Muntanya: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 67: Línia 67:
<ref name=Mascarell>{{ref-llibre|títol=Amics de Muntanya. Excursionisme i plantes medicinals.|cognom=Mascarell i Gosp|nom=Josep
<ref name=Mascarell>{{ref-llibre|títol=Amics de Muntanya. Excursionisme i plantes medicinals.|cognom=Mascarell i Gosp|nom=Josep
|pàgines=184|editorial=Sicània|any=1961|pp=179}}</ref>
|pàgines=184|editorial=Sicània|any=1961|pp=179}}</ref>
<ref name=font>{{ref-llibre|títol=Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font. |cognom=Font|nom=Ramón|
<ref name=font>{{ref-llibre|títol=Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font. |cognom=Font|nom=Ramón|editorial=Estampa de fills de Jaume Jepús.|any=1900|pp=22}}</ref>
|editorial=Estampa de fills de Jaume Jepús.|any=1900|pp=22}}</ref>
<ref name=font1>{{ref-llibre|títol=Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font. |cognom=Font|nom=Ramón|editorial=Estampa de fills de Jaume Jepús.|any=1900|pp=101}}</ref>
<ref name=font>{{ref-llibre|títol=Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font. |cognom=Font|nom=Ramón|
|editorial=Estampa de fills de Jaume Jepús.|any=1900|pp=101}}</ref>
}}
}}



Revisió del 14:17, 28 ago 2018

Muntanya
Muntanya de Montserrat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Una muntanya és una elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Dites populars

  • A la gent de muntanya, qui la perd la guanya.[1]
  • Amic de muntanya, qui el troba el guanya.[2]
  • Baxen les montanyes y pujen les cabanyes.[3]
  • Els de muntanya tenen gran manya.[1]
  • La fe aplana les muntanyes.[1]
  • La muntanya, afarta i enganya.[1]
  • Les persones es troben, que les muntanyes no.[4]
(var.) Les persones se troben, que les muntanyes no.[1]
  • No són ses muntanyes qui s'encontren.[1]
(var.) No són ses muntanyes que s'encontren, són ets homos.[5]
(var.) Primer mudaran ses muntanyes que es genis.[7]
  • Prop de montanya y ribera, es la terra falaguera.[8]
  • Qui de la muntanya es vol enamorar, per sant Joan hi ha d'anar.[1]
  • Qui és bo p'es pla, que ho sia per sa muntanya.[9]
  • Qui perd un amic a la muntanya, sap pas lo que guanya.[10]
  • Quan els ramats pugen a muntanya, els pastos amics i els gossos renyits; quan en tornen, els pastors renyits, els gossos amics.[11]
  • Ses errades no les fan ses muntanyes.[1]
  • Són els homes que es troben, i no les muntanyes.[4]
  • Una muntanya es pot aplanar, però un gènit no es pot canviar.[1]

Dites relacionades amb la meteorologia

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Mascarell i Gosp, Josep. Amics de Muntanya. Excursionisme i plantes medicinals.. Sicània, 1961, p. 184. 
  3. Font, Ramón. Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font.. Estampa de fills de Jaume Jepús., 1900. 
  4. 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «trobar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «encontrar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «geni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mudar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. Font, Ramón. Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font.. Estampa de fills de Jaume Jepús., 1900. 
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bo». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «guanyar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ramat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  12. Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9. 
  13. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  14. 14,0 14,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «núvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  15. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pluja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  16. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  17. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «banya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  18. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rufa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  19. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.