Vedell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
| dita = El [[pecat]] de la [[vaca]], el paga el vedell. |
| dita = El [[pecat]] de la [[vaca]], el paga el vedell. |
||
| refs = <ref name=DCVB/> |
| refs = <ref name=DCVB/> |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita =Els d'[[Albuixec]] són ''mènos''. |
|||
| refs = {{sfn|Sanchis Guarner|1983|p=52|loc=Vol. 4. Sector central litoral}} |
|||
| notes= “Mènos” es com en l‘Urgell anomenen al vedell. |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| Línia 57: | Línia 62: | ||
* {{5000 refranys}} |
* {{5000 refranys}} |
||
* {{Parés}} |
* {{Parés}} |
||
* {{Sanchis Guarner}} |
|||
[[Categoria:Mamífers]] |
[[Categoria:Mamífers]] |
||
[[Categoria:Dites sobre animals]] |
[[Categoria:Dites sobre animals]] |
||
Revisió del 13:37, 4 set 2017
 Vedella | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
El vedell o vedella o és un brau o vaca que no ha assolit la maturitat sexual o té més d’un any d’edat.
Dites populars
- Aquesta coa no és d'aqueix vedell.[1]
- Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.[2]
- De Bassella, dona i vedella.[3]
- El pecat de la vaca, el paga el vedell.[1]
- Els d'Albuixec són mènos.[4]
“Mènos” es com en l‘Urgell anomenen al vedell.
- No caçar amb cadells ni llaurar amb vedells.[3]
- Sopa poc, dina molt i menja escudella i viuràs com una vedella.[5]
- Vedella manyaga, de totes les vaques mama.[1]
Frases fetes
Ésser una cosa de gran aparença però que després acaba en no-res.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vedell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1932.
- ↑ 3,0 3,1 Cinc mil, 1965.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 52, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «merda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.