Violència: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 6: Línia 6:


== Citacions ==
== Citacions ==
{{Cita
| cita = Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius.
| refs = <ref>{{Ref-llibre|capítol=Proverbis|urlcapítol=http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-biblia--0/html/0006ab60-82b2-11df-acc7-002185ce6064_420.html#I_408_|títol=La Bíblia|url=http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcwh2h9|editorial=Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives|lloc=Alacant|data=2006|consulta=25 gener 2015}}
</ref>
| lloc = [[Llibre dels Proverbis]], 10,6
| data =
}}
{{Cita
| cita = El paper de la [[justícia]] consisteix a no fer violència als homes, el de la consideració, a no ofendre'ls.
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|enllaçautor=Marc Tul·li Ciceró|títol=Dels deures|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Bernat Metge|any=1938-1946}}</ref>
| autor = [[Marc Tul·li Ciceró]]
| lloc = ''[[Dels deures]]''. § XXVIII,99
| data =
| original = Iustitiae partes sunt non violare homines, verecundiae non offendere.
| idioma = llatí
}}
{{Cita
| cita = És la guerra una violència oposada a la [[raó]], a la naturalesa i a la fi de l'home.
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Saavedra Fajardo|nom=Diego de|títol=Obras de Don Diego de Saavedra Fajardo y del licenciado Pedro Fernandez Navarrete|pàgines=13|lloc=Madrid|editorial=M. Rivadeneyra|any=1866|url=https://books.google.cat/books?id=Ol5_sjhUyAQC&hl=ca&pg=PA13#v=onepage&q&f=false|consulta=20 juny 2015}}</ref>
| autor = [[Diego de Saavedra Fajardo]]
| lloc = ''Idea de un príncipe político-cristiano''. Empresa LXXIV
| data =
| original = Es la guerra una violencia opuesta á la razon, á la naturaleza y al fin del hombre.
| idioma = castellà
}}
{{Cita
| cita = A l'[[espasa]] hi ha violència i la violència és enemiga de la [[justícia]]. Qui pren part en el pecat d'homicidi és també un homicida.
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Zweig|nom=Stefan|enllaçautor=Stefan Zweig|títol=Els Ulls del germà etern: llegenda|lloc=Barcelona|editorial=Quaderns Crema|any=2002|isbn=8477273693|col·lecció=Biblioteca mínima ; 119}}</ref>
| lloc = ''[[Els ulls del germa etern]]''
| data = 1922
| original = Im Kriege, denn im Schwerte ist Gewalt, und Gewalt befeindet das Recht. Wer teilhat an der Sünde der Tötung, ist selbst ein Toter.
| idioma = alemany
}}
{{Cita
| cita = Els moderats sempre s'oposen moderadament a la violència.
| refs = <ref>{{ref-web | títol = Anatole France a dit... |url=http://www.evene.fr/citations/anatole-france |lloc=Paris |editor=Evene |data=cop. 1999 |consulta=30 [[març]] 2013}}</ref>
| autor = [[Anatole France]]
| lloc =
| data =
| original = Les modérés s'opposent toujours modérément à la violence.
| idioma = francès
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la [[no-violència]].
| cita = La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la [[no-violència]].
Línia 12: Línia 54:
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
| notes =
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
Línia 32: Línia 73:
| data = 1983
| data = 1983
| notes =
| notes =
}}
{{cita
| cita = El procés democràtic ofereix un canvi polític i social sense violència.
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=San Kyi|nom=Suu Aung|títol=Freedom from fear: and other writings|lloc=UK|editorial=Penguin UK|any=1995|isbn=9780141908458|url=https://books.google.cat/books?id=RVtq8WDwB_UC&hl=ca&source=gbs_navlinks_s}}</ref>
| autor = [[Aung San Suu Kyi]]
| lloc = ''Freedom from Fear''
| data = 1995
| notes =
| original = The democracy process provides for political and social change without violence
| idioma = anglès
}}
{{Cita
| cita = Si toleres un sol acte de violència, acceptes la violència com a part de la teva [[vida]].
| refs = <ref>{{ref-notícia|títol=Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida|publicació=El Mundo|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/19/solidaridad/1232380486.html|consulta=20 juny 2017|data=22/01/2009}}</ref>
| autor = [[Norma Cruz]]
| lloc = Entrevista a ''El Mundo''
| data = [[22 de gener]] de 2009
| notes =
| original = Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida.
| idioma = castellà
}}
}}



