Ovidi: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 158: Línia 158:
}}
}}
=== ''Amors'' (''Amores'', 10 aC) ===
=== ''Amors'' (''Amores'', 10 aC) ===
{{AP|Amors (poema)}}
{{Cita
{{Cita
| cita = L'Amor turmenta molt més acerbament i més ferotgement els qui es resisteixen que no pas els qui es reconeixen esclaus seus.
| cita = L'Amor turmenta molt més acerbament i més ferotgement els qui es resisteixen que no pas els qui es reconeixen esclaus seus.

Revisió del 20:06, 8 gen 2019

Infotaula de personaOvidi
Gravat de Publi Ovidi Nasó
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sulmona (Itàlia)
20 de març de 43 aC
Mort Constanța (Romania)
17 dC (58/59 anys)
Ocupació Poeta
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria, i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.

Citacions

  • Aprofita les ocasions.[1]
  • Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.[1]
  • Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.[1]
  • Sempre és millor la collita al camp dels altres.[1]
  • Fujo del que em segueix i segueix el que em defuig.[2]

Art amatòria (Ars amatoria)

Pàgina principal: Art amatòria
  • O no ho intentis o acaba-ho.[3]
(en llatí) Aut non rem temptes aut perfice.
Llibre I, § 389.
  • Convé que hi hagi deus i, ja que convé, creguem en la seva existència.[4]
(en llatí) Expedit esse deos, et, ut expedit, esse putemus.
Llibre I, § 637.
(en llatí) Intret amicitiae nomine tectus amor.
Llibre I, § 720.
  • Per ser estimat, sigues amable.[1][6]
(en llatí) Ut ameris, amabilis esto.
Llibre II, § 107.
  • L'amor tendre s'ha de nodrir de paraules dolces.[7]
(en llatí) Dulcibus est verbis mollis alendus amor.
Llibre II, § 152.
  • Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.[8]
(en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.
Llibre II, § 165.
  • L'amor és una espècies de milícia.[9]
(en llatí) Militiae species amor est
Llibre II, § 233.
  • Res és més poderós que el costum.[10]
(en llatí) Nil adsuetudine maius.
Llibre II, § 345.
  • És un mèrit escàs guardar silenci sobre certs fets, però és una falta greu parlar d'allò que s'ha de callar.[8]
(en llatí) Exigua est virtus praestare silentia rebus, at contra gravis est culpa tacenda loqui.
Llibre II, § 603.
  • Acostuma't a allò que suportes malament: aviat ho suportaràs bé.[11]
(en llatí) Quod male fers, adsuesce, feres bene.
Llibre II, § 647.
  • Mentre les forces i els anys us ho permetin, afronteu les dificultats.[12]
(en llatí) Dum vires annique sinunt, tolerate labores.
Llibre II, § 669.
  • L'amor perdura amb art.[13]
(en llatí) Arte perennat amor.
Llibre III, § 42.

Les Metamorfosis (Metamorphosen, 1-8 dC)

  • Nosaltres dos som multitud.[1]
(en llatí) Nos duo turba sumus.
Llibre I.
  • L'abundància m'ha fet pobre.[14]
Metamorfosis.

Amors (Amores, 10 aC)

Pàgina principal: Amors (poema)
  • L'Amor turmenta molt més acerbament i més ferotgement els qui es resisteixen que no pas els qui es reconeixen esclaus seus.[15]
(en llatí) Acrius inuitos multoque ferocius urget, / quam qui seruitium ferre fatentur, Amor.
Llibre I, § 2,17.
  • La nit i l'Amor i el vi no m'aconsellen cap moderació; la primera desconeix el pudor; Líber i l'Amor, la paüra.[15]
(en llatí) Nox et Amor vinumque nihil moderabile suadent; illa pudore vacat, Liber Amorque metu
Llibre I, § 6,59.
(en llatí) Militat omnis amans.
Llibre I, § 9,1.
  • Porta el seu càstig amb to més resignat, qui el mereix.[18]
(en llatí) Aequo animo poenam, qui meruere, ferunt.
Llibre II, § 7,12.
  • Peca menys el qui pot pecar.[19]
(en llatí) Cui peccare licet, peccat minus.
Llibre III, § 4,9.
  • No puc viure ni amb tu ni sense tu.[8]
(en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
Llibre III, § 11,39.
  • Una que sigui capaç de negar que enganya, no enganya.[20]
(en llatí) Non peccat, quaecumque potest peccasse negare.
Llibre III, § 14,5.

Heroïdes (5 aC)

(en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.
Heroïdes. Llibre I. Penelope Vl.
  • Els gustos es tornen hàbits.[8]
(en llatí) Abeunt studia in mores.
Heroïdes. Llibre XV. Sappho Phaoni.

Remeis a l'amor (Remedia amoris, 5 aC)

Pàgina principal: Remeis a l'amor
  • Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.[21]
(en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
(en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.
  • No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor[21]
(en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—
  • És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.[21]
(en llatí) Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.
(en llatí) Vina parant animum Veneri.

Cosmètics per a la cara (Medicamina faciei, 5 aC)

(en llatí) Ingenio facies conciliante placet.
  • L'amor funda en el caràcter és durador; la bellesa serà devastada per l'edat i les arrugues solcaran el visatge seductor.[21]
(en llatí) Certus amor morum et: formam populabitur aetas, / Et placitus rugis vultus aratus erit.

Pòntiques (10 dC)

  • Si no trobes gens de benevolença, les llàgrimes guanyaran benevolença per a tu.[22]
(en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.
Pontiques (Ex Ponto). Libri III-IV.
  • La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra.[22]
(en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, cum cinis absumpto corpore factus ero.
Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV.
  • Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.[22]
(en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos liuor et iniusto carpere dente solet.
Pòntiques (Ex Ponto). Libri III-IV.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Torralba, 2009.
  2. Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510. 
  3. Ovidi Nassó, 2000, p. 64.
  4. Ovidi Nassó, 2000, p. 74.
  5. Ovidi Nassó, 2000, p. 77.
  6. Ovidi Nassó, 2000, p. 84.
  7. Ovidi Nassó, 2000, p. 86.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Peris i Juan, 2004.
  9. Ovidi Nassó, 2000, p. 89.
  10. Ovidi Nassó, 2000, p. 94.
  11. Ovidi Nassó, 2000, p. 106.
  12. Ovidi Nassó, 2000, p. 107.
  13. Ovidi Nassó, 2000, p. 113.
  14. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1340021960]. 
  15. 15,0 15,1 Ovidi Nasó, 1971.
  16. «La parella ideal». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 07-07-2010. [Consulta: 23 juny 2012].
  17. Ovidi Nasó, 2000, p. 40.
  18. Ovidi Nasó, 2000, p. 70.
  19. Ovidi Nasó, 2000, p. 103.
  20. Ovidi Nasó, 2000, p. 130.
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 Ovidi Nasó, 1979.
  22. 22,0 22,1 22,2 Ovidi Nasó, Publi. Pòntiques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984-1985 (Fundació Bernat Metge ; 225, 235). ISBN 8472252531. 

Bibliografia

  • Ovidi Nasó, Publi. Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180). 
  • Ovidi Nasó, Publi. Amors (en català). Barcelona: Quaderns Crema, 2000. ISBN 9788477273080. 
  • Ovidi Nasó, Publi. L'Art d'estimar. Barcelona: La Magrana, 2000. ISBN 9788482642611. 
  • Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.