Antònia Vicens i Picornell: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç de pàgines, replaced: univers → univers (2) AWB
m →‎Citacions: enllaç pàgines, replaced: misteri → misteri AWB
Línia 42: Línia 42:


{{cita
{{cita
| cita = El misteri del [[dolor]] és, per a mi, el més mal d'entendre, per això els meus personatges mai no són gaire [[felicitat|feliços]], però creuen en la felicitat i lluiten per ella. Tenen l'[[esperança]] que poden ser feliços, però sempre hi ha aquella violació als drets de la seva vida que els ho impedeix.
| cita = El [[misteri]] del [[dolor]] és, per a mi, el més mal d'entendre, per això els meus personatges mai no són gaire [[felicitat|feliços]], però creuen en la felicitat i lluiten per ella. Tenen l'[[esperança]] que poden ser feliços, però sempre hi ha aquella violació als drets de la seva vida que els ho impedeix.
| lloc =Entrevista a la revista ''Pòrtula'', núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
| lloc =Entrevista a la revista ''Pòrtula'', núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
| data = febrer de 1999
| data = febrer de 1999

Revisió del 00:36, 22 oct 2017

Infotaula de personaAntònia Vicens i Picornell
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Santanyí (Mallorca)
27 de març de 1941 (83 anys)
Ocupació Novel·lista i escriptora de literatura infantil
Modifica dades a Wikidata

Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, Mallorca, 27 de març de 1941) és una escriptora mallorquina, guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 1999, el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears 2004 i el Premi Nacional de Cultura 2016.

Citacions

  • Tinc tendència a fer una prosa lírica.[1]
Entrevista a VilaWeb, 25 de gener de 2007.
  • M'he documentat, per exemple, sobre com es pot passar droga per l'aeroport, en vaig parlar amb un alt càrrec de la policia secreta, i també he fet recerca sobre l'argot que s'utilitza en certs ambients.[1]
Entrevista a VilaWeb, 25 de gener de 2007.
Referint-se a com es documenta per escriure
  • És una situació trista i és intolerable que, en lloc d'escoltar els filòlegs, la unitat de la llengua es plantegi dins l'àmbit polític. És trist que li facin això a la llengua i com que la llengua és una de les coses que més m'estim, és una de les coses que més mal em fan.[2]
Entrevista a la revista Pòrtula, núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, febrer de 1999.
  • El misteri del dolor és, per a mi, el més mal d'entendre, per això els meus personatges mai no són gaire feliços, però creuen en la felicitat i lluiten per ella. Tenen l'esperança que poden ser feliços, però sempre hi ha aquella violació als drets de la seva vida que els ho impedeix.[2]
Entrevista a la revista Pòrtula, núm. 209. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, febrer de 1999.
  • Escrivint en català no es pot viure de la literatura.[3]
Entrevista al centre IES Berenguer d'Anoia, 29 setembre 2009.
  • La paraula guarda tots els secrets del món.[2]
Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
  • No som una persona esperançada amb la humanitat. [...]. Sempre m'ha preocupat la capacitat que té un home de provocar sofriment, i també l'absurd del sofriment mateix.[2]
Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
Entrevista a la revista L'Espira, núm. 488, p.27. Reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 15 de gener de 2011.
  • Veia que les paraules feien riure o plorar. Jo pensava: si les paraules tenen aquest poder, jo vull paraules.[2]
Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
Referint-se a quan va decidir posar-se a escriure.
  • Ara hi ha sindicats, però l'explotació continua.[2]
Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
Entrevista al diari Ara Balears, reproduïda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 20 de febrer de 2016.
  • La poesia, l'art en general, no té, no ha de tenir edat ni sexe.[4]
Entrevista al diari Nació Digital, 29 de març de 2016.
  • No m'ha abandonat mai la quimera de quan era nina: em creia que amb les paraules, si aconseguia tenir-ne moltes, arribaria a alguna mena de saviesa.[4]
Entrevista al diari Nació Digital, 29 de març de 2016.
  • Fujo de jactàncies.[4]
Entrevista al diari Nació Digital, 29 de març de 2016.
  • En la paraula escrita trobo companyia, saviesa, viatjar, somiar... La paraula és vida.[5]
Entrevista a Cugat.cat, 1 d'abril de 2016.
  • La vida no s'entén perquè si s'entengués deixaríem d'escriure.[5]
Entrevista a Cugat.cat, 1 d'abril de 2016.
  • Possiblement el repte és assolir la independència perquè la primera llengua sigui la catalana.[5]
Entrevista a Cugat.cat, 1 d'abril de 2016.
  • Sempre he volgut agafar el moment per entendre'l.[5]
Entrevista a Cugat.cat, 1 d'abril de 2016.
  • La literatura hauria de ser com la mar, que és espectacularment bella però també espectacularment terrible.[6]
Article al diari El Temps, 19 de setembre de 2016.
El Temps, 19 de setembre de 2016.
  • L'obra, que és el que importa, és la mateixa tant si et fan cas com si no.[6]
El Temps, 19 de setembre de 2016.
  • Ens preparaven per sortir de l'ambient familiar dominat per la figura paterna i per casar-nos i entrar en l'ambient dominat per la figura del marit. A mi no em feia gens d'il·lusió ser una dona, si ser una dona era ser allò.[6]
El Temps, 19 de setembre de 2016.
En referencia a l'educació rebuda per les monges franciscanes, a l'escola.
  • Jo sempre he escrit per mirar d'entendre la realitat, però no la realitat social, sinó la de les persones.[6]
El Temps, 19 de setembre de 2016.

Citacions sobre l'Antònia Vicens i Picornell

  • Malgrat la solidesa de la seva narrativa, l'obra d'Antònia Vicens està poc estudiada i és encara avui poc coneguda. [...]. Antònia Vicens escriu simplement perquè té coses a dir i ho fa mitjançant l'escriptura narrativa, l'instrument amb el qual sublimà en la seva joventut molts dels fantasmes personals. Escriu sobre la societat que coneix, la gent senzilla de la zona rural mallorquina, i n'hi perfila un univers propi que desenvoluparà sistemàticament en cada una de les seves obres.[7]
A El Pont Blau, per Pilar Arnau i Segarra (Universität Münster).

Referències

  1. 1,0 1,1 «Antònia Vicens: 'Mallorca és el femer d'Europa'». VilaWeb, (25-01-2007) [Consulta: 23 octubre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Antònia Vicens». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 23 octubre 2016].
  3. «Entrevista a Antònia Vicens». [Consulta: 23 octubre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 Pons Alorda, Jaume C «Antònia Vicens, l'exigència de la perfecció». , (29 març) [Consulta: 23 octubre 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Antònia Vicens: 'La paraula és vida'». Cugat.cat, (01-04-2016) [Consulta: 23 octubre 2016].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Pons, Pere Antoni «Antònia Vicens: «L'obra, que és el que importa, és la mateixa tant si et fan cas com si no»». El Temps, (19-09-2016) [Consulta: 23 octubre 2016].
  7. «Programa». El pont blau. [Consulta: 23 octubre 2016].