Ovidi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 177: | Línia 177: | ||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = Si no trobes gens de benevolença, les [[llàgrima|llàgrimes]] guanyaran benevolença per a tu. |
| cita = Si no trobes gens de benevolença, les [[llàgrima|llàgrimes]] guanyaran benevolença per a tu. |
||
⚫ | |||
| lloc = ''Pontiques'' ''Ex Ponto''. Libri III-IV |
| lloc = ''Pontiques'' ''(Ex Ponto)''. Libri III-IV |
||
| data = |
|||
| notes = |
| notes = |
||
| original = Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient. |
| original = Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient. |
||
| idioma = llatí |
| idioma = llatí |
||
⚫ | |||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
Revisió del 21:57, 27 set 2017
Gravat de Publi Ovidi Nasó | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Sulmona (Itàlia), 20 de març de 43 aC |
Mort |
Constanța (Romania), 17 dC (58/59 anys) |
Ocupació | Poeta |
Els drets d'autor han expirat | |
Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.
Citacions
- Aprofita les ocasions.[1]
- Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.[1]
- Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.[1]
- Sempre és millor la collita al camp dels altres.[1]
- Si vols que t'estimin, sigues amable.[1]
- Fujo del que em segueix i segueix el que em defuig.[2]
Art amatòria (Ars amatoria)
- És un mèrit escàs guardar silenci sobre certs fets, però és una falta greu parlar d'allò que s'ha de callar.[3]
- (en llatí) Exigua est virtus praestare silentia rebus, at contra gravis est culpa tacenda loqui.
- Llibre II.
- (en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.
- Llibre II.
- No puc viure ni amb tu ni sense tu.[3]
- (en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
- Llibre XII, § 46.
Les Metamorfosis (Metamorphosen, 1-8 dC)
- Nosaltres dos som multitud.[1]
- (en llatí) Nos duo turba sumus.
- Llibre I.
- L'abundància m'ha fet pobre.[4]
- Metamorfosis.
Amors (Amores, 10 aC)
- L'Amor turmenta molt més acerbament i més ferotgement els qui es resisteixen que no pas els qui es reconeixen esclaus seus.[5]
- (en llatí) Acrius inuitos multoque ferocius urget, quam qui seruitium ferre fatentur, Amor.
- Llibre I, § 2.
- La nit i l'Amor i el vi no m'aconsellen cap moderació; la primera desconeix el pudor; Líber i l'Amor, la paüra.[5]
- (en llatí) Nox et Amor vinumque nihil moderabile suadent; illa pudore vacat, Liber Amorque metu
- Llibre I, § 6.
- (en llatí) Militat omnis amans.
- Llibre I, § 9.
- No puc viure ni amb tu ni sense tu.[3]
- (en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
- Llibre III, § 11,39.
Heroïdes (5 aC)
- (en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.
- Heroïdes. Llibre I. Penelope Vl.
- Els gustos es tornen hàbits.[3]
- (en llatí) Abeunt studia in mores.
- Heroïdes. Llibre XV. Sappho Phaoni.
Remeis a l'amor (Remedia amoris, 5 aC)
- Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.[7]
- (en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens gaudeat et uento nauiget ille suo.
- L'amor sempre engalipa i troba aliments en la dilació.[7]
- (en llatí) Uerba dat omnis amor reperitque alimenta morando.
- La medicina és, si fa no fa, l'art de l'oportunitat.[7]
- (en llatí) Temporis ars medicina fere est.
Pòntiques (10 dC)
- (en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.
- Pontiques (Ex Ponto). Libri III-IV.
- (en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, cum cinis absumpto corpore factus ero.
- Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV.
- Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.[8]
- (en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos liuor et iniusto carpere dente solet.
- Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.
- ↑ Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Peris i Juan, 2004.
- ↑ Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948.
- ↑ 5,0 5,1 Ovidi Nasó, Publi. Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180).
- ↑ «La parella ideal». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 07-07-2010. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Ovidi Nasó, Publi. Pòntiques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984-1985 (Fundació Bernat Metge ; 225, 235). ISBN 8472252531.
Bibliografia
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.