Revisió del 18:29, 2 oct 2017

Violència
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La violència és l'ús de la força o de poder usat per dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc. En general pot ser descrit com a "violent" qualsevol comportament, ideologia, actitud o conducta agressiva, no amistosa, no pacifista, bel·ligerant, enemiga, que provoca dolor o sofriment, físic o psicològic.

Citacions

  • Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius.[1]
Llibre dels Proverbis, 10,6.
  • El paper de la justícia consisteix a no fer violència als homes, el de la consideració, a no ofendre'ls.[2]
(en llatí) Iustitiae partes sunt non violare homines, verecundiae non offendere.
Dels deures. § XXVIII,99. — Marc Tul·li Ciceró
  • És la guerra una violència oposada a la raó, a la naturalesa i a la fi de l'home.[3]
(en castellà) Es la guerra una violencia opuesta á la razon, á la naturaleza y al fin del hombre.
Idea de un príncipe político-cristiano. Empresa LXXIV. — Diego de Saavedra Fajardo
  • A l'espasa hi ha violència i la violència és enemiga de la justícia. Qui pren part en el pecat d'homicidi és també un homicida.[4]
(en alemany) Im Kriege, denn im Schwerte ist Gewalt, und Gewalt befeindet das Recht. Wer teilhat an der Sünde der Tötung, ist selbst ein Toter.
Els ulls del germa etern, 1922.
  • Els moderats sempre s'oposen moderadament a la violència.[5]
(en francès) Les modérés s'opposent toujours modérément à la violence.
 — Anatole France
  • La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la no-violència.[6]
 — Mohandas Gandhi
(en anglès) Those who make peaceful revolution impossible will make violent revolution inevitable.
Discurs del 1r Aniversari de l'Aliança per al Progrés (Washington), 13 de març de 1962. — John Fitzgerald Kennedy
  • La violència com a única força generadora de revolucions socials no deixa de ser un fals mite.[8]
Introducció al sistema general, 1983. — Agustí Chalaux i de Subirà
  • El procés democràtic ofereix un canvi polític i social sense violència.[9]
(en anglès) The democracy process provides for political and social change without violence
Freedom from Fear, 1995. — Aung San Suu Kyi
  • Si toleres un sol acte de violència, acceptes la violència com a part de la teva vida.[10]
(en castellà) Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida.
Entrevista a El Mundo22 de gener de 2009. — Norma Cruz

Referències

  1. «Proverbis». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015]. 
  2. Ciceró, Marc Tul·li. Dels deures. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1938-1946. 
  3. Saavedra Fajardo, Diego de. Obras de Don Diego de Saavedra Fajardo y del licenciado Pedro Fernandez Navarrete. Madrid: M. Rivadeneyra, 1866, p. 13 [Consulta: 20 juny 2015]. 
  4. Zweig, Stefan. Els Ulls del germà etern: llegenda. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 (Biblioteca mínima ; 119). ISBN 8477273693. 
  5. «Anatole France a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  6. «Mahatma Gandhi». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio, 13-05-2009. [Consulta: 6 febrer 2013].
  7. Kennedy, John F. «Address on the first Anniversary of the Alliance for Progress». The American Presidency Project. Gerhard Peters, 13-03-1962. [Consulta: 12 abril 2012].
  8. Grau i Figueras, Magadalena; Chalaux i de Subirà, Agustí. Introducció al sistema general (PDF). Barcelona: Centre d'Estudis Joan Bardina, 1984 (Bullae ; 1) [Consulta: 25 febrer 2012]. 
  9. San Kyi, Suu Aung. Freedom from fear: and other writings. UK: Penguin UK, 1995. ISBN 9780141908458. 
  10. «Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida». El Mundo, (22-01-2009) [Consulta: 20 juny 2017].

Bibliografia