Ginesta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Ésser viu | imatge = | descripció = | Viccionari = ginesta }} La '''{{w|ginesta}}''', '''ginesta vera''', '''herba de ballester''' o '''argelagó''' (''Spartium...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Ésser viu |
{{Ésser viu |
||
| imatge =Chamaecytisus ruthenicus flowers big.jpg |
|||
| imatge = |
|||
| descripció = |
| descripció = Flors de la ginesta |
||
| Viccionari = ginesta |
| Viccionari = ginesta |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 05:40, 22 set 2017
 Flors de la ginesta | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Spartium junceum |
| Regne | planta |
 | |
La ginesta, ginesta vera, herba de ballester o argelagó (Spartium junceum) és una planta amb flor, de color groc, de la família de les Fabaceae. Acostuma a florir de maig a juliol.
Citacions
- En la flor de la ginesta / Catalunya m'ha parlat; / m'ha parlat de la gran festa / de la nostra llibertat.[1]
La ginesta, 29 de maig de 1904. — Joan Maragall
- Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes, muntanyós, [...] amb les flors grogues de la ginesta, el sòl cobert d'argelagues florides, solitari i desert, em semblà trobar-me altra vegada a la meva terra materna.[2]
- «Illes mediterrànies: De Còrsega a Malta» a Les illes, 1970. — Josep Pla
Dites populars
- Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca.[3]
- Per Corpus, festa i ginesta.[3]
- Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria.[3]
Referències
- ↑ Maragall, 1912, p. 83.
- ↑ Pla, 1986, p. 66.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 22 setembre 2017].
Bibliografia
- Maragall, Joan. Obres completes d'en Joan Maragall. Barcelona: Gustau Gili, 1912.
- Pla, Josep. Illes mediterrànies 2. De Còrsega a Malta. Barcelona: Destino - Edicions 62, 1986.