Fava

Fava

Faves
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Espècie a Viquiespècies
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Vicia faba
Regne	planta

La fava és la llavor i el fruit de la favera (Vicia faba)

Dites populars

• A Alfar, terra de faves.
• A en Turrai, li torraven faves al cul i no se'n sentia

Usat com a rèplica a Tu rai. Turrai fa referència al torrall, un estri de ferro de la llar de foc.

• A Mercadal diuen: «Vergae!», perquè ho tenen de costum; en menjar faves ceiades hi esverguen oli des llum.
• A's maig, faves a sacs.
• Aigua de març, ordis i blats i faves a sacs.
• Any de beixest, any de faves.(Men.)
• Cada dia faves, massa faves.
• Cada fava té son corc, i n'hi ha que en tenen dos.
• Déu dóna faves a qui no té queixal.

(var.) Déu dóna faves a qui no té barram.(Mall.)

(var.) Déu dóna a menjar la fava al qui no té dents.(Alguer)

• Dona hermosa, o fava o vanitosa.(Manresa)
• Faves comptades no fan plat.
• Faves d'abril, bones amb pernil, faves de maig, no me n'empatx.
• Les faves d'abril, les vull per a mi; les faves de maig, per al meu caval.
• Les millors faves són ben porquejades.(Manresa)

(var.) Les millors faves són fetes amb medalles(Manresa)

És a dir, les millors faves són les que es fan, ofegant-les amb cansalada o amb rodanxes de botifarra.

• Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove.
• Pagès, pagès: si et vols salvar, la fava espessa i el cigró clar.
• Pel maig, faves a raig.
• Ploure de març, dóna faves i lleva blat.
• Quan les faves ja fan cloc, nostr'amo, no estic enlloc.

(var.) En temps de faves, ets al·lots no diuen què mana.(Mall.)

• Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc.(Mall.)
• Sembres faves al moll? Faves al coll.
• Ses faves no couen, si no hi afigen.(Mall.)
• Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri.(Men.)

(var.) Val més faves a ca-seva, que capons i gallines a fora casa.(Mall.)

Dites relacionades amb els dies de la setmana

• El dilluns, faves a munts.
• El dimarts, faves a grapats.
• El dimecres, faves a faneques.
• El dimecres, faves seques.
• El dijous, faves amb ous.
• El divendres, faves tendres.
• El dissabte, faves en recapte.
• El diumenge, faves amb fetge.

Dites relacionades amb el santoral

• Pel Pilar, faves a sembrar.(Urgell)
• Per Sant Sever, faves a fer.(Empordà, Vallès)
• Per Sant Simó i Sant Judes, les faves pelludes.
• Per Santa Creu, pèsols i faves per tot arreu.
• Qui vol donar faves al segar ha de fer-les per Sant Sebastià.
• Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià.
• Sant Isidre favater, roba faves qui no en té.
• Sembra faves per Sant Blai i en menjaràs tot l'any.
• Si bones faves vols sembrar, per la Mare de Déu del Pilar.
• Si vols collir moltes faves, per Sant Lluc tens de sembrar-les; i, si les vols collir bé, sembra-les per Sant Miquel.

Frases fetes i locucions

• Ésser faves comptades.

Ésser una cosa molt segura.

• No poder dir fava (o ni fava).

Estar molt desanimat, cansat, fatigat.

• Treure faves d'olla.

Refer-se, millorar d'una malaltia, situació, estat precari, etc.

Bibliografia

• Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.