Ase: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 36: | Línia 36: | ||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = El burro creix y l'albarda no. |
| dita = El burro creix y l'albarda no. |
||
| registre = català arcaic |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name="alberola"/> |
| refs = <ref name="alberola"/> |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí. |
| dita = El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí. |
||
| registre = català arcaic |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name="alberola"/> |
| refs = <ref name="alberola"/> |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja [[palla]]. |
| dita = El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja [[palla]]. |
||
| registre = català arcaic |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name="alberola"/> |
| refs = <ref name="alberola"/> |
||
}} |
}} |
||
Línia 56: | Línia 56: | ||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa [[pedra]], es burro de veres. |
| dita = El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa [[pedra]], es burro de veres. |
||
| registre = català arcaic |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name="alberola"/> |
| refs = <ref name="alberola"/> |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = El burro sempre va davant del arriero. |
| dita = El burro sempre va davant del arriero. |
||
| registre = català arcaic |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name="alberola"/> |
| refs = <ref name="alberola"/> |
||
}} |
}} |
||
Línia 74: | Línia 74: | ||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = El burro y el ignorant son fills de [[Cosí|cosins]] germans. |
| dita = El burro y el ignorant son fills de [[Cosí|cosins]] germans. |
||
| registre = català arcaic |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name="alberola"/> |
| refs = <ref name="alberola"/> |
||
}} |
}} |
Revisió del 23:10, 13 maig 2018
Ase català | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Espècie | Equus africanus asinus |
Regne | animal |
L'ase, ruc o burro (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.
Dites populars
- Alaba't, ruc![1]
- (var.) Alabat, ruc, que a vendre et duc![1]
- (var.) Alabat, ruc, que a fira et duc![1]
- Es diu per recriminar els immodestos.
- A l'ase gemegador, carrega'l sense por.[2]
- Amb l'ase i amb la mala muller, a bastonades hom s'ha de fer.[2]
- Burro mort, civada a la cua.[3]
- Corb, menja carn de burro mort.[4]
- Dona boja i burro guit, bon partit.[2]
- El burro creix y l'albarda no.[5](català arcaic)
- El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí.[5](català arcaic)
- El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja palla.[5](català arcaic)
- El burro menja gram, quan li apreta la fam.[5]
- El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa pedra, es burro de veres.[5](català arcaic)
- El burro sempre va davant del arriero.[5](català arcaic)
- El burro del traginer sempre va a davant.[1]
- Es diu als que solen dir "jo i en tal", posant-se sempre al primer lloc.
- El burro vell, si no tira, guía.[5]
- El burro y el ignorant son fills de cosins germans.[5](català arcaic)
- El sol de maig estella el cap del burro.[2]
- L'ase d'en Mora, que de quantes veu s'enamora.[2]
- La vergonya era verda i se la va menjar un burro.[6]
- (var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ase.[6]
- (var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ruc.[6]
- Dir-li a algú que no té vergonya.
- Moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc.[7]
- Ni ase ni traginer ni filla d'hostaler.[2]
- Ni bleda ni ruc gruixer ni cigarro de calé.[4]
- No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable.[8]
- No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami.[2]
- Per Sant Miquel anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra.[4]
- Somera que té pollí, no va mai dreta al molí.[2]
- Tres coses fan de mal domar: els rucs, les dones i les cordes d'espart.[4]
- Qui de l'ase menja pa mai de fam es morirà.[2]
- Els ases són una gran ajuda per als pagesos pobres.
Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)
Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:
- A Camprodon, fan el burro i no en són.[9]
- A Sant Silvestre, estiren els burros del cabestre (o lliga el burro pel cabestre).[9]
- Desgraciat és l'ase que no pot estrenar albarda.[9]
- (var.) Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast.[9]
- Home casat, ruc espatllat.[9]
- Per la corda es troba el ruc.[9]
- Quan s'ase no pot, sa somera ajuda.[9]
- Qui fa tres, ase és.[9]
- Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es lleixiu.[9]
- S'ase no és vell mai.[9]
- Voleu engreixar s'ase? donau-li palla.[9]
Frases fetes i locucions
- Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses.
- Es diu quan algú reconeix el seu error.
- Es diu per a amenaçar algú.
- És anat per ase i tornat per burro.[1]
- Es diu quan algú se'n va a donar un encàrrec i no se'n surt.
- És vergonyós com un burro de gitano.[1]
- Es diu a Avinyonet (Alt Empordà).
- Ésser molt malfeiner
- Fa creixença de burro.[1]
- Es diu a la Vall d'Hostoles (Garrotxa) quan una persona es molt viva de petit i es va tornant lletja i babaua amb els anys.
- Gràcies a Déu que ha parit la burra![1]
- Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava.
- L'han enviat a engegar la burra.[1]
- Es diu quan algú es confessa i no l'absolen.
- Es diu quan algú vol aprofitar-se de quelcom fet per un altre.
- Es diu per negar-se a fer el que se li demana.
- Rebre molts cops.
- Sembla que no hagis vist mai un burro volar.[1]
- Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.
- Ser el burro dels cops.[1]
- Es diu d'aquell a qui es carreguen totes les culpes.
- Té orelles de burro.[1]
- Es diu de qui té les orelles grosses.
- Tocar l'ase.[1]
- Es refereix a un so fet amb la llengua (un clic dental tènue) per a mostrar desaprovació.
- Treure l'ase del cos.[1]
- Es diu quan quelcom pesa molt.
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014. ISBN 9788494256400.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Cinc mil, 1965.
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Alberola, Estanislau. Refraner Valencià. València: Arte y Letras, 1928.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127.
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ase». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. [Consulta: 9 juny 2012].
Bibliografia
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.