Violència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Tema |
{{Tema |
||
|imatge=William Bouguereau - Dante and Virgile - Google Art Project 2.jpg |
|||
| Viccionari = violència |
| Viccionari = violència |
||
}} |
}} |
||
Línia 36: | Línia 37: | ||
| lloc = ''[[Els ulls del germa etern]]'' |
| lloc = ''[[Els ulls del germa etern]]'' |
||
| data = 1922 |
| data = 1922 |
||
| autor = [[Stefan Zweig]] |
|||
| original = Im Kriege, denn im Schwerte ist Gewalt, und Gewalt befeindet das Recht. Wer teilhat an der Sünde der Tötung, ist selbst ein Toter. |
| original = Im Kriege, denn im Schwerte ist Gewalt, und Gewalt befeindet das Recht. Wer teilhat an der Sünde der Tötung, ist selbst ein Toter. |
||
| idioma = alemany |
| idioma = alemany |
Revisió del 22:45, 2 oct 2017
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
La violència és l'ús de la força o de poder usat per dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc. En general pot ser descrit com a "violent" qualsevol comportament, ideologia, actitud o conducta agressiva, no amistosa, no pacifista, bel·ligerant, enemiga, que provoca dolor o sofriment, físic o psicològic.
Citacions
- Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius.[1]
- Llibre dels Proverbis, 10,6.
- El paper de la justícia consisteix a no fer violència als homes, el de la consideració, a no ofendre'ls.[2]
- (en llatí) Iustitiae partes sunt non violare homines, verecundiae non offendere.
- Dels deures. § XXVIII,99. — Marc Tul·li Ciceró
- (en castellà) Es la guerra una violencia opuesta á la razon, á la naturaleza y al fin del hombre.
- Idea de un príncipe político-cristiano. Empresa LXXIV. — Diego de Saavedra Fajardo
- A l'espasa hi ha violència i la violència és enemiga de la justícia. Qui pren part en el pecat d'homicidi és també un homicida.[4]
- (en alemany) Im Kriege, denn im Schwerte ist Gewalt, und Gewalt befeindet das Recht. Wer teilhat an der Sünde der Tötung, ist selbst ein Toter.
- Els ulls del germa etern, 1922. — Stefan Zweig
- Els moderats sempre s'oposen moderadament a la violència.[5]
- (en francès) Les modérés s'opposent toujours modérément à la violence.
- La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la no-violència.[6]
- (en anglès) Those who make peaceful revolution impossible will make violent revolution inevitable.
- Discurs del 1r Aniversari de l'Aliança per al Progrés (Washington), 13 de març de 1962. — John Fitzgerald Kennedy
- La violència com a única força generadora de revolucions socials no deixa de ser un fals mite.[8]
- Introducció al sistema general, 1983. — Agustí Chalaux i de Subirà
- El procés democràtic ofereix un canvi polític i social sense violència.[9]
- (en anglès) The democracy process provides for political and social change without violence
- Freedom from Fear, 1995. — Aung San Suu Kyi
- (en castellà) Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida.
- Entrevista a El Mundo, 22 de gener de 2009. — Norma Cruz
Referències
- ↑ «Proverbis». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Dels deures. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1938-1946.
- ↑ Saavedra Fajardo, Diego de. Obras de Don Diego de Saavedra Fajardo y del licenciado Pedro Fernandez Navarrete. Madrid: M. Rivadeneyra, 1866, p. 13 [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ Zweig, Stefan. Els Ulls del germà etern: llegenda. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 (Biblioteca mínima ; 119). ISBN 8477273693.
- ↑ «Anatole France a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ «Mahatma Gandhi». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio, 13-05-2009. [Consulta: 6 febrer 2013].
- ↑ Kennedy, John F. «Address on the first Anniversary of the Alliance for Progress». The American Presidency Project. Gerhard Peters, 13-03-1962. [Consulta: 12 abril 2012].
- ↑ Grau i Figueras, Magadalena; Chalaux i de Subirà, Agustí. Introducció al sistema general (PDF). Barcelona: Centre d'Estudis Joan Bardina, 1984 (Bullae ; 1) [Consulta: 25 febrer 2012].
- ↑ San Kyi, Suu Aung. Freedom from fear: and other writings. UK: Penguin UK, 1995. ISBN 9780141908458.
- ↑ «Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida». El Mundo, (22-01-2009) [Consulta: 20 juny 2017].