Mediterrani: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
{{Frase feta |
{{Frase feta |
||
| frase = Catarroja descoberta! |
| frase = Catarroja descoberta! |
||
| refs = <ref>{{DCVB}}</ref> |
| refs = <ref>{{DCVB|Catarroja}}</ref> |
||
| significat = Es diu d'algú que ha descobert el Mediterrani. |
| significat = Es diu d'algú que ha descobert el Mediterrani. |
||
|registre= Val. |
|registre= [[Val.]] |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 12:57, 31 ago 2018
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El mar Mediterrani, o mar Mediterrània, és un mar continental situat entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km².
Citacions
- Catalunya i Castella eren dues mentalitats oposades. Més enllà del santoral, no tenien res en comú. Castella era un país de secà; Catalunya, mediterrània. Castella, aristocràtica i rural; Catalunya, burgesa i naviliera.[1]
Victus, Veni, Cap. 10, 2012. — Albert Sánchez Piñol
- La música ens recorda constantment que tots els habitants del Mediterrani compartim cultura. Som diferents, però tenim moltes coses en comú. [La música antiga] és el tipus de música on és més evident que totes les ribes del nostre mar parlen el mateix idioma.[2]
- (en castellà) La música nos recuerda constantemente que todos los habitantes del Mediterráneo compartimos cultura. Somos diferentes, pero tenemos muchas cosas en común. [La música antigua] es el tipo de música donde es más evidente que todas las orillas de nuestro mar hablan el mismo idioma.
- elEconomista.es, 6 de novembre de 2013. — Jordi Savall
Dites populars
Es creu que el navegant Andrea Doria fou qui va encunyar la dita.
Frases fetes i locucions
Es diu d'algú que ha descobert el Mediterrani.
Referències
- ↑ Sánchez Piñol, 2013.
- ↑ «Jordi Savall: "La música es el último puente que queda sobre el Mediterráneo"» (en castellà). ElEconomista.es. Madrid: Ecoprensa, 06-11-2013.
- ↑ Trepat, 1995, p. 81.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Catarroja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
- Sánchez Piñol, Albert; Pàmies, Xavier (trad.). Victus. Barcelona: La Campana, 2013. ISBN 9788496735729.
- Trepat, Josep-Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. ISBN 8474860881.