Clavell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
al Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana no apareix en la forma original, curiós |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
== Citacions == |
== Citacions == |
||
{{Cita |
|||
<nowiki>{{</nowiki> |
|||
| cita = Cada clavell és un clau que s'ensorra en el somni de les dolces finestretes, que vigilen de puntetes el mar blau i les estrelles de sorra. |
|||
| refs = {{sfn|Segarra|1936}} |
|||
| lloc = ''Àncores i estrelles'' |
|||
| data = 1936 |
|||
}} |
|||
== Dites populars == |
== Dites populars == |
||
Revisió del 17:25, 30 maig 2018
 Clavells blancs | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Dianthus |
| Regne | planta |
 | |
El clavell, clavellina o clavellet (Dianthus) és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies, originària principalment d'Euràsia.
Citacions
- Cada clavell és un clau que s'ensorra en el somni de les dolces finestretes, que vigilen de puntetes el mar blau i les estrelles de sorra.[1]
Àncores i estrelles, 1936.
Dites populars
- A la rosa, l'amor s'hi posa; al clavell, fa com aquell.[2]
- A l'ermita de Paretdelgada la Mare de Déu hi tinc, les roses de quatre en quatre i els clavells de cinc en cinc.[3]
- Benimodo és un jardí de clavells i roses fines, els clavells són els fadrins i les roses les fadrines.[4]
- Clavell a l'orella crida donzella.[2]
- El clavell, l'amor amb ell.[2]
- Escataina la gallina, té alambor la clavellina, mentre modega el porcell i renilla el cavall vell.[2]
- Godella, flores i clavells; Rocafort, tot pimentons; Massarrojos, xiques guapes, i en Montcà, totes pendons.[5]
- La flor més gentil, la clavellina d'abril.[2]
- La millor salsa, la del clavell.[2]
- Per Santa Agripina, sembra la clavellina.[2]
- Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors.[2]
- València jardí de flors, de clavels i roses fines; els clavells són per als fadrins, les roses per a les fadrines.[2]
- Vinaròs és un jardí de clavells i roses fines; los clavells són los fadrins i les roses les fadrines.[6]
Referències
- ↑ Segarra, 1936.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981), 1981.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 105, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 53-54, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ Sanchis Guarner, 1982, p. 80-82, Vol. 2. Sector septentrional.
Bibliografia
- Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
- Sagarra, Josep Maria de. Ancores i estrelles (en català). Barcelona: Llibreria Catalònia, 1936.