Violència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 6: | Línia 6: | ||
== Citacions == |
== Citacions == |
||
{{Cita |
|||
| cita = Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius. |
|||
| refs = <ref>{{Ref-llibre|capítol=Proverbis|urlcapítol=http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-biblia--0/html/0006ab60-82b2-11df-acc7-002185ce6064_420.html#I_408_|títol=La Bíblia|url=http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcwh2h9|editorial=Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives|lloc=Alacant|data=2006|consulta=25 gener 2015}} |
|||
</ref> |
|||
| lloc = [[Llibre dels Proverbis]], 10,6 |
|||
⚫ | |||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = El paper de la [[justícia]] consisteix a no fer violència als homes, el de la consideració, a no ofendre'ls. |
|||
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|enllaçautor=Marc Tul·li Ciceró|títol=Dels deures|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Bernat Metge|any=1938-1946}}</ref> |
|||
| autor = [[Marc Tul·li Ciceró]] |
|||
| lloc = ''[[Dels deures]]''. § XXVIII,99 |
|||
| data = |
|||
| original = Iustitiae partes sunt non violare homines, verecundiae non offendere. |
|||
| idioma = llatí |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = És la guerra una violència oposada a la [[raó]], a la naturalesa i a la fi de l'home. |
|||
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Saavedra Fajardo|nom=Diego de|títol=Obras de Don Diego de Saavedra Fajardo y del licenciado Pedro Fernandez Navarrete|pàgines=13|lloc=Madrid|editorial=M. Rivadeneyra|any=1866|url=https://books.google.cat/books?id=Ol5_sjhUyAQC&hl=ca&pg=PA13#v=onepage&q&f=false|consulta=20 juny 2015}}</ref> |
|||
| autor = [[Diego de Saavedra Fajardo]] |
|||
| lloc = ''Idea de un príncipe político-cristiano''. Empresa LXXIV |
|||
| data = |
|||
| original = Es la guerra una violencia opuesta á la razon, á la naturaleza y al fin del hombre. |
|||
| idioma = castellà |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = A l'[[espasa]] hi ha violència i la violència és enemiga de la [[justícia]]. Qui pren part en el pecat d'homicidi és també un homicida. |
|||
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Zweig|nom=Stefan|enllaçautor=Stefan Zweig|títol=Els Ulls del germà etern: llegenda|lloc=Barcelona|editorial=Quaderns Crema|any=2002|isbn=8477273693|col·lecció=Biblioteca mínima ; 119}}</ref> |
|||
| lloc = ''[[Els ulls del germa etern]]'' |
|||
| data = 1922 |
|||
| original = Im Kriege, denn im Schwerte ist Gewalt, und Gewalt befeindet das Recht. Wer teilhat an der Sünde der Tötung, ist selbst ein Toter. |
|||
| idioma = alemany |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Els moderats sempre s'oposen moderadament a la violència. |
|||
| refs = <ref>{{ref-web | títol = Anatole France a dit... |url=http://www.evene.fr/citations/anatole-france |lloc=Paris |editor=Evene |data=cop. 1999 |consulta=30 [[març]] 2013}}</ref> |
|||
| autor = [[Anatole France]] |
|||
| lloc = |
|||
| data = |
|||
| original = Les modérés s'opposent toujours modérément à la violence. |
|||
| idioma = francès |
|||
}} |
|||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la [[no-violència]]. |
| cita = La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la [[no-violència]]. |
||
Línia 12: | Línia 54: | ||
| lloc = |
| lloc = |
||
| data = |
| data = |
||
⚫ | |||
| original = |
| original = |
||
| idioma = |
| idioma = |
||
Línia 32: | Línia 73: | ||
| data = 1983 |
| data = 1983 |
||
| notes = |
| notes = |
||
}} |
|||
{{cita |
|||
| cita = El procés democràtic ofereix un canvi polític i social sense violència. |
|||
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=San Kyi|nom=Suu Aung|títol=Freedom from fear: and other writings|lloc=UK|editorial=Penguin UK|any=1995|isbn=9780141908458|url=https://books.google.cat/books?id=RVtq8WDwB_UC&hl=ca&source=gbs_navlinks_s}}</ref> |
|||
| autor = [[Aung San Suu Kyi]] |
|||
| lloc = ''Freedom from Fear'' |
|||
| data = 1995 |
|||
| notes = |
|||
| original = The democracy process provides for political and social change without violence |
|||
| idioma = anglès |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Si toleres un sol acte de violència, acceptes la violència com a part de la teva [[vida]]. |
|||
| refs = <ref>{{ref-notícia|títol=Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida|publicació=El Mundo|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/19/solidaridad/1232380486.html|consulta=20 juny 2017|data=22/01/2009}}</ref> |
|||
| autor = [[Norma Cruz]] |
|||
| lloc = Entrevista a ''El Mundo'' |
|||
| data = [[22 de gener]] de 2009 |
|||
| notes = |
|||
| original = Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida. |
|||
| idioma = castellà |
|||
}} |
}} |
||
Revisió del 18:29, 2 oct 2017
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
La violència és l'ús de la força o de poder usat per dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc. En general pot ser descrit com a "violent" qualsevol comportament, ideologia, actitud o conducta agressiva, no amistosa, no pacifista, bel·ligerant, enemiga, que provoca dolor o sofriment, físic o psicològic.
