Jacint Verdaguer i Santaló: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De Viquidites
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m enllaç de pàgines, replaced: terra → terra (2) AWB
m →‎''Cántichs'': enllaç pàgines, replaced: sort → sort AWB
Línia 26: Línia 26:
{{Article principal|Cántichs}}
{{Article principal|Cántichs}}
{{Cita
{{Cita
| cita = La mort es la nau / que du nostra sort, / del mon es lo port, / del cel es la clau.
| cita = La mort es la nau / que du nostra [[sort (fortuna)|sort]], / del mon es lo port, / del cel es la clau.
| refs = <ref name=cantichs/>
| refs = <ref name=cantichs/>
| lloc = Mort del just
| lloc = Mort del just

Revisió del 23:59, 16 set 2017

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaJacint Verdaguer i Santaló
Jacint Verdaguer (1870-1880)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Folgueroles (Osona), 
17 de maig de 1845
Mort Vallvidrera (Barcelonès), 
10 de juny de 1902 (57 anys)
Ocupació Poeta, escriptor i sacerdot catòlic
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 — Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i escriptor romàntic català

Citacions

  • La nació catalana tè las arrels tant fondas com ellas en la terra, que viu ab la seva vida, y que com ellas si ha de morir un dia no morirá sino ab lo mòn.[1]
Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans, 19 de juny de 1867.

En defensa pròpia (1895)

  • A un goç no se'l desterra, però se li fa cosa pitjor; se diu qu'és foll.[2]
  • Quan lo llop ha encetada una ramada y ha assaborida la carn d'anyell, no triga a tornarhi.[2]

Cántichs

Pàgina principal: Cántichs
  • La mort es la nau / que du nostra sort, / del mon es lo port, / del cel es la clau.[3]
Mort del just.
  • ¡Oh llengua catalana, / mes dolsa que la mel, / la llengua que 't profana / te fa tornar de fel![3]
¡Guerra á la blasfèmia!.
  • Quant l' ánima plora / la gracia hi floreix; / qui al mon may pateix / lo cel may anyora.[3]
Resignació.
  • Vull sempre estimarvos / y als brassos tenirvos, / de dia servirvos, / de nit somiarvos.[3]
Amar o morir.

Citacions sobre Jacint Verdaguer

  • (mossèn Cinto…) Saps què passa? Era massa gros pels nostres intel·lectuals. Perquè és un poeta de la talla dels grans poetes de tots els països. I els altres nostres poetes… Mira, hi ha poetes de raig, de rajolí i de torrentada. A Catalunya, la torrentada era mossèn Cinto. El de raig és en Maragall, i de rajolí és l'Espriu.[4]
Durant una entrevista amb Antoni Bassas, 10 novembre 2013. — Josep Maria Ballarín i Monset

Referències

  1. ↑ Verdaguer, Jacint. Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans .... Vich: Imprempta y llibrería de Soler-Germans, 1867. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Verdaguer, Jacint. En defensa pròpia. Barcelona: Tip. «L'Avenç», 1895. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Verdaguer, Jacint. Cántichs. Barcelona: Llibreria y Tipografia Cataólica, 1880?. 
  4. ↑ «Josep Maria Ballarín: "La vida no és com te la donen sinó com te la prens"». Ara, (10-11-2013) [Consulta: 24 octubre 2015].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Jacint_Verdaguer_i_Santaló&oldid=101579»