Escolania de Montserrat: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Rescat de fonts 1 I etiquetatge 0 com a trencat #IABot (v2.0beta10ehf1)
Línia 22: Línia 22:
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
| refs = <ref name=Cara>{{ref-web|url=http://cac.drac.com/200911/20091124.html|consulta=27 [[febrer]] 2014|títol=Cara a cara|obra=Cap altre cor a tot Europa fa tants quilos de música en públic}}</ref>
| refs = <ref name=Cara>{{ref-web|url=http://cac.drac.com/200911/20091124.html|consulta=27 [[febrer]] 2014|títol=Cara a cara|obra=Cap altre cor a tot Europa fa tants quilos de música en públic|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120702180459/http://cac.drac.com/200911/20091124.html|arxiudata=1341252299}}</ref>
}}
}}
{{Cita
{{Cita

Revisió del 01:40, 2 des 2018

Escolania de Montserrat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'Escolania de Montserrat és un cor de nens, que canta a veus blanques, cada dia, a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món.

Citacions

  • Algunes escolanies i capelles del nord tenen una sonoritat més quadrada i ampul·losa. [...] i queda bonic, però això no és la polifonia. Jo sempre he procurat ser àgil, dúctil, sense cops.[1]
(en castellà) Algunas escolanías y capillas del norte tienen una sonoridad más cuadrada y ampulosa. [...] y queda bonito, pero eso no es la polifonía. Yo he procurado siempre ser ágil, dúctil, sin tirones, ni golpes.
 — P. Ireneu Segarra, exdirector de l'Escolania
  • Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida.[2]
 — Bernat Vivancos, compositor i actual director de l'Escolania
  • l’Escolania, si bé és, certament, una escola de músics, no centra la seva activitat docent únicament en aquest aspecte dee la formació dels nens. Tenim l’obligació, per sobre de tot, de formar persones.[3]
Revista de l'Escolania. — Bernat Vivancos
  • Avui en dia, a les portes del s. XXI, crec que l’Escolania encara té una idiosincràsia que la fa única: [...] el cant. El cant diari, continuat, disciplinat, viscut.[3]
 — Bernat Vivancos, compositor
  • Els qui hi treballem dia rere dia, i els pares que hi tenen els fi lls, ho podem corroborar: són nois absolutament normals. Juguen, riuen, ploren, s’il·lusionen, s’enfaden, n’hi ha de més moguts, n’hi ha de més calmats, alguns són més trapelles, altres no tant...[4]
 — P. Sergi d'Assís, prefecte de l'Escolania
  • Però l’excepcionalitat dels escolans m’agrada situar-la en un altre lloc: quan fan música, remouen l’interior de moltes persones.[4]
 — P. Sergi d'Assís
  • El seu missatge traspassa fronteres lingüístiques, culturals i religioses. Parlen directe al cor humà. I li parlen de la Bellesa present al món.[4]
 — P. Sergi d'Assís

Vegeu també

Referències

  1. Vives, Joan «Entrevista al padre Ireneu Segarra». Catalònia [Consulta: 11 març 2014].
  2. «Cara a cara». Cap altre cor a tot Europa fa tants quilos de música en públic. Arxivat de l'original el 1341252299. [Consulta: 27 febrer 2014].
  3. 3,0 3,1 Vivancos, Bernat «Yes, we CANT!». Revista de l'Escolania, 5, (2009) [Consulta: 11 març 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 d'Assís Gelpí, Sergi «Missatgers de la Bellesa». La revista de l'Escolania, 7, (2010) [Consulta: 11 març 2014].