Teresa Pàmies i Bertran: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m enllaç intern, replaced: escriptora → escriptora AWB
Línia 1: Línia 1:
{{Persona}}
{{Persona}}


'''{{w|Teresa Pàmies i Bertran}}''' ([[Balaguer]], [[8 d'octubre]] de 1919 - Granada, [[13 de març]] de 2012) fou una escriptora catalana.
'''{{w|Teresa Pàmies i Bertran}}''' ([[Balaguer]], [[8 d'octubre]] de 1919 - Granada, [[13 de març]] de 2012) fou una [[escriptora]] catalana.


== Citacions ==
== Citacions ==
Línia 42: Línia 42:
<ref name="minimalia">{{ref-web|url=http://www.minimalia.net/autors_frases.asp?autor=162|consulta=31 octubre 2016|títol=Teresa Pàmies|obra=Minimàlia.net|data=2007-}}</ref>
<ref name="minimalia">{{ref-web|url=http://www.minimalia.net/autors_frases.asp?autor=162|consulta=31 octubre 2016|títol=Teresa Pàmies|obra=Minimàlia.net|data=2007-}}</ref>
}}
}}

{{DEFAULTSORT:Pamies i Bertran, Teresa}}
{{DEFAULTSORT:Pamies i Bertran, Teresa}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors catalans]]

Revisió del 12:12, 30 març 2018

Infotaula de personaTeresa Pàmies i Bertran
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Balaguer (Noguera)
8 d'octubre de 1919
Mort Granada (Espanya)
13 de març de 2012 (92 anys)
Ocupació Escriptora, periodista, activista política i biògrafa
Modifica dades a Wikidata

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora catalana.

Citacions

  • No m'he considerat mai una escriptora, condició que molts em neguen. Jo no aspiro més que a ser cronista de la meva generació.[1]
Entrevista diari Avui, 2001.
Entrevista feta després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001.

Obra literària

  • El món, te'l fas sempre a la mesura dels teus desitjos.[2]
Va ploure tot el dia, 1974.
  • Un poble no és ben bé íntegre si no coneix a fons la seva llengua. El meu poble no la sap.[2]
Va ploure tot el dia, 1974.
  • L'única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos.[2]
Va ploure tot el dia, 1974.
  • La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació.[2]
La filla del gudari, 1997.

Referències

  1. Vàzquez, Eva. «L'última veu de l'exili se'n va». El Punt Avui, 14-03-2012. [Consulta: 31 octubre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Teresa Pàmies». Minimàlia.net, 2007-. [Consulta: 31 octubre 2016].