Fava: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+unes quantes |
+3 |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
La '''{{w|fava}}''' és la [[llavor]] i el fruit de la '''favera''' (''Vicia faba'') |
La '''{{w|fava}}''' és la [[llavor]] i el fruit de la '''favera''' (''Vicia faba'') |
||
== Dites populars == |
== Dites populars == |
||
{{Dita |
|||
| dita = A [[El Far d'Empordà|Alfar]], terra de faves. |
|||
| refs ={{sfn|Vila i Medinyà|2010|pp= 481-495}} |
|||
}} |
|||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = A en Turrai, li torraven faves al cul i no se'n sentia |
| dita = A en Turrai, li torraven faves al cul i no se'n sentia |
||
| refs = {{sfn|Amades i Gelats|1980}} |
| refs = {{sfn|Amades i Gelats|1980}} |
||
| notes = Usat com a rèplica a ''Tu rai''. ''Turrai'' fa referència al ''torrall'', un estri de ferro de la llar de foc. |
| notes = Usat com a rèplica a ''Tu rai''. ''Turrai'' fa referència al ''torrall'', un estri de ferro de la llar de foc. |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = A [[Es Mercadal|Mercadal]] diuen: «Vergae!», perquè ho tenen de costum; en menjar faves ceiades hi esverguen oli des llum. |
|||
| refs = {{sfn|Parés i Puntas|1999|pp=477-524}} |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| Línia 23: | Línia 31: | ||
| refs = <ref name=alcover/> |
| refs = <ref name=alcover/> |
||
| registre = [[Men.]] |
| registre = [[Men.]] |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Cada dia faves, massa faves. |
|||
| refs = {{sfn|''Cinc mil''|1965|ref=5000}} |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| Línia 30: | Línia 42: | ||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = Déu dóna faves a qui no té [[queixal]]. |
| dita = Déu dóna faves a qui no té [[queixal]]. |
||
| refs = <ref name=alcover/> |
| refs = <ref name=alcover/>{{sfn|''Cinc mil''|1965|ref=5000}} |
||
| variant1 = Déu dóna faves a qui no té barram. |
| variant1 = Déu dóna faves a qui no té barram. |
||
| refs1 = <ref name=alcover/> |
| refs1 = <ref name=alcover/> |
||
| Línia 210: | Línia 222: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{Amades Personal}} |
|||
* {{5000 refranys}} |
* {{5000 refranys}} |
||
* {{Romance}} |
* {{Romance}} |
||
* {{Parés}} |
* {{Parés}} |
||
*{{ref-publicació|cognom=Vila i Medinyà|nom=Pep|títol=Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)|publicació=Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos|data=2010|pàgines=481-495|volum=41|doi=10.2436/20.8010.01.46}} |
|||
{{ORDENA:Fava}} |
{{ORDENA:Fava}} |
||
Revisió del 14:00, 12 oct 2018
 Faves | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Vicia faba |
| Regne | planta |
 | |
La fava és la llavor i el fruit de la favera (Vicia faba)
Dites populars
Usat com a rèplica a Tu rai. Turrai fa referència al torrall, un estri de ferro de la llar de foc.
- A Mercadal diuen: «Vergae!», perquè ho tenen de costum; en menjar faves ceiades hi esverguen oli des llum.[3]
- A's maig, faves a sacs.[4]
- Aigua de març, ordis i blats i faves a sacs.[5]
- Any de beixest, any de faves.[4](Men.)
- Cada dia faves, massa faves.[6]
- Cada fava té son corc, i n'hi ha que en tenen dos.[4]
- Déu dóna faves a qui no té queixal.[4][6]
- (var.) Déu dóna faves a qui no té barram.[4](Mall.)
- (var.) Déu dóna a menjar la fava al qui no té dents.[4](Alguer)
- Dona hermosa, o fava o vanitosa.[4](Manresa)
- Faves comptades no fan plat.[6]
- Faves d'abril, bones amb pernil, faves de maig, no me n'empatx.[5]
- Les faves d'abril, les vull per a mi; les faves de maig, per al meu caval.[5]
- Les millors faves són ben porquejades.[4](Manresa)
- Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove.[5]
- Pagès, pagès: si et vols salvar, la fava espessa i el cigró clar.[4]
- Pel maig, faves a raig.[4]
- Pel Pilar, faves a sembrar.[7][4](Urgell)
- Per Sant Sever, faves a fer.[4](Empordà, Vallès)
- Per Sant Simó i Sant Judes, les faves pelludes.[5]
- Per Santa Creu, pèsols i faves per tot arreu.[4]
- Ploure de març, dóna faves i lleva blat.[5]
- Quan les faves ja fan cloc, nostr'amo, no estic enlloc.[4]
- Qui vol donar faves al segar ha de fer-les per Sant Sebastià.[5]
- Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc.[4](Mall.)
- Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià.[5][4]
- Sant Isidre favater, roba faves qui no en té.[8]
- Sembra faves per Sant Blai i en menjaràs tot l'any.[5]
- Sembres faves al moll? Faves al coll.[4]
- Ses faves no couen, si no hi afigen.[4](Mall.)
- Si bones faves vols sembrar, per la Mare de Déu del Pilar.[7]
- Si vols collir moltes faves, per Sant Lluc tens de sembrar-les; i, si les vols collir bé, sembra-les per Sant Miquel.[9]
- Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri.[4](Men.)
Dites relacionades amb els dies de la setmana
- El dilluns, faves a munts.[5]
- El dimarts, faves a grapats.[4]
- El dimecres, faves a faneques.[5]
- El dimecres, faves seques.[4]
- El dijous, faves amb ous.[5]
- El divendres, faves tendres.[5]
- El dissabte, faves en recapte.[4]
- El diumenge, faves amb fetge.[5]
Frases fetes i locucions
- Ésser faves comptades.[10]
Ésser una cosa molt segura.
- No poder dir fava (o ni fava).[10]
- Estar molt desanimat, cansat, fatigat.
- Refer-se, millorar d'una malaltia, situació, estat precari, etc.
Referències
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
- ↑ Amades i Gelats, 1980.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fava». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Cinc mil, 1965.
- ↑ 7,0 7,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1956.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Fava». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 octubre 2013].
Bibliografia
- Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.