Adob: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 62: | Línia 62: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{Ref-llibre|cognom=Fages de Romá|nom=Narcís|títol=El amic dels llauradors ó Aforismes rurals|url=http://books.google.cat/books?id=t1eRrtdUR44C&printsec=frontcover&hl=ca|lloc=Valencia|editorial=Imprenta de Josep Rius|data=1853} |
* {{Ref-llibre|cognom=Fages de Romá|nom=Narcís|títol=El amic dels llauradors ó Aforismes rurals|url=http://books.google.cat/books?id=t1eRrtdUR44C&printsec=frontcover&hl=ca|lloc=Valencia|editorial=Imprenta de Josep Rius|data=1853}} |
||
{{ORDENA:Adob}} |
{{ORDENA:Adob}} |
||
Revisió del 15:24, 18 feb 2018
 Resultat d'un camp de conreu sense i amb adob | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
L'adob és una substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
Aforismes
- Arena al camp argilós, argila al camp arenós.[1]
- Els escremens, y no es broma, de tot animal de ploma son abònos exelents, pero pequen per ardents.[1]
- El abòno et pòt bastar, si vòls tèrres millorar.[1]
- Entre arenes la del mar, mes te deu aprofitar.[1]
- Molt els fems aumentarás, posant tèrra baix del jás.[1]
- No hia p'a anar á captar, com sembrar sense abonar.[1]
- Qui'l femer á la ombra té, no hiá ducte el tracta bé.[1]
- Qui te marga y la aprofita, eixe té bòna collita.[1]
- Sense animals no hiá fems, y sens'éstos pérts el temps.[1]
- Si animals tens'p'a llaurar, tinne també p'a femar.[1]
- Si vòls collita ruin, el camp sense abòno tin; que la llavor que sembrares será com si la tirares.[1]
- Si vòls el fem ben podrit, tinlo sempre un pòc humit.[1]
- Si vòls tindre bòn graner, has de tindre bon femer.[1]
Referències
Bibliografia
- Fages de Romá, Narcís. El amic dels llauradors ó Aforismes rurals. Valencia: Imprenta de Josep Rius, 1853.