Dot: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m →‎top: enllaç pàgines, replaced: convent → convent AWB
Línia 4: Línia 4:
| Viccionari = dot
| Viccionari = dot
}}
}}
El '''{{w|dot}}''' és l'aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni, i també, l'aportació, exigida o voluntària, que fa al convent una noia que es fa [[monja]].
El '''{{w|dot}}''' és l'aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni, i també, l'aportació, exigida o voluntària, que fa al [[convent]] una noia que es fa [[monja]].
== Citacions ==
== Citacions ==
{{Cita
{{Cita

Revisió del 20:59, 9 nov 2017

Dot
Cartell de la dignitat del Karnataka Forum (Bangalore, Índia)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El dot és l'aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni, i també, l'aportació, exigida o voluntària, que fa al convent una noia que es fa monja.

Citacions

  • Sovint en els matrimonis, quan el dot és massa gran, perjudica.[1]
(en llatí) Saepe in coniuglis fit noxia, cum nimi est, dos.
Technopaegnium, s. IV. — Dècim Magne Ausoni

Dites populars

  • Dona que menja p'es carrer, perd sa dot.[2]
  • Filla amb bon dot, a casa hi dura poc.[3]
  • Si bé et vol, no et deixarà pel dot.[2]
  • Si del dot de ta muller te fies, seràs grosser.[2]
  • Té el dot de Cubelles: cul i mamelles.[2]
  • Una bona cara és un bon dot.[3]

Frases fetes

  • Fer dot (en una cosa).[3]
Perdre-hi més que no s'hi guanya, posar-hi més del que treu. (Mall.)

Referències

  1. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dot». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.