Citacions
- Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius.[1]
- Llibre dels Proverbis, 10,6.
- El paper de la justícia consisteix a no fer violència als homes, el de la consideració, a no ofendre'ls.[2]
- (en llatí) Iustitiae partes sunt non violare homines, verecundiae non offendere.
- Dels deures. § XXVIII,99. — Marc Tul·li Ciceró
- (en castellà) Es la guerra una violencia opuesta á la razon, á la naturaleza y al fin del hombre.
- Idea de un príncipe político-cristiano. Empresa LXXIV. — Diego de Saavedra Fajardo
- A l'espasa hi ha violència i la violència és enemiga de la justícia. Qui pren part en el pecat d'homicidi és també un homicida.[4]
- (en alemany) Im Kriege, denn im Schwerte ist Gewalt, und Gewalt befeindet das Recht. Wer teilhat an der Sünde der Tötung, ist selbst ein Toter.
- Els ulls del germa etern, 1922.
- Els moderats sempre s'oposen moderadament a la violència.[5]
- (en francès) Les modérés s'opposent toujours modérément à la violence.
- La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la no-violència.[6]
- (en anglès) Those who make peaceful revolution impossible will make violent revolution inevitable.
- Discurs del 1r Aniversari de l'Aliança per al Progrés (Washington), 13 de març de 1962. — John Fitzgerald Kennedy
- La violència com a única força generadora de revolucions socials no deixa de ser un fals mite.[8]
- Introducció al sistema general, 1983. — Agustí Chalaux i de Subirà
- El procés democràtic ofereix un canvi polític i social sense violència.[9]
- (en anglès) The democracy process provides for political and social change without violence
- Freedom from Fear, 1995. — Aung San Suu Kyi
- (en castellà) Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida.
- Entrevista a El Mundo, 22 de gener de 2009. — Norma Cruz
Referències
- ↑ «Proverbis». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Dels deures. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1938-1946.
- ↑ Saavedra Fajardo, Diego de. Obras de Don Diego de Saavedra Fajardo y del licenciado Pedro Fernandez Navarrete. Madrid: M. Rivadeneyra, 1866, p. 13 [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ Zweig, Stefan. Els Ulls del germà etern: llegenda. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 (Biblioteca mínima ; 119). ISBN 8477273693.
- ↑ «Anatole France a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ «Mahatma Gandhi». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio, 13-05-2009. [Consulta: 6 febrer 2013].
- ↑ Kennedy, John F. «Address on the first Anniversary of the Alliance for Progress». The American Presidency Project. Gerhard Peters, 13-03-1962. [Consulta: 12 abril 2012].
- ↑ Grau i Figueras, Magadalena; Chalaux i de Subirà, Agustí. Introducció al sistema general (PDF). Barcelona: Centre d'Estudis Joan Bardina, 1984 (Bullae ; 1) [Consulta: 25 febrer 2012].
- ↑ San Kyi, Suu Aung. Freedom from fear: and other writings. UK: Penguin UK, 1995. ISBN 9780141908458.
- ↑ «Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida». El Mundo, (22-01-2009) [Consulta: 20 juny 2017].