Alcoi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Dites populars: enllaç pàgines, replaced: paper → paper (2) AWB |
m →Dites populars: enllaç pàgines, replaced: capa → capa AWB |
||
Línia 62: | Línia 62: | ||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = En Alcoi, la capa blava. |
| dita = En Alcoi, la [[capa]] blava. |
||
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999|pp=477-524}} |
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999|pp=477-524}} |
||
}} |
}} |
Revisió del 12:44, 10 març 2018
Ajuntament d'Alcoi | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Ubicació | |
Alcoi és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Dites populars
- Al bando d'Alcoi, cada cabró s'arregla sol.[1]
- (var.) El bando d'Alcoi, cada cabró s'arregle.[1]
- Alcoi és una ciutat que arreplega molts millons del paper i de la llana, de la borra i els pendons.[2]
- Pendons vol dir drap vell que arreplegaven els drapaires per a les fabriques de paper.
- Fa referència a la fama de vius i desperts dels alcoians.
- Cocentaina la pollosa i Alcoi el gran cavaller; no passeu per Benilloba, que no hi ha cap de diner.[1]
- D'Alcoi a Sella, un palm.[1]
- Dalt de l'alt de Montcabrer moriren tres rossinyols; l'un va néixer en Provença, el més vellet en Alcoi i l'altre en el Grau de València.[1]
- El pardalot d'Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua.[2]
- Se suposa fa referència a un alcoià que va tractar de volar amb un artulugio, però se li va oblidar poder la cua i va caure.
- El riu d'Alcoi emboirat, als tres dies banyat.[1]
- Els d'Alcoi, si plou la deixen caure.[1]
- Els xeus d'Alcoi ja no poden tirar ronques com abans, perque els amos se les toquen i tanquen tots els batans.[2]
- Fa referència als conflictes laborals en aquesta ciutat industrial.
- En Alcoi, el més bovo apanya rellotges.[2]
- En Alcoi, la capa blava.[1]
- En Muro tots són carlistes; en Alcoi, republicans; en Cocentaina, pandorgos; i en Alcúdia, lliberals.[1]
- L'alegría del fadrí és un mocador de pita, una manteta d'Alcoi i una xica ben bonica..[2]
- Per força ha de ser molt bona una cosa de tres noms, que es diu: pimentó, pebrera, i bajoca allà en Alcoi.[1]
Referències
Bibliografia
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
Enllaços externs
|