Vés al contingut

Erich von Manstein

De Viquidites
Erich von Manstein
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Berlín (Alemanya)
24 de novembre de 1887
Mort Irschenhausen (Alemanya) (en) Tradueix
10 de juny de 1973 (85 anys)
Ocupació Capitost, oficial, soldat i Mariscal de Camp
Drets d'autor
Les citacions poden estar protegides per drets d'autor.
Modifica dades a Wikidata

Erich von Manstein (Berlín, 24 de novembre de 1887 — Irschenhausen, 10 de juny de 1973) fou un militar alemany, mariscal de camp (Generalfeldmarschall) de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial. Considerat un dels estrategs militars més brillants del conflicte, va dissenyar el pla d'invasió de França (Sichelschnitt) i va liderar el Grup d'Exèrcits Sud al Front Oriental. Després de la guerra, fou jutjat i condemnat per crims de guerra per un tribunal britànic el 1949.

  • «El sistema de subministrament dels jueus ha de cessar [...] El soldat ha d'entendre la necessitat d'una dura retribució contra el judaisme, el portador espiritual i material del terror bolxevic.»[1]
    (en alemany) Das jüdische Versorgungssystem muss aufhören [...] Der Soldat muss Verständnis aufbringen für die Notwendigkeit der harten Sühne am Judentum, dem geistigen und materiellen Träger des bolschewistischen Terrors.
    Ordre del dia de l'11è Exèrcit a Crimea (Document de Nuremberg 4064-PS), 20 de novembre de 1941
  • «No hi ha cap possibilitat d'èxit operatiu a Stalingrad si no se'ns permet realitzar una sortida immediata. Mantenir la posició per motius polítics és un sacrifici inútil de l'exèrcit.»[2]
    (en alemany) Keine operative Erfolgsaussicht in Stalingrad ohne sofortigen Ausbruch [...] Das Halten aus politischen Gründen bedeutet das nutzlose Opfer der Armee.
    Telegrama enviat a l'Alt Comandament (OKW) sol·licitant la retirada del 6è Exèrcit de Paulus, 24 de novembre de 1942
  • «Els mariscals de camp prussians no es motinen.»[3]
    (en alemany) Preußische Feldmarschälle meutern nicht.
    Resposta a Henning von Tresckow quan aquest va intentar reclutar-lo per al complot contra Adolf Hitler, agost de 1943
  • «He de dir que mai vaig rebre cap ordre que m'obligués a actuar en contra de la meva consciència com a soldat, ni tampoc vaig saber de cap extermini massiu en el meu sector fins després del final de la guerra.»[4]
    (en anglès) I must state that I never received an order that forced me to act against my soldierly conscience, nor did I know of mass exterminations in my sector until after the war.
    Testimoni de la defensa durant les sessions del Judici de Nuremberg, 10 d'agost de 1946
  • «Vam perdre la guerra perquè la direcció militar va ser totalment monopolitzada per un dictador que mancava de formació com a gran estrateg i que subordinava les lleis de l'art de la guerra a les seves obsessions polítiques i ideològiques.»[5]
    (en anglès) Our defeat was due to the fact that the supreme military leadership was monopolized by a dictator who lacked the training of a great strategist...
    Introducció de les seves memòries de postguerra, 1955

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ Krausnick, 1953, p. 122.
  2. ↑ Manstein, 1955, p. 315.
  3. ↑ Lemay, 2010, p. 268.
  4. ↑ IMT, 1948, p. 612.
  5. ↑ Manstein, 1958, p. 15.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • IMT, International Military Tribunal. Trial of the Major War Criminals before the International Military Tribunal. Volume XX (en anglès). Nuremberg: IMT, 1948. 
  • Krausnick, Helmut. Denkschrift Himmlers über die Behandlung der Fremdvölkischen im Osten (en alemany). Munic: Institut für Zeitgeschichte, 1953. 
  • Lemay, Benoît. Erich von Manstein: Hitler's Master Strategist (en anglès). Havertown: Casemate Publishers, 2010. ISBN 1935149261. 
  • Manstein, Erich von. Verlorene Siege (en alemany). Bonn: Athenäum-Verlag, 1955. 
  • Manstein, Erich von. Lost Victories (en anglès). Londres: Methuen & Co., 1958.