Montserrat Roig i Fransitorra: diferència entre les revisions

De Viquidites
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m enllaç pàgines, replaced: Pagès → pagès AWB
trasllado el gruix a l'article corresponent
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 62: Línia 62:
Recull de citacions del llibre ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' publicat l'any 1991:
Recull de citacions del llibre ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' publicat l'any 1991:
{{Cita
{{Cita
| cita = Tant la vida, com els [[llibre]]s, com la [[ciutat]] on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, deprés ho esculls.
| cita = Tant la vida, com els [[llibre]]s, com la [[ciutat]] on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, després ho esculls.
| lloc = Advertiment als lectors
| lloc = Advertiment als lectors
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
| refs = <ref name=edic62/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
⚫
| cita = L'[[amor]] és massa cruel perquè tingui la tendresa de l'[[amistat]].
| cita = Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la [[mentida]] creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
⚫
| cita = L'amor és massa cruel perquè tingui la tendresa de l'amistat.
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = L'escriptor és un ser que pateix, i pateix de tal manera que el sofriment l'aboca, sense remei, a escriure.
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = Aquell/aquella que escriu és el que controla la seva [[bogeria]] a través de la paraula, que sap que és un boig i, per tant, no és tan boig o només és boig perquè encara creu que pot escriure...
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
| refs = <ref name=edic62/>
}}
}}
Línia 94: Línia 74:
| cita = L'única [[droga]] que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el [[fetge]], l'únic [[amor]] que no fa fàstic és la bona [[literatura]].
| cita = L'única [[droga]] que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el [[fetge]], l'únic [[amor]] que no fa fàstic és la bona [[literatura]].
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
| refs = <ref name=edic62/>
}}
}}
Línia 100: Línia 79:
| cita = Si em pregunten per què escric en [[català]], se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.
| cita = Si em pregunten per què escric en [[català]], se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.
| lloc = El nom de les coses
| lloc = El nom de les coses
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = Hi ha els qui parlen català però no el saben llegir, els qui el parlen i el llegeixen i no l'escriuen i, ara, els joves habitants de les ciutats construïdes pels especuladors perquè la gent hi morís a poc a poc sense viure-hi, el saben llegir i escriure però no el parlen perquè no se sente banyats en la llengua. No els arriba l'aigua de les paraules.
| lloc = El nom de les coses
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = Amics de bona fe em volen convèncer que sóc bilingüe. Més aviat diria que esquizofrènica, malalta de llengües. Escric en castellà i en sóc una, escric en català i en sóc un altra.
| lloc = Un teló vellut negre
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = La pàtria no és només la infantesa, però tampoc és la llengua. La pàtria és totes dues coses alhora. Si no podem recordar l'una i l'usar l'altra, ens falta l'alè.
| lloc = Un teló vellut negre
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = Tot escriptor que ha de canviar de llengua és un escriptor en principi ofès, un escriptor que no acaba mai de sentir-se a gust, intranquil.
| lloc = Un teló vellut negre
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = El senyoriu, encara que vagi canviant de llenguatge i de formes, és etern.
| cita = El senyoriu, encara que vagi canviant de llenguatge i de formes, és etern.
| lloc = Les coses mai no van ser així
| lloc = Les coses mai no van ser així
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
}}
{{Cita
| cita = Els nostàlgics a la vida poden arribar a assassinar per pur ressentiment.
| lloc = Les coses mai no van ser així
| notes =
| refs = <ref name=edic62/>
| refs = <ref name=edic62/>
}}
}}

Revisió del 17:51, 23 març 2018

Infotaula de personaMontserrat Roig i Fransitorra
Retrat artístic de Montserrat Roig
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona, 
13 de juny de 1946
Mort Barcelona, 
10 de novembre de 1991 (45 anys)
Ocupació Periodista, escriptora i directora de programa
Modifica dades a Wikidata

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 — Barcelona, 10 de novembre de 1991) fou una escriptora catalana.

Citacions

  • Cada dia, cada minut, algú se’n va i amb ell se’n va una part del món.[1]
Un pensament de sal, un pessic de pebre, 1992.
  • La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini.[2]
  • Si això hagués estat una literatura normal, als joves no ens haurien afalagat tant.[3]
Plomes catalanes contemporànies, 1980.

El temps de les cireres (1977)

  • Si t'adones que una persona té mans és que les té boniques.[4]
El temps de les cireres. 2a part, 1977.

El cant de la joventut (1989)

  • El cinema no ha inventat res. Només aspira les frases que volten per l'aire.[4]
El cant de la joventut. Cap. I. «Mar», 1989.
  • De vegades l'amor neix de l'enveja.[4]
El cant de la joventut. Cap. I. «Mar», 1989.
El cant de la joventut. Cap. III, 1989.
  • Quan ets, per un instant, el centre d'algú, aquest instant és converteix en etern.[4]
El cant de la joventut. Cap. III, 1989.

Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)

Pàgina principal: Digues que m'estimes encara que sigui mentida

Recull de citacions del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida publicat l'any 1991:

  • Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, després ho esculls.[5]
Advertiment als lectors.
Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
  • L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.[5]
Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
  • Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.[5]
El nom de les coses.
  • El senyoriu, encara que vagi canviant de llenguatge i de formes, és etern.[5]
Les coses mai no van ser així.

Referències

  1. ↑ «Montserrat Roig». Minimalia.net, 2007-. [Consulta: 31 octubre 2016].
  2. ↑ Badia, Montse «Crítiques, aplaudiments i bons desitjos». bonart, (26-12-2013) [Consulta: 21 febrer 2014].
  3. ↑ Pagès Jordà, Vicenç. «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura). Barcelona: Grup Hermes, 31-01-2014. [Consulta: 1 febrer 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Vallverdú-Pavia, 2002, p. 184-185.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810. 

Bibliografia

  • Vallverdú, Rosa; Pavia, Raimon (eds.). Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429749934. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Montserrat_Roig_i_Fransitorra&oldid=107609»