Sarró: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç, replaced: escopeta → escopeta (2) AWB
Cap resum de modificació
Línia 23: Línia 23:
|dita = [[Caçador]] d'[[escopeta]], llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió.
|dita = [[Caçador]] d'[[escopeta]], llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió.
| refs = <ref name="gargallo"/>
| refs = <ref name="gargallo"/>
|notes=Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai.
|notes= Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai.
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 50: Línia 50:
}}
}}
{{Dita
{{Dita
| dita = Ni per [[fred]] ni per [[calor]], no deixis la [[capa]] ni el sarró.
| dita = Ni per [[fred]] ni per [[calor]], no deixis la [[capa]] ni el sarró.
| notes = Indica que cal preveure els canvis de circumstàncies que poden fer necessàries coses que de moment semblen supèrflues.
| notes = Indica que cal preveure els canvis de circumstàncies que poden fer necessàries coses que de moment semblen supèrflues.
| refs = <ref name="dcvb"/>
| refs = <ref name="dcvb"/>
}}
}}
{{Dita
{{Dita

Revisió del 17:25, 21 feb 2019

Sarró
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un sarró és bossa de pell, lona, etc., amb corretja llarga que es duu penjant d'una espatlla, per a usos diversos com dur-hi menjar, utensilis, eines o diners.

Dites populars

Dita popular Taleca és un sarró.
Dita popular Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai.
  • Capa i sarró fa pastor.[2]
  • De massa abundor, ni bossa ni sarró.[3]
Dita popular Significa que l'abundància excessiva fa que s'oblidin els hàbits d'estalvi i que es perdi allò que semblava que no s'havia d'acabar mai.
  • Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.[2]
  • El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró.[2]
  • El testament del caçador: per un fill l'escopeta i per l'altre el sarró.[2]
Dita popular L'economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai.
Dita popular Indica que cal preveure els canvis de circumstàncies que poden fer necessàries coses que de moment semblen supèrflues.
(var.) No digues cigró fins que siga al sarró.[2]
Dita popular No avançar els esdeveniments abans que hi tinguin lloc.
  • No digues moixó que no el tingues dintre del sarró, i si pot ser a la cassola, encara millor .[2]
  • Per Nadal, el bon pastor va a adorar amb el sarró.[5]
  • Sarró, sarró, fes fermança a en Nogué de Sagaró.[6](català antic)Viquidites:Abreviacions
(var.) Tu seràs la pubilla del Noguer de Segueró i tu sabràs quantes unces caben en un sarró.[6](català antic)Viquidites:Abreviacions
Dita popular El Noguer de Segueró és una masia monumental de Beuda, una de les importants de la Garrotxa, de la qual hi ha notícies des de començaments del segle XII.
Dita popular Enumeració de les quatre coses que fan viure bé

Frases fetes i locucions

Frase feta Seient cama ací cama allà sobre el coll i els muscles d'un altre.
  • Buidar el sarró.[3]
Frase feta Confessar-se, netejar-se de pecats.
Frase feta Portar una bona provisió.
Frase feta Matar-lo violentament, agredint-lo.
Frase feta Portar un nen el culet brut de caca.
Frase feta Una gran quantitat.

Referències

  1. Vila i Medinyà, 2010, p. 481-496.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 29 març 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sarró». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cigró». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Amades, 1982.
  6. 6,0 6,1 Pijiula, 2012, p. 93-132.

Bibliografia

  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Pijiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132.
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Vol. 41, (2010), pàg. 481-496. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.