Quaresma: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7: Línia 7:
| dita = Acabada la Quaresma, acabat el [[bacallà]].
| dita = Acabada la Quaresma, acabat el [[bacallà]].
| refs = <ref name=DCVB/>
| refs = <ref name=DCVB/>
}}
{{Dita
| dita = [[Bacallà]], que som [[Quaresma]].
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999|pp=467-470}}
| notes = El bacallà és el símbol de l'abstinència i del temps quaresmal.
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 16: Línia 21:
| variant1 = Carnestoltes moltes voltes i [[Nadal]] de mes a mes, Pasqua cada setmana; Quaresma, no vingues més.
| variant1 = Carnestoltes moltes voltes i [[Nadal]] de mes a mes, Pasqua cada setmana; Quaresma, no vingues més.
| variant2 = [[Carnestoltes]] quinze voltes i Nadal de mes a mes, [[Pasqua]] de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.
| variant2 = [[Carnestoltes]] quinze voltes i Nadal de mes a mes, [[Pasqua]] de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.
| variant3 = Carnestolques quinze voltes i [[Nadal]] de mes a mes; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués.
| variant3 = Carnestoltes quinze voltes i [[Nadal]] de mes a mes; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués.
| variant4 = Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos [[Pasqua]] i Quaresma mai vingués.
| variant4 = Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos [[Pasqua]] i Quaresma mai vingués.
| variant5 = Pasqua i Quaresma mai vingués.
| variant5 = Pasqua i Quaresma mai vingués.
Línia 41: Línia 46:
}}
}}
{{Dita
{{Dita
| dita = L'evangelis a [[Sant Mateu]] cau pel [[setembre]]; [[Sant Esteve]] en [[desembre]]; març, per Quaresma; entre [[Pasqua]] i [[Cinquagesma]], temps de carnal, i pel dia de [[Nadal]], tot [[gall]] mengen; i així sia, i bon amén.
| dita = L'evangelista [[Sant Mateu]] cau pel [[setembre]]; [[Sant Esteve]] en [[desembre]]; març, per Quaresma; entre [[Pasqua]] i [[Cinquagesma]], temps de carnal, i pel dia de [[Nadal]], tot [[gall]] mengen; i així sia, i bon amén.
| refs = {{sfn|Amades|1989|ref=volum I}}
| refs = {{sfn|Amades|1989|ref=volum I}}{{sfn|Parés i Puntas|1999}}
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 51: Línia 56:
| dita = La Quaresma ventosa i la [[Pasqua]] plujosa fan l'era granellosa.
| dita = La Quaresma ventosa i la [[Pasqua]] plujosa fan l'era granellosa.
| refs = <ref name="tem"/>
| refs = <ref name="tem"/>
}}
{{Dita
| dita = [[Lluna nova]] de [[febrer]], primer [[diumenge]] de Quaresma.
| refs = <ref>{{DCVB|lluna}}</ref>
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 73: Línia 82:
| dita = Quan la Quaresma és passada, [[Pasqua]] n'és ja.
| dita = Quan la Quaresma és passada, [[Pasqua]] n'és ja.
| refs = <ref name="tem"/>
| refs = <ref name="tem"/>
}}
{{Dita
| dita = Q[[uaranta]] dies de Quaresma, quaranta dies de menjar, arengades rovellades i bocins de [[bacallà]].
| refs = <{{sfn|Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981)|1981}}
}}
{{Dita
|dita = Qui a [[La Selva del Camp|la Selva]] té un ral fins Quaresma li és Nadal.
|refs = {{sfn|Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981)|1981}}
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 127: Línia 144:
* {{Amades Costumari volum I}}
* {{Amades Costumari volum I}}
* {{Amades Costumari volum II}}
* {{Amades Costumari volum II}}
* {{ref-llibre|cognom=Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981)|títol=La Selva, popular i tradicional|lloc=La Selva del Camp|editorial=[s.n.]|any=1981|url=http://www.laselvadelcamp.org/pagina/refranys}}


{{Quaresma i Pasqua}}
{{Quaresma i Pasqua}}

Revisió del 11:48, 28 des 2017

Quaresma
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La Quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua.

Dites populars

Dita popular El bacallà és el símbol de l'abstinència i del temps quaresmal.
  • Al·leluia tocada, Quaresma acabada.[3]
  • Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada vuit dies; Quaresma, no vingues més.[4]
(var.) Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada setmana; Quaresma, no vingues més.[4]
(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.[4]
(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués.[4]
(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués.[4]
(var.) Pasqua i Quaresma mai vingués.[5]
  • Convidat de mala gana, fins per Pasqua fa Quaresma.[5]
  • Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen.[6]
  • Fins la Quaresma és curta per a qui està endeutat.[1]
(var.) Si vols trobar sa Corema curta, manlleva doblers per tornar es dia de Pasco.[1]
(var.) No hi ha pitjor Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma.[5]
  • No pot eixir Març de Quaresma.[1]
  • Per Quaresma estima els teus i per Pasqua estima a Déu.[5]
  • Quan a la Seu repiquen, senyal de Quaresma.[10]
  • Quan la Quaresma és passada, Pasqua n'és ja.[5]
  • Quaranta dies de Quaresma, quaranta dies de menjar, arengades rovellades i bocins de bacallà.<[11]
  • Qui a la Selva té un ral fins Quaresma li és Nadal.[11]
  • Quaresma ventosa, collita granosa; si massa vent fa, ni palla ni gra.[1]
(var.) Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era.[1]
(var.) La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa.[1]
  • Qui dijunà el primer dia i el darrer, no es morí en tota la Quaresma.[1]
(var.) Qui fa es primer dijuni i es darrer, no mor dins sa Corema.[1]

Frases fetes i locucions

  • Esser més llarg que la Quaresma.[1]
Frase feta Ésser una cosa llarga durada.
  • Fer la quaresma.[1]
Frase feta observar els dijunis i abstinències prescrits per a la quaresma.
  • Menjar de quaresma.[1]
Frase feta No menjar carn.

Cançons populars

  • Sa Corema ja és passada; / Mare de Déu, que no torn, / que tenc s'esquena escorxada / d'anar-me a colgar dejorn[1]

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Quaresma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Parés i Puntas, 1999, p. 467-470.
  3. Amades, 1989, p. 821.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Gisbert i Oltra, Adolf «Refranyer temàtic» (PDF) (en català). Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella [Godella], 2011 [Consulta: 10 maig 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 28 març 2024].
  6. Pàmies i Riudor, Víctor «Nomdenoia» (en català). RRRMagazín, (30-03-2013) [Consulta: 19 abril 2017].
  7. Amades, 1989.
  8. Parés i Puntas, 1999.
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. Amades, 1989, p. 552.
  11. 11,0 11,1 Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981), 1981.
  12. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «festa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia