Víctor Català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →top: enllaç intern, replaced: escriptora → escriptora AWB |
Rescat de fonts 1 I etiquetatge 0 com a trencat #IABot (v2.0beta10ehf1) |
||
Línia 110: | Línia 110: | ||
| data = 12 d'abril de 1918 |
| data = 12 d'abril de 1918 |
||
| notes = Opinió sobre l'estil literari de Víctor Català. |
| notes = Opinió sobre l'estil literari de Víctor Català. |
||
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://elquaderngris.cat/blog/ |títol=bloQG — El blog del Quadern gris |consulta= |
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://elquaderngris.cat/blog/ |títol=bloQG — El blog del Quadern gris |consulta=9 [[març]] 2012 |lloc=Barcelona |editor=Xarxa de Mots |data=2008-2009 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101005235327/http://elquaderngris.cat/blog/ |arxiudata=1286322807 }}</ref> |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 22:04, 28 nov 2018
Tomba de Víctor Català a l'Escala (Alt Empordà) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
l'Escala (Alt Empordà), 11 de setembre de 1869 |
Mort |
l'Escala (Alt Empordà), 27 de gener de 1966 (96 anys) |
Ocupació | Escriptora, escultora, il·lustradora i pintora |
Obra amb drets d'autor | |
Víctor Català, nom de ploma de Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 11 de setembre de 1869 — 27 de gener de 1966), fou escriptora catalana que participà en el moviment del Modernisme. Destacada en el gènere narratiu, fou autora d'obres cabdals com Solitud i Drames rurals.
Citacions
- Crec elemental advocar per la independència de l'art. Gràcies a aquesta independència he pogut ser fidel a la meva vocació, que tothom hauria volgut intervenir.[1]
- Entrevista a Revista de Catalunya, núm. 26,, agost 1926.
Cartes personals
- No fassi cas de l’ortografia que en aquest trevallh i en tots els meus uso; mentres espero que maduri la oficial, tant nesessitada de revisió y perfeccionament encar, segueixo escriguent a la meva manera, que no’m violenta la forma d’expressió espontánia, peró deixant, naturalment, que els que reprodueixin els meus escrits els ajustin a l’ortodoxia del moment, per no férloshi trencar l’armonia general en aquest ram, a condició de que no m’alterin el lèxich ni la construcció que m’imposen imperatius de criteri.[2]
- Carta a Joan Maria Dalfó, L'Escala, 7 de novembre de 1954.
- Aquí li retorno els llibres que m’ha deixat, demanantli perdó per haverlos maculat ab una caligrafia tan indecent. Jo tinch molt mala lletra de natural y havent d’escriure en la posició forçada de quan s’està al llit, encar més.[3]
- L'Escala (Carta de destinatari desconegut), Agost de 1956.
- ¿Qui havia de dirme a mi que l’ignoscent mèrit d’haver entrat, per la gràcia de Déu, en una norantena, havia de vàldre’m tan meravellosa recompensa?[4]
- Carta a Xavier Dalfó i Hors, L'Escala, 26 d'octubre de 1958.
- Adéu! Sento que la serventa puja l’escala, enraonant... Una amable visita, segurament. Ja no podré seguir aquesta llarga sentada.[5]
- Carta a Roser Matheu, 27 d'abril de 1959, L'Escala.
- A dins de la nostra tarta,
- sota albirar de congesta
- que'l pas del temps li corregirá,
- sota albirar de congesta
- ab vius airets de festa
- o ab ressóns èpichs de gesta,
- hi canta tot l’Empordá,
- o ab ressóns èpichs de gesta,
- A Frederich Marés, l’empordanés típich, ardit forjador de somnis encomanadissos y alhora plasmador afortunat de mimétiques realitats, ab un acatament d’admiració y de viva reconeixença.[5]
- Carta a Xavier Dalfó i Hors, L'Escala, 10 de gener de 1960.
- Dedicatòria inclosa a Frederic Marès i Deulovol.
- Carta a Xavier Dalfó i Hors, L'Escala, 10 de gener de 1960.
Obres
Solitud (1909)
- Sempre li era a retaló, reptant-lo, rondinant-li, empenyent-lo obertament fora de casa, a la recerca i persecució del cèntim maleït: i eh, atuït i exasperat alhora pel martelleig verinós, anà cedint, cedint, fins a obeir-la poc menys que cegament.[6]
- Capítol XI, Mal de muntanya p. 188.
- Finava l’octubre i els crepuscles, fent sempre més i més lloc a la nit, retallaven de cada cap el dia amb estisores d’ombra, empetitint-lo considerablement.[7]
- Capítol XI, Mal de muntanya p. 190.
Mosaic III : impressions literàries sobre temes domèstics (1946)
- Jo vaig ser ric d’una mena de riquesa que no pagava contribució: d’una d’aqueixes riqueses que conhorten perquè no són cobejades pels mesquins.[8][9]
- Tot té la seva poesia en aquest món; tot, fins i tot les teulades.[8][9]
- M'agrada extraordinàriament tenir hores vagatives, hores senceres d'inacció material, d’aquelles hores lliures de neguits i presses, en què es pot fer a tot pler la funció augusta que el vulgus coneix per perdre el temps. Car les hores vagatives són una font de felicitat.[8][9]
- Tothom, per humil que siga, té en aquest món, no sols la seva història, sinó també la seva prehistòria.[8][9]
- Fer miracles no és cosa usual entre els humans; per això el que en fa un, de ésser el primer a meravellar-se’n.[8][9]
- Les llengües vives són un fenomen màgic, singularíssim, quelcom d'una flexibilitat tan extraordinària, que sintetitza, emmarca i reflecteix tot el bo, tot el dolent, tot el bell, tot el lleig, tot l'útil, tot el balder de la vida; idees, accions, sentiments, passions, fantasies...[9]
- La influència de les paraules és quelcom meravellós...[9]
Citacions sobre Víctor Català
- La gran impressió que fa aquesta escriptora prové potser del fet que, llegint-la, hom sent que, si es despullés la seva obra d’escenografia, costumisme, naturalisme i sociologia artístico-recreativa, resultaria una creadora de novel·les policíaques considerable.[10]
- El Quadern Gris, 12 d'abril de 1918. — Josep Pla
- Opinió sobre l'estil literari de Víctor Català.
- El Quadern Gris, 12 d'abril de 1918. — Josep Pla
Referències
- ↑ «Caterina Albert / Victor Català. Itinerari vital, intel·lectual i literari» (PDF). dones.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 octubre 2017].
- ↑ Cortés, 2009, p. 17.
- ↑ Cortés, 2009, p. 18.
- ↑ Cortés, 2009, p. 21.
- ↑ 5,0 5,1 Cortés, 2009, p. 23.
- ↑ Català, 1975, p. 188.
- ↑ Català, 1975, p. 190.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Català, Víctor. Mosaic III : impressions literàries sobre temes domèstics. Barcelona: Dalmau, 1946.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
- ↑ «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].
Bibliografia
- Català, Víctor. Solitud (en català). Barcelona: Selecta, 1975.
- Cortés, Carles «Escriure entre visites. A propòsit d’unes cartes inèdites de Caterina Albert (1954-1961)» (PDF) (en català). III Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica. L'epístola, 2009.