dues mentides; dotze paraules, tretze mentides.^[5]
De les dotze a la una, corre la mala fortuna.^[6]
De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal.^[7]
Del cap de Cervera al cap de Begur hi ha dotze llegües al sud.^[8]
Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.^[9]
Fins al dotze de maig l'hivern no diu: "Me'n vaig".^[10]
Sant Celoni prop d'Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes.^[11]
Sant Hilari, prop d'Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes.^[11]
Setze jorns rojos, / dotze jutges bojos d'un jutjat / mengen fetge amb pebre roig / d'un heretge que han penjat / uns metges mig enutjats.^[12]
Toquen les dotze; migdia a Cabanes.^[13]
València per ser València, en eixir el sol, és de dia; en pondre's, es fa de nit, i en ser les dotze, migdia.^[14]

Frase fetes i locucions

Donar les dotze.^[6]

Ésser esplèndid, suculent, que desperta l'apetit.

Donar-ne onze per acabar a dotze.^[6]

Donar un avantatge molt gran.

Referències

↑ La Bíblia, 2006.
↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
↑ ^4,0 ^4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fam». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 12 desembre 2025].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dotze». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Nadal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gallina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Amades, 1989.
↑ ^11,0 ^11,1 Amades, 2001, p. 69.
↑ Jordà Mulet, 2014.
↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 65-72, Vol. 4. Sector central litoral.

Bibliografia

Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
«Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006.
Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.

[FOOTNOTELa_Bíblia2006-1] La Bíblia, 2006.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999477-524-2] Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.

[FOOTNOTE''Cinc_mil_refranys_catalans_i_frases_fetes_populars''1965-3] Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.

[DCVB|fam-4] 4,0 ^4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fam». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[5] Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 12 desembre 2025].

[DCVB-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dotze». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[7] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Nadal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999475-524-8] Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.

[9] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gallina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTEAmades1989-10] Amades, 1989.

[FOOTNOTEAmades200169-11] 11,0 ^11,1 Amades, 2001, p. 69.

[FOOTNOTEJordà_Mulet2014-12] Jordà Mulet, 2014.

[FOOTNOTEVila_i_Medinyà2010481-495-13] Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.

[FOOTNOTESanchis_Guarner198365-72Vol._4._Sector_central_litoral-14] Sanchis Guarner, 1983, p. 65-72, Vol. 4. Sector central litoral.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]