Sort (fortuna): diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
+ dites
Línia 87: Línia 87:
| original = What appear to be calamities are often the sources of fortune.
| original = What appear to be calamities are often the sources of fortune.
| idioma = anglès
| idioma = anglès
}}

== Dites populars ==
{{Dita
| dita = El qui no té sort, no cal que matinegi.
|notes=
| refs = <ref name=DCVB>{{DCVB|sort}}</ref>
}}
{{Dita
| dita = La millor sort i ventura, és tenir renda segura.
|notes=
| refs = <ref name=DCVB/>
}}
{{Dita
| dita = La sort i la companyia, fan fer bona o mala via.
|notes=
| refs = <ref name=DCVB/>
}}
{{Dita
| dita = La sort no és de qui la busca (o «de qui la cerca»), sinó de qui la troba.
|notes=
| refs = <ref name=DCVB/>
}}
{{Dita
| dita = La sort, no sabem si és davant o si és darrera.
|notes=
| refs = <ref name=DCVB/>
}}
{{Dita
| dita = Qui no té sort d'heretar, li costa molt de guanyar.
|notes=
| refs = <ref name=DCVB/>
}}
{{Dita
| dita = Sort, qui l'ha.
|notes= Dit al Lluçanès i la Plana de Vic.
| refs = <ref name=DCVB/>
}}
{{Dita
| dita = Val més sort, que esser fill de [[Rei]].
|notes= Dit a Mallorca.
| refs = <ref name=DCVB/>
}}
}}



Revisió del 07:27, 18 set 2017

Sort (fortuna)
Alegoria a la Fortuna de Godfried Schalcken
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La sort o fortuna és una sèrie de successos favorables o adversos, que esdevenen positius o negatius per a una persona.

Citacions

  • El caràcter propi forma la fortuna dels homes.[1]
(en llatí) Sui cuique mores fingunt fortunam hominibus.
Atticus. — Corneli Nepos
  • La major part dels esdeveniments humans són regits per la fortuna.[2]
(en llatí) Quoniam humanarum rerum fortuna pleraque regit.
La Guerra de Jugurta. § CII. — Luci Corneli Sul·la
(en llatí) Fortuna meliores sequitur.
«Discurs de M. Filip al senat». A: Històries. — M. Filip
  • No siguis arrogant quan la fortuna somriu, ni et sentis deprimit quan arrufa les celles.[4]
 — Ausoni
  • La fortuna tem els forts i aixafa els covards.[4]
(en llatí) Fortuna fortes metuit, ignavos premit.
Medea. — Sèneca
  • Adapta't a la sort que t'ha estat assignada i estima les persones amb les quals t'ha tocat viure. Però estima-les de veritat.[5]
Meditacions. Llibre VI. — Marc Aureli
  • La fortuna es cansa de portar sempre a un mateix home sobre les espatlles.[6]
(en castellà) La fortuna se cansa de llevar siempre a un mismo hombre sobre las espaldas.
 — Baltasar Gracián
  • Cada persona és el fundador de la seva pròpia fortuna, bona o dolenta.[7]
(en anglès) Each person is the founder of his own fortune, good or bad.
Love's Pilgrimage. Acte I, escena I, 1615. — John Fletcher
  • Allò que apareix com calamitat és moltes vegades la font de la fortuna.[4]
(en anglès) What appear to be calamities are often the sources of fortune.
Endymion. Vol. 1. — Benjamin Disraeli

Dites populars

  • El qui no té sort, no cal que matinegi.[8]
  • La millor sort i ventura, és tenir renda segura.[8]
  • La sort i la companyia, fan fer bona o mala via.[8]
  • La sort no és de qui la busca (o «de qui la cerca»), sinó de qui la troba.[8]
  • La sort, no sabem si és davant o si és darrera.[8]
  • Qui no té sort d'heretar, li costa molt de guanyar.[8]
  • Sort, qui l'ha.[8]
Dita popular Dit al Lluçanès i la Plana de Vic.
  • Val més sort, que esser fill de Rei.[8]
Dita popular Dit a Mallorca.

Referències

Bibliografia