Horaci: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 92: Línia 92:
}}
}}
=== ''Sàtires'' ===
=== ''Sàtires'' ===
[[File:Horatii Flacci Sermonum.tif|thumb|''Saturae'', 1577]]
{{Cita
{{Cita
| cita = Qui és lliure, doncs? El [[savi]], que es comanda ell mateix.
| cita = Qui és lliure, doncs? El [[savi]], que es comanda ell mateix.
Línia 101: Línia 102:
| refs = <ref name="llibertat" />
| refs = <ref name="llibertat" />
}}
}}

== Referències ==
== Referències ==
{{referències|2|refs=
{{referències|2|refs=

Revisió del 19:39, 13 nov 2017

Infotaula de personaHoraci
Retrat d'Horaci de Giacomo Di Chirico (1800)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Venosa (Itàlia)
8 de desembre de 65 aC
Mort Roma
27 de novembre de 8 aC (56 anys)
Ocupació Poeta, escriptor i filòsof
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Quint Horaci Flac [Quintus Horatius Flaccus] (Venúsia, Apúlia, 65 aC — Roma, 27 de novembre de 8 aC) fou un poeta llatí.

Citacions

  • Cap nosa no em fa que un altre sigui més ric o més savi; hi ha un lloc per a cadascú.[1]
  • Mentre estigui en el meu bon seny, res, per a mi, no serà comparable a un dolç amic.[1]
  • Mentre puguis, viu feliç gaudint dels teus béns; viu sense oblidar com és de breu la vida.[1]
  • Per què bastir tants projectes en una vida tan curta?[1]
  • Viurà feliç i amo d'ell mateix aquell que al terme de cada dia pugui dir: "he viscut".[1]

Carmina

  • El so de la trompeta confós amb el del clarí i les guerres maleïdes per les mares.[2]
(en llatí) Lituo tubae permixtus sonitus bellaque matribus detestata.
Carmina. Llibre I. § 1,23.
  • La pàl·lida Mort colpeja amb el mateix peu tant a les cabanes dels pobres com als palaus dels reis.[3]
(en llatí) Pallida Mors aequo pulsat pede pauperum tabernas regumque turris.
Carmina. Llibre I. § 4,12.
  • El breu espai de la nostra vida no ens permet nodrir una llarga esperança.[3]
(en llatí) Uitae summa breuis spem nos uetat inchoare longam.
Carmina. Llibre I. § 4,15.
  • És dolç i honorable morir per la pàtria.[4]
(en llatí) Dulce et decorum est pro patria mori.
Carmina. Llibre III. § 2,13.
  • L'edat dels nostres pares, pitjor que la dels nostres avis, ens produí a nosaltres, pitjors que els nostres pares, i que donarem prompte l'ésser a una raça més depravada que nosaltres.[5]
(en llatí) Aetas parentum pejor avis tullit nos nequiores mox daturos progeniem vitiosiorem.
Carmina. Llibre III. § 6,46.

Sàtires

Saturae, 1577
  • Qui és lliure, doncs? El savi, que es comanda ell mateix.[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  2. Horaci. Odes i epodes. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1978. ISBN 847225142X. 
  3. 3,0 3,1 Cobos Fajardo, Antoni «Tres odes d'Horaci» (PDF). Revista de Girona, Núm. 202, (2000), pàg. 110-111. ISSN: 0211-2663 [Consulta: 11 juliol 2012].
  4. «Horace». The Latin Library. [Consulta: 16 gener 2017].
  5. «El progrés hereditari» (PDF). Altaveu : setmanari del Ripollès, Núm. 212, (04-01-1936), pàg. 1 [Consulta: 11 juliol 2012].
  6. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948.