Groc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
un altre dia continuem |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Tema |
{{Tema |
||
| Viccionari = groc |
|||
}} |
|||
El '''{{w|groc}}''' és aquell color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm. El groc és el complement del [[blau]], i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava. |
El '''{{w|groc}}''' és aquell color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm. El groc és el complement del [[blau]], i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava. |
||
| Línia 52: | Línia 54: | ||
* {{Beca Codina}} |
* {{Beca Codina}} |
||
[[Categoria:Colors]] |
|||
[[Categoria:Dites sobre colors]] |
|||
[[Categoria:Frases fetes sobre colors]] |
|||
{{DEFAULTSORT:Groc}} |
|||
Revisió del 19:10, 1 des 2017
 Tonalitats del groc | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El groc és aquell color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm. El groc és el complement del blau, i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava.
Citacions
- La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.[1]
Dites populars
- A Castelldefels són grocs.[2]
- (var.) A Castelldefels són grocs i Sitges són gitanos.[3]
- (var.) A Vilanova són boters, i a Sitges són gitanes, a Castelldefels són grocs, i a Barcelona les dames.[4]
Fa referència a la febre groga que era típica de Castelldefels, i al caràcter comercial dels habitants de Sitges.
Frases fetes i locucions
- Ésser groc com la cera.[6]
- (var.) Estar groc com la cera.[6]
Ésser (o estar) extraordinàriament pàl·lid.
- Estar molt esblanqueït o groc.
Referències
- ↑ Catalunya. Generalitat. «Estatut d'autonomia de Catalunya 2006». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. [Consulta: 11 octubre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d’Estudis de Gavà, (desembre 1998).
- ↑ Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 292.
- ↑ Amades, 1936.
- ↑ 6,0 6,1 «Cera». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 juny 2014].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
- Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan. Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals). ISBN 978-84-87486-30-2 [Consulta: 21 febrer 2017].