Víctor Català: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎top: enllaç intern, replaced: escriptora → escriptora AWB
Rescat de fonts 1 I etiquetatge 0 com a trencat #IABot (v2.0beta10ehf1)
Línia 110: Línia 110:
| data = 12 d'abril de 1918
| data = 12 d'abril de 1918
| notes = Opinió sobre l'estil literari de Víctor Català.
| notes = Opinió sobre l'estil literari de Víctor Català.
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://elquaderngris.cat/blog/ |títol=bloQG — El blog del Quadern gris |consulta= 9 [[març]] 2012 |lloc=Barcelona |editor=Xarxa de Mots |data=2008-2009 }}</ref>
| refs = <ref>{{ref-web |url=http://elquaderngris.cat/blog/ |títol=bloQG — El blog del Quadern gris |consulta=9 [[març]] 2012 |lloc=Barcelona |editor=Xarxa de Mots |data=2008-2009 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101005235327/http://elquaderngris.cat/blog/ |arxiudata=1286322807 }}</ref>
}}
}}



Revisió del 22:04, 28 nov 2018

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaVíctor Català
Tomba de Víctor Català a l'Escala (Alt Empordà)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement l'Escala (Alt Empordà)
11 de setembre de 1869
Mort l'Escala (Alt Empordà)
27 de gener de 1966 (96 anys)
Ocupació Escriptora, escultora, il·lustradora i pintora
Obra amb drets d'autor
Modifica dades a Wikidata

Víctor Català, nom de ploma de Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 11 de setembre de 1869 — 27 de gener de 1966), fou escriptora catalana que participà en el moviment del Modernisme. Destacada en el gènere narratiu, fou autora d'obres cabdals com Solitud i Drames rurals.

Citacions

  • Crec elemental advocar per la independència de l'art. Gràcies a aquesta independència he pogut ser fidel a la meva vocació, que tothom hauria volgut intervenir.[1]
Entrevista a Revista de Catalunya, núm. 26,, agost 1926.

Cartes personals

  • No fassi cas de l’ortografia que en aquest trevallh i en tots els meus uso; mentres espero que maduri la oficial, tant nesessitada de revisió y perfeccionament encar, segueixo escriguent a la meva manera, que no’m violenta la forma d’expressió espontánia, peró deixant, naturalment, que els que reprodueixin els meus escrits els ajustin a l’ortodoxia del moment, per no férloshi trencar l’armonia general en aquest ram, a condició de que no m’alterin el lèxich ni la construcció que m’imposen imperatius de criteri.[2]
Carta a Joan Maria Dalfó, L'Escala7 de novembre de 1954.
  • Aquí li retorno els llibres que m’ha deixat, demanantli perdó per haverlos maculat ab una caligrafia tan indecent. Jo tinch molt mala lletra de natural y havent d’escriure en la posició forçada de quan s’està al llit, encar més.[3]
L'Escala (Carta de destinatari desconegut), Agost de 1956.
  • ¿Qui havia de dirme a mi que l’ignoscent mèrit d’haver entrat, per la gràcia de Déu, en una norantena, havia de vàldre’m tan meravellosa recompensa?[4]
Carta a Xavier Dalfó i Hors, L'Escala26 d'octubre de 1958.
  • Adéu! Sento que la serventa puja l’escala, enraonant... Una amable visita, segurament. Ja no podré seguir aquesta llarga sentada.[5]
Carta a Roser Matheu27 d'abril de 1959, L'Escala.
  • A dins de la nostra tarta,
sota albirar de congesta
que'l pas del temps li corregirá,
ab vius airets de festa
o ab ressóns èpichs de gesta,
hi canta tot l’Empordá,
A Frederich Marés, l’empordanés típich, ardit forjador de somnis encomanadissos y alhora plasmador afortunat de mimétiques realitats, ab un acatament d’admiració y de viva reconeixença.[5]
Carta a Xavier Dalfó i Hors, L'Escala10 de gener de 1960.
Dedicatòria inclosa a Frederic Marès i Deulovol.

Obres

Solitud (1909)

Pàgina principal: Solitud (obra)
  • Sempre li era a retaló, reptant-lo, rondinant-li, empenyent-lo obertament fora de casa, a la recerca i persecució del cèntim maleït: i eh, atuït i exasperat alhora pel martelleig verinós, anà cedint, cedint, fins a obeir-la poc menys que cegament.[6]
Capítol XI, Mal de muntanya p. 188.
  • Finava l’octubre i els crepuscles, fent sempre més i més lloc a la nit, retallaven de cada cap el dia amb estisores d’ombra, empetitint-lo considerablement.[7]
Capítol XI, Mal de muntanya p. 190.

Mosaic III : impressions literàries sobre temes domèstics (1946)

  • Jo vaig ser ric d’una mena de riquesa que no pagava contribució: d’una d’aqueixes riqueses que conhorten perquè no són cobejades pels mesquins.[8][9]
  • Tot té la seva poesia en aquest món; tot, fins i tot les teulades.[8][9]
  • M'agrada extraordinàriament tenir hores vagatives, hores senceres d'inacció material, d’aquelles hores lliures de neguits i presses, en què es pot fer a tot pler la funció augusta que el vulgus coneix per perdre el temps. Car les hores vagatives són una font de felicitat.[8][9]
  • Tothom, per humil que siga, té en aquest món, no sols la seva història, sinó també la seva prehistòria.[8][9]
  • Fer miracles no és cosa usual entre els humans; per això el que en fa un, de ésser el primer a meravellar-se’n.[8][9]
  • Les llengües vives són un fenomen màgic, singularíssim, quelcom d'una flexibilitat tan extraordinària, que sintetitza, emmarca i reflecteix tot el bo, tot el dolent, tot el bell, tot el lleig, tot l'útil, tot el balder de la vida; idees, accions, sentiments, passions, fantasies...[9]
  • La influència de les paraules és quelcom meravellós...[9]

Citacions sobre Víctor Català

  • La gran impressió que fa aquesta escriptora prové potser del fet que, llegint-la, hom sent que, si es despullés la seva obra d’escenografia, costumisme, naturalisme i sociologia artístico-recreativa, resultaria una creadora de novel·les policíaques considerable.[10]
El Quadern Gris, 12 d'abril de 1918. — Josep Pla
Opinió sobre l'estil literari de Víctor Català.

Referències

  1. «Caterina Albert / Victor Català. Itinerari vital, intel·lectual i literari» (PDF). dones.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 octubre 2017].
  2. Cortés, 2009, p. 17.
  3. Cortés, 2009, p. 18.
  4. Cortés, 2009, p. 21.
  5. 5,0 5,1 Cortés, 2009, p. 23.
  6. Català, 1975, p. 188.
  7. Català, 1975, p. 190.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Català, Víctor. Mosaic III : impressions literàries sobre temes domèstics. Barcelona: Dalmau, 1946. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
  10. «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].

Bibliografia