Quaresma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = [[Bacallà]], que som |
| dita = [[Bacallà]], que som Quaresma. |
||
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999|pp=467-470}} |
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999|pp=467-470}} |
||
| notes = El bacallà és el símbol de l'abstinència i del temps quaresmal. |
| notes = El bacallà és el símbol de l'abstinència i del temps quaresmal. |
||
Revisió del 12:49, 28 des 2017
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La Quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua.
Dites populars
El bacallà és el símbol de l'abstinència i del temps quaresmal.
- Al·leluia tocada, Quaresma acabada.[3]
- Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada vuit dies; Quaresma, no vingues més.[4]
- (var.) Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada setmana; Quaresma, no vingues més.[4]
- (var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.[4]
- (var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués.[4]
- (var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués.[4]
- (var.) Pasqua i Quaresma mai vingués.[5]
- Convidat de mala gana, fins per Pasqua fa Quaresma.[5]
- Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen.[6]
- Fins la Quaresma és curta per a qui està endeutat.[1]
- (var.) Si vols trobar sa Corema curta, manlleva doblers per tornar es dia de Pasco.[1]
- L'evangelista Sant Mateu cau pel setembre; Sant Esteve en desembre; març, per Quaresma; entre Pasqua i Cinquagesma, temps de carnal, i pel dia de Nadal, tot gall mengen; i així sia, i bon amén.[7][8]
- La Quaresma en té un delit: que en sopar, ves-te'n al llit.[1]
- La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa fan l'era granellosa.[5]
- Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma.[9]
- No hi ha més mala Quaresma, que de Pasqua a Cinquagesma.[1]
- (var.) No hi ha pitjor Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma.[5]
- No pot eixir Març de Quaresma.[1]
- Per Quaresma estima els teus i per Pasqua estima a Déu.[5]
- Quan a la Seu repiquen, senyal de Quaresma.[10]
- Quan la Quaresma és passada, Pasqua n'és ja.[5]
- Quaranta dies de Quaresma, quaranta dies de menjar, arengades rovellades i bocins de bacallà.<[11]
- Qui a la Selva té un ral fins Quaresma li és Nadal.[11]
- Quaresma ventosa, collita granosa; si massa vent fa, ni palla ni gra.[1]
- (var.) Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era.[1]
- (var.) La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa.[1]
- Qui dijunà el primer dia i el darrer, no es morí en tota la Quaresma.[1]
- (var.) Qui fa es primer dijuni i es darrer, no mor dins sa Corema.[1]
- Si la Quaresma entra seca, amb secada se'n va.[1]
- Si cada dia fos festa i Nadal de mes en mes, i Pasqua cada setmana, i sa Corema mai vengués![12]
Frases fetes i locucions
- Esser més llarg que la Quaresma.[1]
Ésser una cosa llarga durada.
- Fer la quaresma.[1]
- observar els dijunis i abstinències prescrits per a la quaresma.
- Menjar de quaresma.[1]
- No menjar carn.
Cançons populars
- Sa Corema ja és passada; / Mare de Déu, que no torn, / que tenc s'esquena escorxada / d'anar-me a colgar dejorn[1]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Quaresma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 467-470.
- ↑ Amades, 1989, p. 821.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Gisbert i Oltra, Adolf «Refranyer temàtic» (PDF) (en català). Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella [Godella], 2011 [Consulta: 10 maig 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor «Nomdenoia» (en català). RRRMagazín, (30-03-2013) [Consulta: 19 abril 2017].
- ↑ Amades, 1989.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1989, p. 552.
- ↑ 11,0 11,1 Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981), 1981.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «festa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. II. Les carnestoltes. La quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual. Barcelona: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
