Diner: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6: Línia 6:
El '''{{w|diner}}''' és qualsevol bé —metalls preciosos, [[pedres]], [[sal]]s, [[closques]] de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'[[animal]]s, fulles de te, eines o [[paper]]s— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada: ser una mesura del valor de les coses i una reserva del valor de les mateixes, a banda de ser acceptat generalment com a mitjà de pagament.
El '''{{w|diner}}''' és qualsevol bé —metalls preciosos, [[pedres]], [[sal]]s, [[closques]] de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'[[animal]]s, fulles de te, eines o [[paper]]s— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada: ser una mesura del valor de les coses i una reserva del valor de les mateixes, a banda de ser acceptat generalment com a mitjà de pagament.
== Citacions ==
== Citacions ==
{{Cita
| cita = Els diners són el nervi de la [[guerra]].
| autor = [[Caterina de Mèdici]]
| refs = <ref>{{Ref-publicació|cognom=Vessilier-Ressi|nom=Michèle|article=Catherine de Médicis|publicació=L'Histoire en citations|llengua=francès|url=https://www.histoire-en-citations.fr/indexation/catherine-de-medicis|consulta=29 novembre 2018|data=|pàgines=}}</ref>
| lloc = Carta a l'ambaixador d'Espanya
| data = agost de [[1570]]
| original = L'argent est le nerf de la guerre.
| idioma = francès
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = El diner és un bon servidor, però un mal amo.
| cita = El diner és un bon servidor, però un mal amo.

Revisió del 02:25, 18 des 2018

Diner
Bitllets d'euro de diferent valor.
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, sals, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, eines o papers— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada: ser una mesura del valor de les coses i una reserva del valor de les mateixes, a banda de ser acceptat generalment com a mitjà de pagament.

Citacions

(en francès) L'argent est le nerf de la guerre.
Carta a l'ambaixador d'Espanya, agost de 1570. — Caterina de Mèdici
  • El diner és un bon servidor, però un mal amo.[2]
(en anglès) Money is a good servant but a bad master.
 — Francis Bacon
  • El diner no ha de ser sinó el més poderós dels nostres esclaus.[2]
(en francès) L'argent ne doit être que le plus puissant de nos esclaves.
 — Abel Bonnard
  • El diner no ens pot fer feliços, però és l'únic que ens compensa de no ser-ho.[2]
(en castellà) El dinero no puede hacer que seamos felices, pero es lo único que nos compensa de no serlo.
 — Jacinto Benavente
  • Vaig gastar-me un munt de diners en la beguda, noies i bons cotxes. La resta simplement la vaig malgastar.[3]
(en anglès) I spent a lot of money on booze, birds and fast cars. The rest I just squandered.
 — George Best
  • En la vida hi ha moltes coses més importants que el diner, però totes valen molts diners.[2]
(en castellà) En la vida hay muchas cosas más importantes que el dinero, pero todas cuestan mucho dinero.
 — León Daudí
  • Vull que em tornin els meus diners![4]
(en anglès) I want my money back!
Conferència de premsa després del Consell Europeu (Dublin), 20 de novembre de 1979. — Margaret Thatcher
Frase popularment atribuïda a Margaret Thatcher reclamant la devolució dels impostos britànics de la Política Agrícola Comuna (PAC) després de la reunió del Consell Europeu
  • Som naturalesa, i posar el diner com a bé suprem ens condueix a la catàstrofe.[5]
(en castellà) Somos naturaleza, y poner al dinero como bien supremo nos conduce a la catástrofe.
Entrevista a El País, 12 de juny de 2011. — José Luis Sampedro

Dites populars

  • Boja per boja, vinguen diners.[6]
  • De diners i de bondat, la meitat de la meitat.[7]
  • Diner fa (o crida) diner.[7]
  • Doneu-me diners, que consells no atipen.[7]
  • El bé que és d'altres no m'omplena les galtes.[8]
  • El diner fa bona olor, vingui d'on vingui.[9]
  • Els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria.[7]
  • El que es casa pel diner, de la dona és jornaler.[6]
  • En casa empenyada no llueix l'anyada.[6]
  • La que es casa per diners, tota la vida criada és.[6]
  • Noia bonia i amb diner, i jo foraster, i me la donen... ai ai ai![6]
  • Petit feix, pel camí creix.[6]
  • Pocs diners, poca música.[7]
  • Qui no té pit, no fa diners.[10]
  • Si a l'Empordà vas, dels de Bàscara et guardaràs; si amb ells fas pareller, al cap de l'any sense cap diner.[11]

Frases fetes i locucions

Die Abrechnung (1939)
Ésser diners segurs (o diners comptats).
  • Anar a cap diner.[7]
Frase feta No valer gairebé res
Frase feta Dir el nom del porc a algú
  • Donar (una cosa) per un diner.[7]
Frase feta Considerar-la insignificant
  • Ésser diners segurs (o diners comptats).[7]
Frase feta Ésser molt clara una cosa
Frase feta Guanyar molts diners
  • No donar un (o ni un) diner per quelcom o qualcú.[7]
Frase feta Considerar-la una cosa perduda.
  • No valer cap diner.[7]
  • Tenir bon diner.[7]
  • Tenir diners llargs[7]
  • Tenir mal diner.[7]
  • Tocar diners.[7]

Referències

  1. Vessilier-Ressi, Michèle «Catherine de Médicis» (en francès). L'Histoire en citations [Consulta: 29 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  3. «BBC SPORT». London: BBC, 25-11-2005. [Consulta: 29 juliol 2012].
  4. «In quotes: Margaret Thatcher». Londres: BBC, cop. 2013. [Consulta: 8 abril 2013].
  5. «"El diner com a bé suprem ens condueix al desastre", 10 frases de José Luis Sampedro». Ara.cat. Barcelona: ARA, 09-04-2013. [Consulta: 11 abril 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 «Diner». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 octubre 2012].
  8. Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  9. Amades, 2006, p. 86.
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pit». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X. 

Bibliografia

  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.