Clavell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
}} |
}} |
||
El '''{{w|clavell}}''', '''clavellina''' o '''clavellet''' (''Dianthus'') és un gènere de plantes amb [[flor]] de la família de les cariofil·làcies, |
El '''{{w|clavell}}''', '''clavellina''' o '''clavellet''' (''Dianthus'') és un gènere de plantes amb [[flor]] de la família de les cariofil·làcies, originària principalment d'Euràsia. |
||
== Dites populars == |
== Dites populars == |
Revisió del 18:41, 29 maig 2018
Clavells blancs | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Espècie a Viquiespècies | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Espècie | Dianthus |
Regne | planta |
El clavell, clavellina o clavellet (Dianthus) és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies, originària principalment d'Euràsia.
Dites populars
- A la rosa, l'amor s'hi posa; al clavell, fa com aquell.[1]
- A l'ermita de Paretdelgada la Mare de Déu hi tinc, les roses de quatre en quatre i els clavells de cinc en cinc.[2]
- Benimodo és un jardí de clavells i roses fines, els clavells són els fadrins i les roses les fadrines.[3]
- Clavell a l'orella crida donzella.[1]
- El clavell, l'amor amb ell.[1]
- Escataina la gallina, té alambor la clavellina, mentre modega el porcell i renilla el cavall vell.[1]
- Godella, flores i clavells; Rocafort, tot pimentons; Massarrojos, xiques guapes, i en Montcà, totes pendons.[4]
- La flor més gentil, la clavellina d'abril.[1]
- La millor salsa, la del clavell.[1]
- Per Santa Agripina, sembra la clavellina.[1]
- Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors.[1]
- València jardí de flors, de clavels i roses fines; els clavells són per als fadrins, les roses per a les fadrines.[1]
- Vinaròs és un jardí de clavells i roses fines; los clavells són los fadrins i les roses les fadrines.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981), 1981.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 105, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 53-54, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ Sanchis Guarner, 1982, p. 80-82, Vol. 2. Sector septentrional.
Bibliografia
- Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.