Clavell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 83: | Línia 83: | ||
* {{Ref-llibre|cognom=Carner|nom=Josep|títol=Auques i ventalls|url=|llengua=català|data=1914|editorial=Can Marián Galve|lloc=Barcelona|isbn=}} |
* {{Ref-llibre|cognom=Carner|nom=Josep|títol=Auques i ventalls|url=|llengua=català|data=1914|editorial=Can Marián Galve|lloc=Barcelona|isbn=}} |
||
* {{ref-llibre|cognom=Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981)|títol=La Selva, popular i tradicional|lloc=La Selva del Camp|editorial=[s.n.]|any=1981|url=http://www.laselvadelcamp.org/pagina/refranys}} |
* {{ref-llibre|cognom=Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981)|títol=La Selva, popular i tradicional|lloc=La Selva del Camp|editorial=[s.n.]|any=1981|url=http://www.laselvadelcamp.org/pagina/refranys}} |
||
* {{Sanchis Guarner}} |
* {{Sanchis Guarner}} |
||
Revisió del 19:20, 30 maig 2018
 Clavells blancs | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Dianthus |
| Regne | planta |
 | |
El clavell, clavellina o clavellet (Dianthus) és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies, originària principalment d'Euràsia.
Citacions
- Ai Canet, bé en tens de roses, qui diu roses diu clavells, mes no hi ha clavell ni rosa de tan gran mereixement.[1]
Auques i ventalls, 1914. — Josep Carner
- Cada clavell és un clau que s'ensorra en el somni de les dolces finestretes, que vigilen de puntetes el mar blau i les estrelles de sorra.[2]
- Àncores i estrelles, 1936. — Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Dites populars
- A la rosa, l'amor s'hi posa; al clavell, fa com aquell.[3]
- A l'ermita de Paretdelgada la Mare de Déu hi tinc, les roses de quatre en quatre i els clavells de cinc en cinc.[4]
- Benimodo és un jardí de clavells i roses fines, els clavells són els fadrins i les roses les fadrines.[5]
- Clavell a l'orella crida donzella.[3]
- El clavell, l'amor amb ell.[3]
- Escataina la gallina, té alambor la clavellina, mentre modega el porcell i renilla el cavall vell.[3]
- Godella, flores i clavells; Rocafort, tot pimentons; Massarrojos, xiques guapes, i en Montcà, totes pendons.[6]
- La flor més gentil, la clavellina d'abril.[3]
- La millor salsa, la del clavell.[3]
- Per Santa Agripina, sembra la clavellina.[3]
- Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors.[3]
- València jardí de flors, de clavels i roses fines; els clavells són per als fadrins, les roses per a les fadrines.[3]
- Vinaròs és un jardí de clavells i roses fines; los clavells són los fadrins i les roses les fadrines.[7]
Referències
- ↑ Carner, 1914.
- ↑ Segarra, 1936.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981), 1981.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 105, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 53-54, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ Sanchis Guarner, 1982, p. 80-82, Vol. 2. Sector septentrional.
Bibliografia
- Carner, Josep. Auques i ventalls (en català). Barcelona: Can Marián Galve, 1914.
- Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
- Sagarra, Josep Maria de. Ancores i estrelles (en català). Barcelona: Llibreria Catalònia, 1936.