Muntanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 67: | Línia 67: | ||
<ref name=Mascarell>{{ref-llibre|títol=Amics de Muntanya. Excursionisme i plantes medicinals.|cognom=Mascarell i Gosp|nom=Josep |
<ref name=Mascarell>{{ref-llibre|títol=Amics de Muntanya. Excursionisme i plantes medicinals.|cognom=Mascarell i Gosp|nom=Josep |
||
|pàgines=184|editorial=Sicània|any=1961|pp=179}}</ref> |
|pàgines=184|editorial=Sicània|any=1961|pp=179}}</ref> |
||
<ref name=font>{{ref-llibre|títol=Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font. |cognom=Font|nom=Ramón| |
<ref name=font>{{ref-llibre|títol=Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font. |cognom=Font|nom=Ramón|editorial=Estampa de fills de Jaume Jepús.|any=1900|pp=22}}</ref> |
||
|editorial=Estampa de fills de Jaume Jepús.|any=1900|pp= |
<ref name=font1>{{ref-llibre|títol=Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font. |cognom=Font|nom=Ramón|editorial=Estampa de fills de Jaume Jepús.|any=1900|pp=101}}</ref> |
||
<ref name=font>{{ref-llibre|títol=Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font. |cognom=Font|nom=Ramón| |
|||
|editorial=Estampa de fills de Jaume Jepús.|any=1900|pp=101}}</ref> |
|||
}} |
}} |
||
Revisió del 14:17, 28 ago 2018
Muntanya de Montserrat | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Una muntanya és una elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Dites populars
- A la gent de muntanya, qui la perd la guanya.[1]
- Amic de muntanya, qui el troba el guanya.[2]
- Baxen les montanyes y pujen les cabanyes.[3]
- Els de muntanya tenen gran manya.[1]
- La fe aplana les muntanyes.[1]
- La muntanya, afarta i enganya.[1]
- Les persones es troben, que les muntanyes no.[4]
- No són ses muntanyes qui s'encontren.[1]
- (var.) No són ses muntanyes que s'encontren, són ets homos.[5]
- Prop de montanya y ribera, es la terra falaguera.[8]
- Qui de la muntanya es vol enamorar, per sant Joan hi ha d'anar.[1]
- Qui és bo p'es pla, que ho sia per sa muntanya.[9]
- Qui perd un amic a la muntanya, sap pas lo que guanya.[10]
- Quan els ramats pugen a muntanya, els pastos amics i els gossos renyits; quan en tornen, els pastors renyits, els gossos amics.[11]
- Ses errades no les fan ses muntanyes.[1]
- Són els homes que es troben, i no les muntanyes.[4]
- Una muntanya es pot aplanar, però un gènit no es pot canviar.[1]
Dites relacionades amb la meteorologia
- Quan la muntanya plora, la plana riu.[1]
- Neu a muntanya, pluja a l'Empordà.[1]
- Neu a la muntanya, aigua a la plana.[12]
- Neu a la muntanya, pescador arracona la canya.[13]
- Núvols a muntanya, aigua segura.[14]
- Núvols a muntanya, pluja segura.[14]
- Pluja al pla, neu a la muntanya.[15]
- Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya.[16]
- Quan l'home del cel treu banya, brunz lo vent a la muntanya.[17]
- Quan a muntanya hi ha rufa, la tramuntana ja bufa.[18]
- Quan el sol fa banyes, ves te'n pastor de la muntanya.[19]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Mascarell i Gosp, Josep. Amics de Muntanya. Excursionisme i plantes medicinals.. Sicània, 1961, p. 184.
- ↑ Font, Ramón. Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font.. Estampa de fills de Jaume Jepús., 1900.
- ↑ 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «trobar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «encontrar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «geni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mudar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Font, Ramón. Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font.. Estampa de fills de Jaume Jepús., 1900.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bo». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «guanyar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ramat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 14,0 14,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «núvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pluja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «banya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rufa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.