Ovidi: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
complet
Línia 194: Línia 194:
| cita = L'[[amor]] penetra en els esperits pel costum, hom el desaprèn pel costum: el qui podrà fingir la guarició estarà guarit.
| cita = L'[[amor]] penetra en els esperits pel costum, hom el desaprèn pel costum: el qui podrà fingir la guarició estarà guarit.
| original = Intrat amor mentes usu, dediscitur usu: / Qui poterit sanum fingere, sanus erit.
| original = Intrat amor mentes usu, dediscitur usu: / Qui poterit sanum fingere, sanus erit.
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}
}}
{{Cita
| cita = L'[[amor]] perdura igualment quan el nodreix la [[desconfiança]]; si tu vols expel·leix el [[temor]].
| original = Fit quoque longus amor, quem diffidentia nutrit: / Hunc tu si quaeres ponere, pone metum.
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}
}}
{{Cita
| cita = No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor—
| original = Non tibi secretis —augent secreta furores—
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}
}}
{{Cita
| cita = No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor—
| original = Non tibi secretis —augent secreta furores—
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}
}}
{{Cita
| cita = Però amb més [[seguretat]] s'apaga la flama progressivament que no de sobte; cessa a poc a poc d'estimar: de segur no recauràs.
| original = Sed meliore fide paulatim extinguitur ignis / Quam subito; lente desine, tutus eris.
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}
}}
{{Cita
| cita = És un crim d'avorrir una dona que hom estimava fa poc.
| original = Sed modo dilectam scelus est odisse puellam.
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}
}}
{{Cita
| cita = És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.
| original = Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}
}}
{{Cita
| cita = La [[pobresa]] no té amb què nodrir el seu [[amor]]; ara, això no és una raó perquè vulguis ésser pobre.
| original = Non habet, unde suum paupertas pascat amorem: / Non tamen hoc tanti est, pauper ut esse velis.
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}
}}
{{Cita
| cita = El [[vi]] prepara el nostre esperit a l'[[amor]].
| original = Vina parant animum Veneri.
| idioma = llatí
| idioma = llatí
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}
| refs = {{sfn|Ovidi Nasó|1979}}

Revisió del 18:34, 19 nov 2018

Infotaula de personaOvidi
Gravat de Publi Ovidi Nasó
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sulmona (Itàlia)
20 de març de 43 aC
Mort Constanța (Romania)
17 dC (58/59 anys)
Ocupació Poeta
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.

Citacions

  • Aprofita les ocasions.[1]
  • Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.[1]
  • Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.[1]
  • Sempre és millor la collita al camp dels altres.[1]
  • Si vols que t'estimin, sigues amable.[1]
  • Fujo del que em segueix i segueix el que em defuig.[2]

Art amatòria (Ars amatoria)

  • És un mèrit escàs guardar silenci sobre certs fets, però és una falta greu parlar d'allò que s'ha de callar.[3]
(en llatí) Exigua est virtus praestare silentia rebus, at contra gravis est culpa tacenda loqui.
Llibre II.
  • Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.[3]
(en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.
Llibre II.
  • No puc viure ni amb tu ni sense tu.[3]
(en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
Llibre XII, § 46.

Les Metamorfosis (Metamorphosen, 1-8 dC)

  • Nosaltres dos som multitud.[1]
(en llatí) Nos duo turba sumus.
Llibre I.
  • L'abundància m'ha fet pobre.[4]
Metamorfosis.

Amors (Amores, 10 aC)

  • L'Amor turmenta molt més acerbament i més ferotgement els qui es resisteixen que no pas els qui es reconeixen esclaus seus.[5]
(en llatí) Acrius inuitos multoque ferocius urget, quam qui seruitium ferre fatentur, Amor.
Llibre I, § 2.
  • La nit i l'Amor i el vi no m'aconsellen cap moderació; la primera desconeix el pudor; Líber i l'Amor, la paüra.[5]
(en llatí) Nox et Amor vinumque nihil moderabile suadent; illa pudore vacat, Liber Amorque metu
Llibre I, § 6.
(en llatí) Militat omnis amans.
Llibre I, § 9.
  • No puc viure ni amb tu ni sense tu.[3]
(en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
Llibre III, § 11,39.

Heroïdes (5 aC)

(en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.
Heroïdes. Llibre I. Penelope Vl.
  • Els gustos es tornen hàbits.[3]
(en llatí) Abeunt studia in mores.
Heroïdes. Llibre XV. Sappho Phaoni.

Remeis a l'amor (Remedia amoris, 5 aC)

  • Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.[7]
(en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
  • L'amor sempre engalipa i troba aliments en la dilació.[7]
(en llatí) Uerba dat omnis amor reperitque alimenta morando.
  • La medicina és, si fa no fa, l'art de l'oportunitat.[7]
(en llatí) Temporis ars medicina fere est.
  • L'amor cedeix davant el treball.[7]
(en llatí) Cedit amor rebus.
(en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.
  • Quan el cor es divideix en dos i corre d'una amiga a l'altra, l'amor per l'una afebleix la passió per l'altra.[7]
(en llatí) Secta bipertito cum mens discurrit utroque, / Alterius vires subtrahit alter amor.
  • L'amor penetra en els esperits pel costum, hom el desaprèn pel costum: el qui podrà fingir la guarició estarà guarit.[7]
(en llatí) Intrat amor mentes usu, dediscitur usu: / Qui poterit sanum fingere, sanus erit.
(en llatí) Fit quoque longus amor, quem diffidentia nutrit: / Hunc tu si quaeres ponere, pone metum.
  • No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor—[7]
(en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—
  • No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor—[7]
(en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—
  • Però amb més seguretat s'apaga la flama progressivament que no de sobte; cessa a poc a poc d'estimar: de segur no recauràs.[7]
(en llatí) Sed meliore fide paulatim extinguitur ignis / Quam subito; lente desine, tutus eris.
  • És un crim d'avorrir una dona que hom estimava fa poc.[7]
(en llatí) Sed modo dilectam scelus est odisse puellam.
  • És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.[7]
(en llatí) Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.
  • La pobresa no té amb què nodrir el seu amor; ara, això no és una raó perquè vulguis ésser pobre.[7]
(en llatí) Non habet, unde suum paupertas pascat amorem: / Non tamen hoc tanti est, pauper ut esse velis.
(en llatí) Vina parant animum Veneri.

Pòntiques (10 dC)

  • Si no trobes gens de benevolença, les llàgrimes guanyaran benevolença per a tu.[8]
(en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.
Pontiques (Ex Ponto). Libri III-IV.
  • La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra.[8]
(en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, cum cinis absumpto corpore factus ero.
Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV.
  • Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.[8]
(en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos liuor et iniusto carpere dente solet.
Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Torralba, 2009.
  2. Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Peris i Juan, 2004.
  4. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  5. 5,0 5,1 Ovidi Nasó, Publi. Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180). 
  6. «La parella ideal». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 07-07-2010. [Consulta: 23 juny 2012].
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 Ovidi Nasó, 1979.
  8. 8,0 8,1 8,2 Ovidi Nasó, Publi. Pòntiques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984-1985 (Fundació Bernat Metge ; 225, 235). ISBN 8472252531. 

Bibliografia

  • Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.