Ovidi: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 157: Línia 157:
{{Cita
{{Cita
| cita = Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.
| cita = Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.
| original = Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens gaudeat et uento nauiget ille suo.
| original = Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}

Revisió del 18:07, 19 nov 2018

Infotaula de personaOvidi
Gravat de Publi Ovidi Nasó
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sulmona (Itàlia)
20 de març de 43 aC
Mort Constanța (Romania)
17 dC (58/59 anys)
Ocupació Poeta
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.

Citacions

  • Aprofita les ocasions.[1]
  • Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.[1]
  • Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.[1]
  • Sempre és millor la collita al camp dels altres.[1]
  • Si vols que t'estimin, sigues amable.[1]
  • Fujo del que em segueix i segueix el que em defuig.[2]

Art amatòria (Ars amatoria)

  • És un mèrit escàs guardar silenci sobre certs fets, però és una falta greu parlar d'allò que s'ha de callar.[3]
(en llatí) Exigua est virtus praestare silentia rebus, at contra gravis est culpa tacenda loqui.
Llibre II.
  • Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.[3]
(en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.
Llibre II.
  • No puc viure ni amb tu ni sense tu.[3]
(en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
Llibre XII, § 46.

Les Metamorfosis (Metamorphosen, 1-8 dC)

  • Nosaltres dos som multitud.[1]
(en llatí) Nos duo turba sumus.
Llibre I.
  • L'abundància m'ha fet pobre.[4]
Metamorfosis.

Amors (Amores, 10 aC)

  • L'Amor turmenta molt més acerbament i més ferotgement els qui es resisteixen que no pas els qui es reconeixen esclaus seus.[5]
(en llatí) Acrius inuitos multoque ferocius urget, quam qui seruitium ferre fatentur, Amor.
Llibre I, § 2.
  • La nit i l'Amor i el vi no m'aconsellen cap moderació; la primera desconeix el pudor; Líber i l'Amor, la paüra.[5]
(en llatí) Nox et Amor vinumque nihil moderabile suadent; illa pudore vacat, Liber Amorque metu
Llibre I, § 6.
(en llatí) Militat omnis amans.
Llibre I, § 9.
  • No puc viure ni amb tu ni sense tu.[3]
(en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
Llibre III, § 11,39.

Heroïdes (5 aC)

(en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.
Heroïdes. Llibre I. Penelope Vl.
  • Els gustos es tornen hàbits.[3]
(en llatí) Abeunt studia in mores.
Heroïdes. Llibre XV. Sappho Phaoni.

Remeis a l'amor (Remedia amoris, 5 aC)

  • Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.[7]
(en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
  • L'amor sempre engalipa i troba aliments en la dilació.[7]
(en llatí) Uerba dat omnis amor reperitque alimenta morando.
  • La medicina és, si fa no fa, l'art de l'oportunitat.[7]
(en llatí) Temporis ars medicina fere est.
  • L'amor cedeix davant el treball.[7]
(en llatí) Cedit amor rebus.
(en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.
  • Quan el cor es divideix en dos i corre d'una amiga a l'altra, l'amor per l'una afebleix la passió per l'altra.[7]
(en llatí) Secta bipertito cum mens discurrit utroque, / Alterius vires subtrahit alter amor.

Pòntiques (10 dC)

  • Si no trobes gens de benevolença, les llàgrimes guanyaran benevolença per a tu.[8]
(en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.
Pontiques (Ex Ponto). Libri III-IV.
  • La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra.[8]
(en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, cum cinis absumpto corpore factus ero.
Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV.
  • Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.[8]
(en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos liuor et iniusto carpere dente solet.
Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Torralba, 2009.
  2. Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Peris i Juan, 2004.
  4. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  5. 5,0 5,1 Ovidi Nasó, Publi. Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180). 
  6. «La parella ideal». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 07-07-2010. [Consulta: 23 juny 2012].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Ovidi Nasó, 1979.
  8. 8,0 8,1 8,2 Ovidi Nasó, Publi. Pòntiques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984-1985 (Fundació Bernat Metge ; 225, 235). ISBN 8472252531. 

Bibliografia

  • Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.