Marinada: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Dites populars: enllaç pàgines, replaced: Muntanya → muntanya AWB
m enllaç pàgines, replaced: fort → fort AWB
Línia 1: Línia 1:
{{Tema
{{Tema
| nom = Marinada
| imatge = Diagrama de formacion de la brisa-breeze.svg
| imatge = Diagrama de formacion de la brisa-breeze.svg
| descripció = Diagrama de formació de la marinada
| descripció = Diagrama de formació de la marinada
| Viquipèdia = Marinada
| Commons = Category:Sea and land breezes
}}
}}
La '''{{w|marinada}}''' o '''embat''' és el vent de la banda de mar, que bufa des del mar cap a la terra.
La '''{{w|marinada}}''' o '''embat''' és el vent de la banda de mar, que bufa des del mar cap a la terra.
Línia 39: Línia 36:
}}
}}
{{Dita
{{Dita
| dita = Marinada forta, [[pluja]] a la porta.
| dita = Marinada [[fort]]a, [[pluja]] a la porta.
| notes =
| notes =
| refs = <ref name=alcover/>
| refs = <ref name=alcover/>

Revisió del 12:57, 15 set 2017

Marinada
Diagrama de formació de la marinada
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La marinada o embat és el vent de la banda de mar, que bufa des del mar cap a la terra.

Dites populars

  • Al matí, vent serè; a les deu, tramuntana; al migdia, vent de dalt; i a la tarda, marinada.[1]
  • Boira de marinada, bona diada.[2]
  • Embat vertader, en terra primer.[3]
  • Llevant marinada, fon la neu de l'obaga.[3]
  • Llevant fred i marinada vella, moriràs de fred.[2]
  • Marinada, verinada.[3]
  • Marinada forta, pluja a la porta.[3]
  • Marinada tardana, mestral de durada. Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tres dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou.[4]
  • Muntanya tapada, llevant i marinada.[2]

Frases fetes

  • Haver-hi embat.[3]
Frase feta Haver-hi dificultats i perills.

Referències

  1. Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.