Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Ordenant alfabèticament les categories |
m →''La ruta blava. Viatge a les mars del sud'' (1942): enllaç pàgines, replaced: pedres → pedres AWB |
||
Línia 29: | Línia 29: | ||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = Cadascú és esclau de la seva [[sang]] i de la seva [[història]]; jo sóc esclau de les pedres, dels renecs i dels rams de [[farigola]] d'una vella [[ciutat]] mediterrània. |
| cita = Cadascú és esclau de la seva [[sang]] i de la seva [[història]]; jo sóc esclau de les [[pedres]], dels renecs i dels rams de [[farigola]] d'una vella [[ciutat]] mediterrània. |
||
| lloc = |
| lloc = |
||
| data = |
| data = |
Revisió del 11:38, 22 set 2017
Fotografia feta per Rafael Areñas Tona, Bust de Josep Maria de Sagarra a l'Institut del Teatre. i Retrat a carbó, de Ricard Canals i Llambí, fons d'art del MAE | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Barcelona, 5 de març de 1894 |
Mort |
Barcelona, 27 de setembre de 1961 (67 anys) |
Ocupació | Poeta, escriptor, traductor, crític d'art i dramaturg |
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 5 de març de 1894 – 27 de setembre de 1961) fou un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català, membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.
Citacions
- Per a donar una visió exacta i justa del valor moral i material d'un element qualsevol, només definint l'olor n'hi ha bé prou.[1]
- A la revista Mirador, 4 de novembre de 1929.
- Són espanyols: la «manola», / els rectors i els magistrats, / els nats en terra espanyola / i els fills d'aquests desgraciats.[2]
- «Poemes satírics. El nostre avantprojecte de Constitució». Títol II. A la revista El Be Negre, 7 de juliol de 1931.
La ruta blava. Viatge a les mars del sud (1942)
- Quan viatgem, el desig de novetat i el desig de caçar exotismes ens posen falses lents davant els ulls.[3]
- juliol de 1937.
- Cadascú és esclau de la seva sang i de la seva història; jo sóc esclau de les pedres, dels renecs i dels rams de farigola d'una vella ciutat mediterrània.[4]
Referències
- ↑ Sagarra, Josep Maria de. «Sobre les olors». Mirador. [Consulta: 23 abril 2017].
- ↑ «Josep Maria de Sagarra. Poemes satírics. El nostre avantprojecte de Constitució.». Perejaume. [Consulta: 23 abril 2017].
- ↑ Sagarra, José María de. El camino azul. Viaje a la Polinesia.. Barcelona: Juventud, 1942.
- ↑ Sagarra, Josep Maria de. «La ruta blava. Viatge a les mars del Sud». [Consulta: 23 abril 2017].