Pastís: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = Que mengin [[pastissos]]! |
| cita = Que mengin [[pastissos]]! |
||
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Rousseau|nom=Jean-Jacques|títol=Les Confessions|pàgines=266|lloc=Paris|editorial=Launette|any=1889 |
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Rousseau|nom=Jean-Jacques|títol=Les Confessions|pàgines=266|lloc=Paris|editorial=Launette|any=1889|consulta=17 gener 2015|Volum=Llibre VI}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Let_them_eat_cake&oldid=641273351|consulta=17 gener 2015|títol=Let them eat cake|editor=Wikipedia, The Free Encyclopedia}}</ref> |
||
| notes = Frase tradicional atribuïda a [[Maria Antonieta d'Àustria|Maria Antonieta]] com a resposta d'una petició per alimentar el poble ja que no tenien pa. Tanmateix, no existeix cap font que documenti aquesta citació seva, però va adquirir una certa importància simbòlica pels historiadors revolucionaris per denunciar la vida de luxe de la noblesa.<br />Per altra banda, la mateixa frase apareix en l'autobiografia de [[Jean-Jacques Rousseau]], ''Confessions'', publicada a partir de l'any 1765, on s'esmenta la mateixa situació comentada anteriorment però que té com a protagonista una ''gran princesa'': "''Enfin je me rappelai le pis-aller d'une grande princesse à qui l’on disait que les paysans n’avaient pas de pain, et qui répondit: Qu’ils mangent de la brioche''".<br />Fou atribuïda a Maria Antonieta per primer cop per [[Alphonse Karr]] en la seva obra ''Les Guêpes of March'', publicat l'any 1843 |
| notes = Frase tradicional atribuïda a [[Maria Antonieta d'Àustria|Maria Antonieta]] com a resposta d'una petició per alimentar el poble ja que no tenien pa. Tanmateix, no existeix cap font que documenti aquesta citació seva, però va adquirir una certa importància simbòlica pels historiadors revolucionaris per denunciar la vida de luxe de la noblesa.<br />Per altra banda, la mateixa frase apareix en l'autobiografia de [[Jean-Jacques Rousseau]], ''Confessions'', publicada a partir de l'any 1765, on s'esmenta la mateixa situació comentada anteriorment però que té com a protagonista una ''gran princesa'': "''Enfin je me rappelai le pis-aller d'une grande princesse à qui l’on disait que les paysans n’avaient pas de pain, et qui répondit: Qu’ils mangent de la brioche''".<br />Fou atribuïda a Maria Antonieta per primer cop per [[Alphonse Karr]] en la seva obra ''Les Guêpes of March'', publicat l'any 1843 |
||
| original = Qu'ils mangent de la brioche! |
| original = Qu'ils mangent de la brioche! |
||
Revisió del 23:38, 22 gen 2019
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un pastís és un aliment elaborat amb una base de pasta i un farcit, dolç o salat, de diversos ingredients. Normalment es cou al forn i sol presentar-ser sovint en forma circular.
Citacions
- (en francès) Qu'ils mangent de la brioche!
- Frase tradicional atribuïda a Maria Antonieta com a resposta d'una petició per alimentar el poble ja que no tenien pa. Tanmateix, no existeix cap font que documenti aquesta citació seva, però va adquirir una certa importància simbòlica pels historiadors revolucionaris per denunciar la vida de luxe de la noblesa.
Per altra banda, la mateixa frase apareix en l'autobiografia de Jean-Jacques Rousseau, Confessions, publicada a partir de l'any 1765, on s'esmenta la mateixa situació comentada anteriorment però que té com a protagonista una gran princesa: "Enfin je me rappelai le pis-aller d'une grande princesse à qui l’on disait que les paysans n’avaient pas de pain, et qui répondit: Qu’ils mangent de la brioche".
Fou atribuïda a Maria Antonieta per primer cop per Alphonse Karr en la seva obra Les Guêpes of March, publicat l'any 1843
Dites populars
- Boca oberta, pastís dins.[3]
- Per Pasqua, mones; per Nadal, pastissets[3]
- Qui desitja pastissos, sap menjar coca de dacsa.[4]
Frases fetes i locucions
- Descobrir-se el pastís.[3]
Descobrir l'engany.
- Durar menys que un pastisset a la porta d'un col·legi.[3]
- Durar molt poc
- Estar com un pastís.[5]
- Ésser una persona baixa i grassa;
- Tindre una cara com un pastís.[3]
- Tenir la cara grossa.
Referències
- ↑ Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions. Paris: Launette, 1889, p. 266 [Consulta: 17 gener 2015].
- ↑ «Let them eat cake». Wikipedia, The Free Encyclopedia. [Consulta: 17 gener 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dacsa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pastís». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.